Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcAlbigésCastrés

Castras: mobilizacion per l’occitan a l’escòla

Los parents dels escolans e las associacions d’ensenhaires denóncian de problèmas dins l’ensenhament de l’occitan e prepausan qualques solucions

| Daniel Nettesheim

Tèxte legit

L’occitan rescontra de nombroses problèmas per èsser ensenhat a l’escòla publica Louis David de Castras. Los parents dels escolans e las associacions d’ensenhaires an lançada una peticion en linha sus change.org per atraire l’atencion sus aqueles problèmas e prepausar de solucions, per que l’ensenhament de l’occitan perdure dins aquela escòla, ont es present dempuèi 2003. La peticion la signan los parents dels escolans, Òc-Bi del departament de Tarn, lo Centre Regional dels Ensenhaires d’Occitan de Tolosa (CRÈO Tolosa), lo Centre Occitan del País Castrés e l’Institut d’Estudis Occitans d’Albigés.
 
Los peticionaris rapòrtan que “los nombroses problèmas de recrutament d’ensenhaires abilitats en occitan an mes en perilh las seccions bilinguas occitan-francés de la vila”. A mai, detalhan l’actitud erratica de l’administracion coma “una carta de l’ofèrta d’ensenhament de l’occitan aberranta e pauc legibla qu’obliga los escolans de la sola seccion de traversar la vila per perseguir aquel ensenhament” o tanben “l’abséncia de responsa de l’Educacion Nacionala, malgrat las nombrosas sollicitacions dels parents”.
 
Per tant, prepausan la creacion d’un grop de trabal qu’amasse los diferents actors de l’ensenhament public de l’occitan, l’estudi “seriós, pertinent e rapid” de la dobertura d’una nòva seccion bilingua e la dobertura d’un ensenhament de l’occitan al collègi Thomas Pesquet per permetre als escolans de l’escòla Louis David de contunhar l’aprendissatge de la lenga del país.
 
Per sosténer, podètz signar sus Change.org.
 
 
 abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

quin camin du sud
9.

ço que manca qu'ei de lòcs entà la viver la lenga. De vertadièr lòc de vita on que podem dançar, desconar, beber, batalar en òc mès pas sonque. Las campanhas abandonadas e las vilas colonizadas que son territòris deus bons per d'aquò. Qu'u cau balhar un biais d'existir a la lenga sinon que seram los darrèrs..

  • 0
  • 0
Convèrja que converjaràs
8.

#7 Ah ! Ah ! Ah ! Tsss...

  • 0
  • 1
Bodiu
7.


#5
Anem aver de clusters d'occitans alavetz ... lol

Anem zo ! Tè aja me lo porron !

  • 0
  • 3
Ancian Calandron Fora-Sòl
6.

#2#3 " l'escola fabrega pas d'occitans parlants" . Se fas d'alemand o de portugues o-pòdes anar charrar dins una societat germanofòna o lusofòna. Plan segur que l'escòla pòt "fabregar d'occitans-parlants" ! Calandrèta l'a clarament demostrat dempuèi un quarantenat d'ans. Lo problèma es qu'aqueles locutors se van trobar portaires d'una lenga que concretament se parla en cap de luòc. Exactament coma aqueles escolans-prodigis dels sègles 19 e 20 que pòdian charrar lo latin en virtuòsis.
E que levat lo practicar coma una joguinha intellectuala....

  • 11
  • 1
Bodiu
5.

#3

Benlèu urosament !

  • 5
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article