CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 21 de julhet

Actualitats

Dissabte, 16 de febrièr de 2013, 03h00 Societat,Politica,Internacional

Zimbabwe sus la dralha de la “devolucion” e del multilingüisme oficial dins la nòva constitucion


Comentaris 7 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargar


Lo comitat constitucional a liurat la proposicion de nòva constitucion al Parlament. S’agís d’un tèxt qu’autreja l’estatut oficial a setze lengas e qu’establís dètz assembladas regionalas amb de poders legislatius. Se prevei un referendum nacional en març.


Zimbabwe es sus la dralha del referendum de sa nòva Constitucion cap a la fin de març, segon d’informacions conegudas dimècres passat per qualques mèdias africans, e segon çò que publicava Nationalia.
 
La constitucion, lo Comitat Parlamentari Constitucional (COPAC) l’a redigida e l’a liurada al Parlament zimbabwés la setmana passada. Los legislators i pòdon encara introdusir d’emendaments abans que lo tèxt siá aprovat pel pòble en referendum.
 
Tal coma es ara, lo tèxt introdusís de cambiaments plan importants dins l’Estat zimbabwés. Lo país african crearà dètz assembladas regionalas, qu’en principi seràn responsablas del “desvolopament social e economic” de lors províncias respectivas. Ça que la, una de las nòvas mesuras constitucionalas ditz qu’aquelas assembladas pòdon assumir de competéncias legislativas (una “devolucion”, segon la tradicion politica anglosaxona) se lo Parlament de Zimbabwe lor transferís los poders correspondents.
 
Lo tèxt provisòri ensaja tanben d’establir un estat oficialament multilingüe. L’article 6 ditz que Zimbabwe aurà setze lengas oficialas, que son l’anglés, lo chewa, lo chibarwe, lo kalanga, lo koisan, lo nambya, lo ndau, lo ndebele, lo shangani, lo shona, la lenga dels signes (sens especificar quala), lo sotho, lo tonga, lo tswana, lo venda e lo xhosa. Permet tanben que lo Parlament done l’estatut d’oficiala a quina autra lenga que siá dins l’avenir, e obliga tanben l’estat de “s’assegurar que totas las lengas oficialas seràn tractadas amb egalitat”, e mai de “prene en consideracion las preferéncias lingüisticas de las personas afectadas per de mesuras o per de comunicacions governamentalas”.
 
Per que totes aqueles principis se mantengan, cal que los dos principals partits zimbabweses (lo ZANU-PF del president Robert Mugabe e l’MDC del primièr ministre Morgan Tsvangirai) sostengan los cambiaments e que los eliminen pas del tèxt constitucional abans lo referendum.
 
Pendent las convèrsas del procès constitucional, l’MDC a mostrat que dona mai de sosten per transferir de competéncias a las províncias que lo ZANU-PF, qu’aqueste darrièr partit, comandat per Mugabe, es acostumat a un biais centralista de governar. La question autonomica causèt qualques disputas entre los dos partits, quitament lo mes passat.
 
La populacion de Zimbabwe es etnicament mixta. La majoritat aperten al grop shona, mas i a tanben un important grop ndebele dins las províncias occidentalas. Al delà i a d’autres pòbles originaris e los zimbabweses d’origina europèa.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

17 de febrièr 02.39h

Es coriós que sòrta totjorn l'anglés quand aquò logic es que i aguès una lenga neutra, que foguèsse pas de cap de país, l'esperanto, per exemple


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 16.25h

#5 L'escritura existís dins certanas regions de l'Africa Subsahariana dempuèi la Nauta Antiquitat. E dins las regions qu'avián pas d'escritura, en tot cas, i aviá pasmens de culturas ricas gràcias a la tradicion orala.

Vos cal legir Levi Strauss, 'Race et histoire', que demòstra que totas las culturas del Mond, amb o sens escritura, an una riquesa culturala infinida.

Vos cal legir tanben las recèrcas recentas sus l'istòria anciana de l'Africa Subsahariana.

Voc cal pas restar dins los... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 15.57h

#4 culturas força ricas dins una Africa subsahari desprovesida i d'escritura fins a una data recenta ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 13.48h

#1 "se pot comparar l'occitan lenga de cultura milenària ambe lo tswana o lo voulalof ?"

Òc, se pòt comparar. Lo tswana e lo wolof an d'istòrias culturalas fòrça ricas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 10.24h

Aquò es un cambiament important mas Zimbabwe a sempre agut una politica favorabla a las lengas africanas. En Africa del sud tanben an fach aquò mas lo resultat es relativament negatiu vist qu'aquela tòrre de Babel favorisa mai que mai las lengas dominantas (anglés e dins una mendra mesura l'afrikaans).


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 09.18h

#1 Cultura milenària o pas, una lenga es una lenga. Tot aquò me sembla fòrça melhor que se pòt far en França, ont tota cooficialitat es impossibla, cultura milenària o pas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 05.27h

tant de "lengas" que dedins li deu aguer pasmens de dialèctes ! me ramena leis asenadas de l'aministracion francesa que destosca una palancada de lengas en novela Caledonia o en guiana. dins leis estats multietnicas africans, francés e anglés an un bèu avenir e es justicia . puei se pot comparar l'occitan lenga de cultura milenària ambe lo tswana o lo voulalof ? dins mon dialècte pagar voualof significa pagar en negre 'au noir en francés


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Cal una volontat politica

En Paraguai, lo guaraní es lenga oficiala dempuèi l'an 1992, mas èra una oficialitat que se podiá pas remarcar. Puèi en 2010 se faguèt una lei que demandava ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Laurenç Revèst

    Magasin novèl de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Laurenç Revèst

    Val de la Tiniá

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Gavotina maritima - Sant Anhe, vilatge sus una pena. © Laurenç Revest

    Gavotina maritima - Sant Anhe

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • Briga (val de Ròia)

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)