Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Un bistèc qu’es pas fach de carn

An inventat un bistèc que ne poiriam dire que sembla fach de carn animala, mas es totalament artificial. Es plan gostós segon los que ne mangèron

Ja fasiá de temps que los scientifics fasián de provaments al laboratòri e se prevesiá, tanben fa d’annadas, qu’aquò seriá la dièta futura de l’umanitat. Sens o poder confirmar (encara), de cercaires israelians an inventat, en tot l’estampar en 3-D, un bistèc que ne poiriam dire que sembla fach de carn animala. Mas es pas aital. Es totalament artificial e es plan gostós segon los que ne mangèron.
 
Lo bistèc, qu’a lo gost de carn e sembla tanben fach de carn, foguèt creat amb una estampadoira 3-D mas a pas per origina cap d’animal viu. Es per aquò que foguèt inventat, pr’amor que i a la volontat de noirir l’umanitat amb de carn creada artificialament e sens origina animala. Lo bistèc es estat creat ongan e los cercaires lo considèran coma una vertadièra reüssida e un grand espèr per l’umanitat.
 
“Foguèt creat amb una estampadoira 3-D qu’imprimís de cellulas vivas, çò confirmèt Neta Lavon, participant del projècte. Son de cellulas que naisson e creisson dins lo laboratòri. Recebon de nutriments a una cèrta temperatura e, per ansin, la textura e la qualitat del bistèc final son nòvas e revolucionàrias”.
 
Lo bistèc es l’invencion d’Aleph Farms. Una entrepresa de tecnologia israeliana d’Haifa. Recebèron l’ajuda de Rehovot, un institut israelian de tecnologia. E lo bistèc ara creat es lo darrièr de desenats de provaments scientifics realizats dins aquela entrepresa tecnologica dempuèi d’annadas.
 
Pasmens, e malgrat l’espèr que lo pòt donar lo fach de crear un bistèc aital, se pòt pas esperar (encara) de ne trapar al mercat lèu, car son de bistècs qu’an un prètz plan naut. Segon maites cercaires, es la bona tecnologia per o realizar, mas es encara necite de trapar cossí poder crear de carn amb un prètz mai reduch. Si que non, es pas economic per una entrepresa d’o far.
 
 
Lo problèma del prètz
 
Un dels problèmas trapats es la creissença de cellulas vivas al laboratòri. Aquò es pas brica economic de far. E cal reduire, segon totes los expèrts, lo prètz d’aquela estapa per poder encara arribar de comercializar de carn artificiala coma aquel bistèc. (Legissètz la seguida).






 
Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.





abonar los amics de Jornalet

 
   

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

LECLERCQ Joan-Marc
5.

Cau totun tornar brembar que la produccion de carn es l'encausa màger de las emissions de gazes a efèits de sèrra.
De mès, es l'encausa de patida d'éssers vivents e l'encausa tanben de fòrça malautias e de hami en Africa pr'amor de l'expropriacion de monde de lors tèrras per cultivar çò que serà la mangiscla deu bestiar.
Un còp aquò dit, cadun hè çò que vòu, mes cau que l'informacion sia coneguda.

Jo mangi pas de carn dempuèi mès de 20 ans mes mangi pas tampauc de faussa carn estampada 3-D. Es aisit de trobar de qué minjar narturalament dambe las frutas e lo legumatge de nòstas regions.

Aquesta carn seré meslèu de cap a monde que'n pòden pas se passar mes que'n vòlen minjar pas mès. Es un pauc come la cigareta electronica, fin finala.

  • 7
  • 0
Franc Bardòu
4.

Del mai nos aluenham de l'autarcia locala, e del mai nos sarram de l'esclavatge generalizat, desrasigat de tot ligam collectiu a escala umana.

  • 2
  • 1
observador metonimic
3.

"creissença de cellulas vivas al laboratòri"
"estampadoira 3-D"

D'acòrdi, n'es pas plastic OGM. Una metonimia, egau ?
Aquò ende díser qu'aqueth monde que daubuns saunejan me deisha boca-badanta.

Enfin, si vos agrada mei de minjar aqueras preparacions suber-industrialas que la carn daus animaus, sètz libres.

  • 4
  • 3
Plastic Bertrand
2.

#1 Ont vesètz que s'agís de plastic OGM?? Zemmour, sortís d'aquel còs!

  • 5
  • 1
observador esceptic
1.

Entà minjar pas mei carn, minjatz plastic OGM !

Estossi pas tant significatiu de l'epòca poirida e completament dessenada, be poiré estar arridolent.

  • 4
  • 6

Escriu un comentari sus aqueste article