CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 de novembre

Actualitats

Dissabte, 16 de febrièr de 2013, 03h00 Societat,Politica,Internacional

Zimbabwe sus la dralha de la “devolucion” e del multilingüisme oficial dins la nòva constitucion


Comentaris 7 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargar


Lo comitat constitucional a liurat la proposicion de nòva constitucion al Parlament. S’agís d’un tèxt qu’autreja l’estatut oficial a setze lengas e qu’establís dètz assembladas regionalas amb de poders legislatius. Se prevei un referendum nacional en març.


Zimbabwe es sus la dralha del referendum de sa nòva Constitucion cap a la fin de març, segon d’informacions conegudas dimècres passat per qualques mèdias africans, e segon çò que publicava Nationalia.
 
La constitucion, lo Comitat Parlamentari Constitucional (COPAC) l’a redigida e l’a liurada al Parlament zimbabwés la setmana passada. Los legislators i pòdon encara introdusir d’emendaments abans que lo tèxt siá aprovat pel pòble en referendum.
 
Tal coma es ara, lo tèxt introdusís de cambiaments plan importants dins l’Estat zimbabwés. Lo país african crearà dètz assembladas regionalas, qu’en principi seràn responsablas del “desvolopament social e economic” de lors províncias respectivas. Ça que la, una de las nòvas mesuras constitucionalas ditz qu’aquelas assembladas pòdon assumir de competéncias legislativas (una “devolucion”, segon la tradicion politica anglosaxona) se lo Parlament de Zimbabwe lor transferís los poders correspondents.
 
Lo tèxt provisòri ensaja tanben d’establir un estat oficialament multilingüe. L’article 6 ditz que Zimbabwe aurà setze lengas oficialas, que son l’anglés, lo chewa, lo chibarwe, lo kalanga, lo koisan, lo nambya, lo ndau, lo ndebele, lo shangani, lo shona, la lenga dels signes (sens especificar quala), lo sotho, lo tonga, lo tswana, lo venda e lo xhosa. Permet tanben que lo Parlament done l’estatut d’oficiala a quina autra lenga que siá dins l’avenir, e obliga tanben l’estat de “s’assegurar que totas las lengas oficialas seràn tractadas amb egalitat”, e mai de “prene en consideracion las preferéncias lingüisticas de las personas afectadas per de mesuras o per de comunicacions governamentalas”.
 
Per que totes aqueles principis se mantengan, cal que los dos principals partits zimbabweses (lo ZANU-PF del president Robert Mugabe e l’MDC del primièr ministre Morgan Tsvangirai) sostengan los cambiaments e que los eliminen pas del tèxt constitucional abans lo referendum.
 
Pendent las convèrsas del procès constitucional, l’MDC a mostrat que dona mai de sosten per transferir de competéncias a las províncias que lo ZANU-PF, qu’aqueste darrièr partit, comandat per Mugabe, es acostumat a un biais centralista de governar. La question autonomica causèt qualques disputas entre los dos partits, quitament lo mes passat.
 
La populacion de Zimbabwe es etnicament mixta. La majoritat aperten al grop shona, mas i a tanben un important grop ndebele dins las províncias occidentalas. Al delà i a d’autres pòbles originaris e los zimbabweses d’origina europèa.



publicitat



Comentaris

17 de febrièr 02.39h

Es coriós que sòrta totjorn l'anglés quand aquò logic es que i aguès una lenga neutra, que foguèsse pas de cap de país, l'esperanto, per exemple


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 16.25h

#5 L'escritura existís dins certanas regions de l'Africa Subsahariana dempuèi la Nauta Antiquitat. E dins las regions qu'avián pas d'escritura, en tot cas, i aviá pasmens de culturas ricas gràcias a la tradicion orala.

Vos cal legir Levi Strauss, 'Race et histoire', que demòstra que totas las culturas del Mond, amb o sens escritura, an una riquesa culturala infinida.

Vos cal legir tanben las recèrcas recentas sus l'istòria anciana de l'Africa Subsahariana.

Voc cal pas restar dins los... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 15.57h

#4 culturas força ricas dins una Africa subsahari desprovesida i d'escritura fins a una data recenta ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 13.48h

#1 "se pot comparar l'occitan lenga de cultura milenària ambe lo tswana o lo voulalof ?"

Òc, se pòt comparar. Lo tswana e lo wolof an d'istòrias culturalas fòrça ricas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 10.24h

Aquò es un cambiament important mas Zimbabwe a sempre agut una politica favorabla a las lengas africanas. En Africa del sud tanben an fach aquò mas lo resultat es relativament negatiu vist qu'aquela tòrre de Babel favorisa mai que mai las lengas dominantas (anglés e dins una mendra mesura l'afrikaans).


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 09.18h

#1 Cultura milenària o pas, una lenga es una lenga. Tot aquò me sembla fòrça melhor que se pòt far en França, ont tota cooficialitat es impossibla, cultura milenària o pas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 05.27h

tant de "lengas" que dedins li deu aguer pasmens de dialèctes ! me ramena leis asenadas de l'aministracion francesa que destosca una palancada de lengas en novela Caledonia o en guiana. dins leis estats multietnicas africans, francés e anglés an un bèu avenir e es justicia . puei se pot comparar l'occitan lenga de cultura milenària ambe lo tswana o lo voulalof ? dins mon dialècte pagar voualof significa pagar en negre 'au noir en francés


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

La comuna de Marselha es responsabla de la mòrt d’uèch de sos ciutadans

E mai se se parla que de la mobilizacion generala contra la pojada del còst dels carburants, a Marselha —e esperem que dins la rèsta d’Occitània— persistís ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 9 4
  • sol Aush 12 2
  • nuvols Bordèu 9 4
  • sol Briançon 6 -3
  • sol Caors 14 3
  • sol Carcassona 15 1
  • nuvols Clarmont-Ferrand 9 1
  • sol Confolent 8 3
  • sol Gap 9 4
  • nuvols La Canau 9 4
  • pluja La Gàrdia 12 9
  • pluja La Torre de Pèlitz 7 2
  • sol Limòtges 8 3
  • pluja Lo Borg Sant Dalmatz 7 2
  • nuvols Lo Puèi de Velai 6 3
  • nuvols Marselha 15 10
  • nuvols Montpelhièr 14 9
  • sol Naut Aran 12 -1
  • sol Niça 5 -2
  • nuvols Nimes 13 8
  • nuvols_parcials Pau 17 3
  • sol Peireguers 9 4
  • nuvols Rodés 12 2
  • nuvols Tolon 12 7
  • sol Tolosa 12 5
  • nuvols Valença 6 2

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Es una militància que fa viure Aquò d’aquí

Michèu Neumuller Cap-redactor d'Aquò d'Aquí

Es una militància que fa viure <em>Aquò d’aquí</em>
publicitat

LATERAL 1-2: IEA-AALO



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Castelar

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac, Vau Naja (Costièra de Nimes)

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Mentan

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)