CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 20 de febrièr

Actualitats

Dissabte, 16 de febrièr de 2013, 03h00 Societat,Politica,Internacional

Zimbabwe sus la dralha de la “devolucion” e del multilingüisme oficial dins la nòva constitucion


Comentaris 7 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargar


Lo comitat constitucional a liurat la proposicion de nòva constitucion al Parlament. S’agís d’un tèxt qu’autreja l’estatut oficial a setze lengas e qu’establís dètz assembladas regionalas amb de poders legislatius. Se prevei un referendum nacional en març.


Zimbabwe es sus la dralha del referendum de sa nòva Constitucion cap a la fin de març, segon d’informacions conegudas dimècres passat per qualques mèdias africans, e segon çò que publicava Nationalia.
 
La constitucion, lo Comitat Parlamentari Constitucional (COPAC) l’a redigida e l’a liurada al Parlament zimbabwés la setmana passada. Los legislators i pòdon encara introdusir d’emendaments abans que lo tèxt siá aprovat pel pòble en referendum.
 
Tal coma es ara, lo tèxt introdusís de cambiaments plan importants dins l’Estat zimbabwés. Lo país african crearà dètz assembladas regionalas, qu’en principi seràn responsablas del “desvolopament social e economic” de lors províncias respectivas. Ça que la, una de las nòvas mesuras constitucionalas ditz qu’aquelas assembladas pòdon assumir de competéncias legislativas (una “devolucion”, segon la tradicion politica anglosaxona) se lo Parlament de Zimbabwe lor transferís los poders correspondents.
 
Lo tèxt provisòri ensaja tanben d’establir un estat oficialament multilingüe. L’article 6 ditz que Zimbabwe aurà setze lengas oficialas, que son l’anglés, lo chewa, lo chibarwe, lo kalanga, lo koisan, lo nambya, lo ndau, lo ndebele, lo shangani, lo shona, la lenga dels signes (sens especificar quala), lo sotho, lo tonga, lo tswana, lo venda e lo xhosa. Permet tanben que lo Parlament done l’estatut d’oficiala a quina autra lenga que siá dins l’avenir, e obliga tanben l’estat de “s’assegurar que totas las lengas oficialas seràn tractadas amb egalitat”, e mai de “prene en consideracion las preferéncias lingüisticas de las personas afectadas per de mesuras o per de comunicacions governamentalas”.
 
Per que totes aqueles principis se mantengan, cal que los dos principals partits zimbabweses (lo ZANU-PF del president Robert Mugabe e l’MDC del primièr ministre Morgan Tsvangirai) sostengan los cambiaments e que los eliminen pas del tèxt constitucional abans lo referendum.
 
Pendent las convèrsas del procès constitucional, l’MDC a mostrat que dona mai de sosten per transferir de competéncias a las províncias que lo ZANU-PF, qu’aqueste darrièr partit, comandat per Mugabe, es acostumat a un biais centralista de governar. La question autonomica causèt qualques disputas entre los dos partits, quitament lo mes passat.
 
La populacion de Zimbabwe es etnicament mixta. La majoritat aperten al grop shona, mas i a tanben un important grop ndebele dins las províncias occidentalas. Al delà i a d’autres pòbles originaris e los zimbabweses d’origina europèa.



publicitat



Comentaris

17 de febrièr 02.39h

Es coriós que sòrta totjorn l'anglés quand aquò logic es que i aguès una lenga neutra, que foguèsse pas de cap de país, l'esperanto, per exemple


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 16.25h

#5 L'escritura existís dins certanas regions de l'Africa Subsahariana dempuèi la Nauta Antiquitat. E dins las regions qu'avián pas d'escritura, en tot cas, i aviá pasmens de culturas ricas gràcias a la tradicion orala.

Vos cal legir Levi Strauss, 'Race et histoire', que demòstra que totas las culturas del Mond, amb o sens escritura, an una riquesa culturala infinida.

Vos cal legir tanben las recèrcas recentas sus l'istòria anciana de l'Africa Subsahariana.

Voc cal pas restar dins los... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 15.57h

#4 culturas força ricas dins una Africa subsahari desprovesida i d'escritura fins a una data recenta ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 13.48h

#1 "se pot comparar l'occitan lenga de cultura milenària ambe lo tswana o lo voulalof ?"

Òc, se pòt comparar. Lo tswana e lo wolof an d'istòrias culturalas fòrça ricas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 10.24h

Aquò es un cambiament important mas Zimbabwe a sempre agut una politica favorabla a las lengas africanas. En Africa del sud tanben an fach aquò mas lo resultat es relativament negatiu vist qu'aquela tòrre de Babel favorisa mai que mai las lengas dominantas (anglés e dins una mendra mesura l'afrikaans).


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 09.18h

#1 Cultura milenària o pas, una lenga es una lenga. Tot aquò me sembla fòrça melhor que se pòt far en França, ont tota cooficialitat es impossibla, cultura milenària o pas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 05.27h

tant de "lengas" que dedins li deu aguer pasmens de dialèctes ! me ramena leis asenadas de l'aministracion francesa que destosca una palancada de lengas en novela Caledonia o en guiana. dins leis estats multietnicas africans, francés e anglés an un bèu avenir e es justicia . puei se pot comparar l'occitan lenga de cultura milenària ambe lo tswana o lo voulalof ? dins mon dialècte pagar voualof significa pagar en negre 'au noir en francés


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Editorial

La manifestacion de Tolosa: una esperança per l’occitanisme

La darrièra agression que ven de la patir la lenga nòstra es fòrça grèva. Lo Ministèri de l’Educacion de París a mostrat una volontat evidenta de ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen
  • sol Aush 19 1
  • sol Bordèu 19 3
  • sol Briançon 8 -5
  • sol Caors 19 1
  • sol Carcassona 18 2
  • sol Clarmont-Ferrand 16 4
  • sol Confolent 17 2
  • sol Gap 16 1
  • sol La Canau 13 6
  • nuvols La Gàrdia 11 3
  • sol La Torre de Pèlitz 16 5
  • sol Limòtges 17 2
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 16 4
  • sol Lo Puèi de Velai 14 3
  • sol Marselha 16 4
  • sol Montpelhièr 13 6
  • sol Naut Aran 19 1
  • sol Niça 8 -3
  • sol Nimes 18 3
  • sol Pau 20 4
  • sol Peireguers 18 3
  • sol Rodés 16 4
  • sol Tolon 16 4
  • sol Tolosa 13 6
  • sol Valença 15 5

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • A Torbia, quartiers e maions en occitan alpenc

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Hug de la Rosa

    Era vila de Les (Aran) a hestejat era declaracion de patrimòni dera umanitat des hèstes deth huec

  • © Catarin Seguran

    Las ribas del riu Tiniá d'estiu

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Briga (val de Ròia)

  • La Korrika, la corsa per la lenga basca es arribada a Tolosa

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Creses que la manifestacion de Tolosa a portat un vam nòu al combat occitanista?


63%



19%



8%



6%



4%




Vots 135 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)