Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GuianaRoergueLarzac

Larzac: 40 ans après

Un combat de dètz ans capitèt ben a empachar l’espandiment d’un camp militar. L’occitanisme i joguèt un ròtle important

| AFP Gerard Fouet

Tèxte legit

Lo 28 d’octòbre de 1981, fa uèi 40 ans, se ganhèt en Larzac un combat de dètz ans contra l’espandiment d’un camp militar. A partir d’aquel moment, aquel país occitan, conegut mai que mai per la produccion del formatge de Ròcafòrt, venguèt tanben famós per la resisténcia dels ans 1970 que menèt Occitània a las primièras paginas dels mèdias per sa lucha contra l’estat.
 
En 1970, lo ministre de la defensa francés Michel Debré crompèt per l’armada francesa lo Plan de Canjuers (Draguinhanenc), de 35 000 ectaras, per i far un poligòn militar de tir. E mai, a Canjuers, l’estat francés evacuèt de fòrça lo vilatge de Bròva de 1970 a 1972. E voliá far puèi, aut o bas, la meteissa causa sul Causse de Larzac. Aquel segond camp de tir en Occitània provocariá la pèrda de 107 tenements agricòlas, de 25 000 fedas, d’1,3 milion de tonas de lach e de damatges economics e ecologics irreparables. Los 107 proprietaris de Larzac volguèron pas vendre lors proprietats, e en 1971 tota Occitània los sostenguèt.
 
Organizèron una tractorada de Rodés a Orleans, e a París empliguèron la Tor Eiffel amb de fedas. Lo movement Lucha Occitana desvolopèt l’activisme e, a partir de 1973, organizèt de recampaments nombroses e d’accions de divèrses cantautors occitans, que lor cima foguèt l’eveniment sonat “Gardarem lo Larzac”, amb 100 000 personas recampadas, dont lo quite François Mitterrand, lo pacifista Joseph Lanza del Vasto, los salariats de Lip e mai de representants dels indians nòrd-americans, dels sindicats e dels nacionalistas còrses e irlandeses. Amb aquela pression, en 1978 èran vendudas solament 1500 de las 13 000 ectaras necessàrias al projècte.
 
 
 



abonar los amics de Jornalet

 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Bodiu
5.

#4
Vertat ! Emplegavi un lengatge mai diplomatic lol

  • 2
  • 0
Un Voide Adaptatiu ?
4.

#3 Que l'occitanisme "s'adapte" o que s'adapte pas, coma o-disètz, i cambiaria pas grand causa, vist qu'a totalament desaparegut, coma un fais d'utopias post-seissanta-uecharda : lo maoïsme, lo flower-power, la Gaucha Proletariana.. eca. . I-a una vièlha dicha occitana qu'o resumis plan " An agut son temps, ara es un autre." En clar, quand es mort, es mort, colèga !

  • 15
  • 15
Bodiu
3.

Era un mond e lo mond a cambiat, ja en 81 aviá cambiat. Lo mond d’auèi a pus ren a vèire amb’aquela temporada d’enré.
Es pas una lassièra d’èsser o d’aver estat endesprezats, crèsi que son los militants qu’an pas cambiat que se son pas aptat al mond qu’enantissiá. O vesèm cada jorn un puòc mai , lo discors occitanista a gaireben pas cambiat, s’es pas aptat al mond e es una de las razons que se pertoca de mens en mens de mond.

  • 6
  • 8
Zen
2.

Fins a.. 1981. A vòstre avís perqué s'arrestèt après aquela data?

  • 2
  • 0
farfaneta
1.

Fuguèt un moment grand dei luchas occitanas amb una accion federatritz.
L'engatjament dei militants èra grand.
Domagi qu'a l'ora d'ara la Fé siágue mens fòrta. La lassièra ganhèt fòrça militants a fòrça de se veire mespresats, ben domagi !

  • 11
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article