Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Cossí tornar la memòria a una mirga

Se poiriá desvolopar lèu un tractament tanben per ajudar los umans a recobrar la memòria

| National Cancer Institute
La question de cossí tornar scientificament la memòria a una mirga poiriá semblar d’èsser sens cap d’importància pels umans. Mas un còp d’uèlh mai prigond mandat a aquela question poiriá restacar la responsa a l’escasença nòva qu’i poiriá aver se la sciéncia ditz que poiriá menar a ajudar a tornar tanben la memòria als umans. E aquò, sens dobte, es tras qu’important per totes.
 
Car aquò es çò qu’a agut luòc après la confirmacion de la descobèrta de part d’una còla de cercaires qu’estudiavan cossí restituir la memòria a una mirga. Se poiriá desvolopar lèu, doncas, un tractament tanben per ajudar los umans a recobrar la memòria. Un prètzfach fantastic pr’amor dels milièrs e milièrs d’umans que patisson amb l’edat una pèrda de memòria cada annada.
 
La tròba se faguèt dins las universitats de Cambridge e Leeds. Ailà una còla de cercaires trapèt cossí permetre a de mirgas de tornar accedir a lor memòria d’abans. L’estudi es publicat dins numeric Molecular Psychiatry e poiriá èsser revolucionari: l’usatge de tractaments genetics pòt restituir la memòria als mamifèrs.
 
D’efièch, los cercaires an descobèrt que los rets perineuronals del cervèl uman venon totjorn que mens elastics amb l’edat. Es aquò que provòca la pèrda de memòria pels umans. Pasmens, l’estonament dels scientifics arribèt quand foguèt descobèrt que, en tot restaurar los nivèls de qualques unes dels compausants d’aquelas rets perineuronals, la memòria torna a de nivèls anteriors als que l’animal aviá abans la pèrda d’elasticitat cerebrala.
 
 
De manipulacion genetica
 
Per o obténer, los cercaires introduguèron un virus dins de mirgas e verifiquèron que los pichonèls animals recobravan la meteissa memòria qu’abans e quand èran mai joves. “Amb aquel tractament las mirgas pus vièlhas an pogut recobrar la memòria d’un biais estonant, çò confirmèt Jessica Kwok, de l’Universitat de Leeds. (Legissètz la seguida).




 
Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.





abonar los amics de Jornalet

 
   

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Tròuth
6.

#5
LOL

  • 1
  • 0
Franc Bardòu
5.

Un prètzfait fantastic per amor dels milièrs e milièrs d’umans que patisson, amb l’estat francés,a d'una pèrda de memòria lor fasent oblidar lor lenga, lor cultura, lo literatura e lor identitat collectiva ?

  • 4
  • 3
Jessie
4.

#1 Quau question neciarda, a pas dins lo cerveu de celulas de memòria una murja ? Pffff

  • 0
  • 1
Maignial Galhac
3.

#1 dels dralhas qu'utilza per caçar, dels individus del sieu grope e dels interaccions socialas, dels animals perilhoses e los que pòt manjar... En laboratòri, de mirgas o de garris pòdon aprene a menar una pichona veitura, a reténer lo camin mai cort dins un laberinte o a reconéisser de simbols e faire l'associacion ambe la noiridura que recebon.

  • 9
  • 1
Mèfi! 31
2.

De que se pòt remembrar una mirga ?

  • 0
  • 9

Escriu un comentari sus aqueste article