Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Catalonha: la mar rosega lo litoral cada jorn un pauc mai

En mai dels espacis urbans, los dèltas son tanben especialament tocats per l’erosion

Sant Pol de Mar
Sant Pol de Mar | Piqsels

Tèxte legit

Dempuèi 2007, jos la pression del cambiament climatic e de l’artificializacion de las tèrras, los scientifics an observat un demesiment significatiu de la còsta catalana. Per tant, alèrtan sus la necessitat urgenta de tornar pensar l’amainatjament de la còsta e sas infrastructuras.
 
 “Es un tsunami progressiu, mas un tsunami vertadièr, una èrsa que quita pas de s’amplificar”, çò avertís Carles Ibáñez, director scientific del Centre sus la Resiliéncia Climatica, basat a Eurecat Amposta. “Actualament, los ciutadans son plan conscients de l’auça de las temperaturas, de las inondacions, mas tanlèu qu’evocam l’auça del nivèl de la mar, es pus dificil d’o se representar. Ça que la, la Mediterranèa s’enauça globalament de 4 millimètres per an, e d’aicí a la fin del sègle, l’auça poiriá ben fin finala aténher un mètre”.
 
Segon un estudi titolejat Un litoral qu’atenh sos limitscoordenat per Carles Ibáñez e menat per tota una còla de scientifics, s’es ja notat de reculadas notablas de la còsta dins cèrtas zònas urbanizadas dempuèi 2017: fins a 9,8 m per an a Badalona e 7,5 m per an a Montgat. Segon las previsions mai favorablas presentadas dins aquel rapòrt, d’aicí a 2035, nonmàs lo 54 % de la plajas auràn la largor sufisenta per persègre d’activitats de léser e lo 9 % seràn erodidas completament.”

 
Cap a una novèla politica de gestion dels flumes
 
En mai dels espacis urbans, los dèltas son tanben especialament tocats per l’erosion. A l’embocadura d’Èbre, los cercaires an pogut mesurar una gausidura de la còsta de 10 a 15 mètres per an. Una reculada que s’explica per la baissa del debit a causa de l’irrigacion e de cèrtas construccions portuàrias o de barratges qu’empachan lo transpòrt natural del sable e dels sediments cap a la mar que puèi se depausan long de la còsta. Per respondre a aquela manca, environ 775 000 m³ de sable son estats encaminats cada annada entre 2002 e 2010 sus las plajas catalanas, principalament a Barcelona. Un sistèma insostenible, tant ecologicament coma economicament.
 
 “Nos cal una novèla politica de gestion dels flumes”, çò jutja un scientific qu’a participat al rapòrt. Una politica que prendrà en compte la restauracion dels ecosistèmas, coma o declara Purificació Canals, presidenta de l’associacion Medpan (malhum dels gestionaris d’airals marins en Mediterranèa), que prepausa de replantar de pradas de posidònias qu’an uèi quasi desaparegut.
 
 
Un plan d’amplor de tèrme long es necessari
 
Fàcia a una tala escomesa, los cercaires lançan una crida per un plan ambiciós pr’amor de tornar pensar completament la còsta, un enjòc màger puèi que lo 43 % de la populacion catalana e la màger part de las activitats i se concentran. Per o far, se prepausa la creacion d’un conservatòri del litoral, un organisme encargat de planificar e de gerir la destinada de la còsta, que poiriá per exemple limitar la betumizacion en crompant de tèrras. Arnau Queralt, director del Conselh Consultatiu pel Desvolopament Duradís del govèrn catalan garentís que poiriá espelir d’aicí a qualques meses.
 
Dempuèi la publicacion del rapòrt, lo govèrn catalan decidiguèt lo 23 de setembre un moratòri pertocant la bastison de 70 000 residéncias previstas sus la còsta, entre Malgrat de Mar e lo sud del dèlta d’Èbre. Mas aquò deu anar mai luènh, segon los cercaires qu’apèlan a mudar cèrtas infrastructuras abans que la mar obligue d’o far. Al nòrd de Barcelona, per exemple, la mar avança de mai en mai sovent fins a las vias de tren R1, çò qu’obliga de las desplaçar mai vèrs l’interior. “Aquela mena d’accion còsta car”, çò declara Arnau Queralt, que ça que la reconeis que l’inaccion pòt costar encara mai car, en referéncia a la tempèsta Glòria que daissèt una factura estimada a 75 milions d’èuros.
 

abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
2.

E nos dobtam plan mlogicament que çò verai en Catalonha o es plan naturalament tanben en Lengadòc e en Provença, tant coma en Gasconha. La mar monta. L'estiu passat, en Medòc, ai vist d'ostalasses de torismes destinats a èsser abausats, ja que son crincats tròp prèp d'un ocean que ganha en superficia. E dimenge passat, ai vist la plaja de Magalòna complètament manjada per un brave còp de mar : una rota enaigada (per las pluèjas ditas "cevenòlas"), una duna magristèla, qualques calhaus manjats per l'escuma e quicòm coma cinc metres de platja, res mai. Es a pro pena se se podiá encara marchar subre d'arena… Mas fotografias del moment ne parlan sense mots.

Quinas solucions ? Las podèm detalhar, e los scientifics o fan fòrt plan. Mas per o dire tot en doas o tres linhas, ne cal acabar amb una natura e una umanitat al servici d'una economia e tornar a la normalitat : una economia al servici de l'umanitat dins un estricte, tradicional e scientific respècte de la natura, car el sol fa la subrevida possibla.

  • 0
  • 0
Bodiu
1.

Jos l'aflat d'Espanha, la mar vòl crincar los catalans. Lo faissisme es pertot ! lol

  • 2
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article