CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 25 d'agost

Actualitats

Dimars, 19 de febrièr de 2013, 03h00 Politica,Internacional

D’obstacles sul camin cap a una Alsàcia mai autonòma


Comentaris 6 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargar


Lo país votarà dins dos meses sus la creacion d’una collectivitat territoriala que li dobririá las pòrtas per assumir parcialament qualques competéncias. Los socialistas d’Estrasborg e lo Front Nacional i son contra. La fantauma d’una abstencion nauta plana sus la convocacion.


L’an qualificada de “laboratòri” de la descentralizacion en França: Alsàcia votarà lo 7 d’abril que ven sus la creacion d’una collectivitat territoriala, un biais d’organizacion territoriala que li permetrà de concentrar de competéncias dins una sola administracion e que li dobrirà las pòrtas per assumir mai de competéncias, transferidas de París. Mas l’oposicion de partits d’orientacions desparièras e la fantauma d’una abstencion fòrça nauta planan sul projècte.
 
La creacion de la nòva collectivitat es una proposicion que l’a impulsada la conservatritz Union per un Movement Popular (UMP), que govèrna dins las tres entitats politicas alsacianas actualas: lo conselh regional d’Alsàcia e los conselhs generals dels dos departaments alsacians, lo Naut Ren e lo Bas Ren. Lo partit Euròpa Ecologia-Los Verds (EELV) sosten la meteissa posicion qu’an pres los nacionalistas alsacians d’Unser Land, que reclaman la supression dels departaments e l’autonomia d’Alsàcia.
 
Segon lo sit web oficial del referendum, la collectivitat territoriala servirà a unificar las tres administracions mençonadas çai sus en una sola, a far lo sieu govèrn mai eficaç e a sarrar las decisions dels ciutadans. En mai d’aquò, l’objectiu es tanben d’assumir de nòvas competéncias qu’auràn d’èsser “demandadas especificament”, en de matèrias coma l’economia, l’educacion, la cultura, la lenga e l’abitatge (en cap de cas se ditz pas que degan èsser exclusivas, ni tanpauc que la nòva collectivitat aja una capacitat legislativa).
 
 
Oposicion del PS e de l’FN, per de motius desparièrs
 
En novembre passat, los representants del conselh regional e dels dos conselhs generals votèron fòrça largament en favor de la creacion de la collectivitat alsaciana unificada. A la fin del mes passat, las tres institucions tornèron votar (non pas a l’encòp) e se capitèt tornarmai una granda majoritat en favor de l’unificacion de las institucions d’Alsàcia.
 
Ça que la, s’en novembre passat los vòtes foguèron de 108 sus 122 en favor, ara son 101. Pel camin, l’oposicion al projècte a crescut dins lo Partit Socialista (PS), particularament a Estrasborg. Los socialistas de la capitala alsaciana considèran que lo projècte pren pas en compte l’especificitat d’Estrasborg coma airal metropolitan. Lo fach que lo projècte preveja que lo sèti del govèrn alsacian serà a Colmar, e non pas a Estrasborg, ajuda pas a apondre lo sosten dels socialistas estrasborgeses.
 
Del sieu costat, lo Front Nacional (FN) s’opausa tanben al projècte perque lo vei pauc clar. La formacion presidida per Marine Le Pen considèra que i a pas pro d’informacion per decidir se la collectivitat serà profechabla quant a l’“impacte financièr, la reduccion dels còstes, l’eficacitat e la racionalizacion”. L’FN compren pas tanpauc perqué se vòl manténer doas “conferéncias departamentalas”, se l’objectiu declarat es lo d’unificar las competéncias.
 
Son contra, tanben, maites representants locals dels centristas del Modèm e dels nacionalistas pròfranceses de D’Aut la Republica. Amassa organizan la campanha “Ieu aimi Alsàcia e vòti de non” per convéncer los alsacians que, lo 7 d’abril, balhen pas lo lor sosten al projècte.
 
 
Cal 25% de participacion
 
L’autre obstacle per l’aprobacion del projècte es l’abstencion. Segon las leis francesas, per que lo referendum del 7 d’abril e siá valid, cal que i vòten almens 25% dels electors en cadun dels dos departaments. Richard Kleinschmager, professor de geografia politica a l’Universitat d’Estrasborg, disiá lo mes passat a l’AFP que “l’enjòc principal” del referendum seriá “sens cap de dobte” d’arribar a 25%.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia.cat, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

20 de febrièr 07.40h

#5 Es pas lo promier còp. Lo jorn que PACA faguèt una votacion per la reconoissença de la lenga occitana (pas dei "lengas provençalas e niçardas"), lo President PS Vauzelle votèt còntra, seguit per leis elegits FN.
Me ne'n ramenti ben que siau ieu que l'escriguèri aquela mocion.

E se que non, per tornar a l'interés de "revirar" ò non lo nom d'un partit, s'agisse puslèu d'ajudar a la compreneson. "D'aut la republica" ai mes un chicolon de temps per comprene que s'agissia de "Debout ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 18.16h

#4 As rason Terric. Puslèu que se mainar se cal revirar o pas lo nom d'un partit, me sembla mai important veire que aqueste còp los socialistas se trapan ambe lo cuol a l'aire.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 14.16h

Demostracion es faita que PS = FN.

Jacobino-imperialistas de totes los partits, anat- vos far f...e!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 11.24h

#2 Bessai... Pasmens franc dei partits "istorics" es inabituau de traduire lei noms, subretot quora s'agisse d'un partit explicitament pro-francés au nom tant particular. Me ramenti pas d'aguer vist traduit enluec "Convergència i Unió", "Forza Italia", "Ennahda", "Vlaamsblock" per exemple.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 09.13h

#1 Pensi que l'occitan deu parlar de tot e que tot se pòu traduire en lenga nòstra. Cau exprimir en occitan lei causas laidas coma lei causas bèlas. Es aquò que fai una lenga normala de comunicacion.

Siáu tot ben d'acòrdi amb vos per dire qu'aqueleis arlèris de D'Aut la Republica son de "pebrons".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 07.42h

"D'Aut la Republica" ? Me sembla qu'amb son ideologia jacobinassa, es li far un bèl onor que de traduire son nom a l'occitan a n'aquelei pebrons !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

La banalizacion del faissisme

Avètz entendut de paraulas coma “islamoesquerrista” o “totalitarisme verd”? O encara que se ditz “assistits” als paures e “assistanat” al sistèma ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

“Dins l'espaci occitan, l'escaufament es ben en camin”

Thierry Offre actor culturau de l’occitan e escriveire, mai pereu climatològ

“Dins l'espaci occitan, l'escaufament es ben en camin”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Gavotina maritima - Sant Anhe, vilatge sus una pena. © Laurenç Revest

    Gavotina maritima - Sant Anhe

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Carnaval independent de Niça. © Centre Cultural Occitan País Niçard e Alpenc

    Carnaval independent de Niça

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Tarba

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • © AR

    Vila d'Usès e lo pont de Gardon

  • Val de Toran. Com. © Xavi Gutiérrez Riu

    Val de Toran (Aran)

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Laurenç Revèst

    Montpelhièr: inauguracion de la granda exposicion patrimoniala "Max Roquèta, la libertat de l'imaginari"

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

T’inquieta la situacion politica en Itàlia?


26%



41%



18%



15%



0%




Vots 34 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)