CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 23 de setembre

Actualitats

Dissabte, 16 de febrièr de 2013, 03h00 Societat,Politica,Internacional

Zimbabwe sus la dralha de la “devolucion” e del multilingüisme oficial dins la nòva constitucion


Comentaris 7 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargar


Lo comitat constitucional a liurat la proposicion de nòva constitucion al Parlament. S’agís d’un tèxt qu’autreja l’estatut oficial a setze lengas e qu’establís dètz assembladas regionalas amb de poders legislatius. Se prevei un referendum nacional en març.


Zimbabwe es sus la dralha del referendum de sa nòva Constitucion cap a la fin de març, segon d’informacions conegudas dimècres passat per qualques mèdias africans, e segon çò que publicava Nationalia.
 
La constitucion, lo Comitat Parlamentari Constitucional (COPAC) l’a redigida e l’a liurada al Parlament zimbabwés la setmana passada. Los legislators i pòdon encara introdusir d’emendaments abans que lo tèxt siá aprovat pel pòble en referendum.
 
Tal coma es ara, lo tèxt introdusís de cambiaments plan importants dins l’Estat zimbabwés. Lo país african crearà dètz assembladas regionalas, qu’en principi seràn responsablas del “desvolopament social e economic” de lors províncias respectivas. Ça que la, una de las nòvas mesuras constitucionalas ditz qu’aquelas assembladas pòdon assumir de competéncias legislativas (una “devolucion”, segon la tradicion politica anglosaxona) se lo Parlament de Zimbabwe lor transferís los poders correspondents.
 
Lo tèxt provisòri ensaja tanben d’establir un estat oficialament multilingüe. L’article 6 ditz que Zimbabwe aurà setze lengas oficialas, que son l’anglés, lo chewa, lo chibarwe, lo kalanga, lo koisan, lo nambya, lo ndau, lo ndebele, lo shangani, lo shona, la lenga dels signes (sens especificar quala), lo sotho, lo tonga, lo tswana, lo venda e lo xhosa. Permet tanben que lo Parlament done l’estatut d’oficiala a quina autra lenga que siá dins l’avenir, e obliga tanben l’estat de “s’assegurar que totas las lengas oficialas seràn tractadas amb egalitat”, e mai de “prene en consideracion las preferéncias lingüisticas de las personas afectadas per de mesuras o per de comunicacions governamentalas”.
 
Per que totes aqueles principis se mantengan, cal que los dos principals partits zimbabweses (lo ZANU-PF del president Robert Mugabe e l’MDC del primièr ministre Morgan Tsvangirai) sostengan los cambiaments e que los eliminen pas del tèxt constitucional abans lo referendum.
 
Pendent las convèrsas del procès constitucional, l’MDC a mostrat que dona mai de sosten per transferir de competéncias a las províncias que lo ZANU-PF, qu’aqueste darrièr partit, comandat per Mugabe, es acostumat a un biais centralista de governar. La question autonomica causèt qualques disputas entre los dos partits, quitament lo mes passat.
 
La populacion de Zimbabwe es etnicament mixta. La majoritat aperten al grop shona, mas i a tanben un important grop ndebele dins las províncias occidentalas. Al delà i a d’autres pòbles originaris e los zimbabweses d’origina europèa.



publicitat



Comentaris

17 de febrièr 02.39h

Es coriós que sòrta totjorn l'anglés quand aquò logic es que i aguès una lenga neutra, que foguèsse pas de cap de país, l'esperanto, per exemple


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 16.25h

#5 L'escritura existís dins certanas regions de l'Africa Subsahariana dempuèi la Nauta Antiquitat. E dins las regions qu'avián pas d'escritura, en tot cas, i aviá pasmens de culturas ricas gràcias a la tradicion orala.

Vos cal legir Levi Strauss, 'Race et histoire', que demòstra que totas las culturas del Mond, amb o sens escritura, an una riquesa culturala infinida.

Vos cal legir tanben las recèrcas recentas sus l'istòria anciana de l'Africa Subsahariana.

Voc cal pas restar dins los... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 15.57h

#4 culturas força ricas dins una Africa subsahari desprovesida i d'escritura fins a una data recenta ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 13.48h

#1 "se pot comparar l'occitan lenga de cultura milenària ambe lo tswana o lo voulalof ?"

Òc, se pòt comparar. Lo tswana e lo wolof an d'istòrias culturalas fòrça ricas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 10.24h

Aquò es un cambiament important mas Zimbabwe a sempre agut una politica favorabla a las lengas africanas. En Africa del sud tanben an fach aquò mas lo resultat es relativament negatiu vist qu'aquela tòrre de Babel favorisa mai que mai las lengas dominantas (anglés e dins una mendra mesura l'afrikaans).


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 09.18h

#1 Cultura milenària o pas, una lenga es una lenga. Tot aquò me sembla fòrça melhor que se pòt far en França, ont tota cooficialitat es impossibla, cultura milenària o pas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 05.27h

tant de "lengas" que dedins li deu aguer pasmens de dialèctes ! me ramena leis asenadas de l'aministracion francesa que destosca una palancada de lengas en novela Caledonia o en guiana. dins leis estats multietnicas africans, francés e anglés an un bèu avenir e es justicia . puei se pot comparar l'occitan lenga de cultura milenària ambe lo tswana o lo voulalof ? dins mon dialècte pagar voualof significa pagar en negre 'au noir en francés


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

En Itàlia i a quicòm que truca

Après la guèrra personala de Salvini contra los migrants e los refugiats, e las divèrsas declaracions racistas, sexistas e omofòbas de divèrses membres del govèrn,  ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 21 7
  • sol Aush 21 5
  • nuvols Bordèu 21 8
  • sol Briançon 22 6
  • sol Caors 20 7
  • sol Carcassona 19 7
  • sol Clarmont-Ferrand 16 4
  • pluja Confolent 24 12
  • sol Gap 22 6
  • nuvols La Canau 21 9
  • sol La Gàrdia 24 12
  • sol La Torre de Pèlitz 21 7
  • pluja Limòtges 16 4
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 13 4
  • sol Lo Puèi de Velai 13 4
  • sol Marselha 24 14
  • sol Montpelhièr 23 15
  • sol Naut Aran 16 5
  • sol Niça 20 7
  • sol Nimes 18 9
  • sol Pau 19 7
  • pluja Peireguers 18 9
  • sol Rodés 21 7
  • sol Tolon 24 14
  • sol Tolosa 21 9
  • sol Valença 14 5

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Coserans: Sent Líser, Casavèth, Sent Guironç, Saurat...

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta. © Laurenç Revèst

    Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

  • Mónego, Bersorèlh e 'A Torbia sota 'a nèu. © Artusa Garavan

    Mónego, Bersorèlh e 'A Torbia sota 'a nèu

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Laurenç Revèst

    Nimes e preséncia d'occitan

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Jornada de protèsta contra lo barratge del Testet, a Sivens

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • Cristòl Daurore

    Ceremonia pel 83n anniversari de Francés Fontan a Fraisse (Val Varacha)

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

T'agradan las politicas del govèrn actual d'Itàlia?


14%



84%



2%




Vots 43 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)