Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GuianaPeiregòrdPeiregòrd Negre

Lo grop de musica sarladés Peiraguda publica son Antologia e ne profiècha per sortir un novèl album

Ven de sortir un libre e tres CD que cobrisson mai de 40 ans de cançons e de musicas en lenga nòstra

| peiraguda.com

Tèxte legit

En 1977, Jean Bonnefon, Patrick Salinié e Jean-Louis Guarrigue (que daissèt lo grop qualque temps apuèi) fondèron Peiraguda, una formacion de musicians e cantaires que deviá conéisser una longevitat excepcionala amb per cada periòde d’arribadas d’artistas novèls.
 
Lo libre Antologia que ven de sortir recampa mai de 44 ans de sovenirs del grop, viscuts en Peiregòrd e endacòm mai. Per tant, l’obratge arriba a un moment que cal gardar la traça de tot aquel percors talament ric de poesia e de rescontres e gaireben tot en occitan. Es lo resultat d’un enòrme trabalh, realizat per partida del temps del confinament: amassar los tèxtes, las afichas e pochetas de disques vinils… Tot aquò per ofrir un vertadièr “tròç de patrimòni” istoric e musical al public. Al total, son 103 cançons, amb los tèxtes en occitan e francés, los acòrdis, e de còps las particions. Cal notar que cèrtas cançons son inedichas car jamai foguèron pas enregistradas e d’autras foguèron plan rarament cantadas. D’autras encara son d’adaptacions de cançons en francés, anglés o espanhòl interpretadas en d’ocasions especialas. La màger part dels tèxtes foguèron escriches per Jean Bonnefon e Patrick Salinié mas tanben per d’autors coma Michèu Chapduèlh, Daniel Chavaroche, Bernat Lasfargas e qualques autres.
 
 
Onze títols novèls
 
De notar que l’aventura Peiraguda es pas acabada e contunha amb la sortida d’un novèl album Caminarem que compta 11 títols novèls, que n’i a un que lo canta lo famós cantador d’Astafòrt que s’interèssa de mai en mai a la lenga e a la cultura nòstras, Francis Cabrel.
 
Tot aquel obratge s’es pogut far mercés a l’ajuda e al sosten del conselh departamental de Dordonha e de Novelum, la seccion peiregòrda de l’IEO, que produtz los albums e qu’edita Antologia, que se pòdon trobar directament sul site del grop peiraguda.com.

 
Peiraguda. Antologia. Novelum IEO-Perigòrd, 2021. 103 cançons, tèxtes, particions, 228 paginas. 20 èuros

           
           
  
 
Peiraguda: Integral de 1978 a 2015. Novelum IEO-Perigòrd, 2021. 57 cançons sus 3 CD. 16 èuros




  
    
Peiraguda. Caminarem. Novelum IEO-Perigòrd, 2021. 16 èuros




  



 
 
 



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

ltrobat
7.

#5 Aunestament, que prononcii -Πlas finaus femininas en -a.
Mes ne suporti pas los purismes com lo ton, dont son tostemps gessits tots los fascismes.

  • 3
  • 0
ltrobat
6.

#4 Qui ès, tu, là har la leçon aus de Peiragud-O que s'i hèn despuish 40 ans entà har anar la leng-O sens las lo-Os cançons de las beròj-Os?
Bota-te au tribalh e cre-O u-O òbr-O vertadièr-O au lòc de har la leçon aus qui tribalh-On tà har valer la leng-O com eu parlad-O despuish 1500, com at as dit.

  • 2
  • 0
francesc palma
5.

#2 Pensa que los que volen desacreditar e umiliar la lenga occitana lo que disen es que es un patués o dialecte, e los que volen donar li prestigi parlan de la lenga classica dels trobadors. Lo gran prestigi que tenia e encara ten la musica e la lenga dels trobadors es coma l'armonia d'escoltar auei lo concert de Viena de Cap d'An.
Ço que vulh es que se sapiga la veritat, durant mai de 50 ans que porti en l'occitanisme sempre avia ausit que se pronunciava -O. Non record jamai aver sentit que i avia una altra fonetica qu'es pronunciàs -A/-OE, qu' es la que m'agués agradat a mi que som de nacion catalana.
Los que vòlen imposar la -O finala als territoris que o pronuncian ben, aquestes son uns aiatollàs dictadors de la -O dialectala.

  • 1
  • 1
francesc palma
4.

#2 Gràcias perquè cresi qu' estás d'acord que ja al 1500 la gent ja no sabia escriure la lenga d'Oc e o feia amb la grafia francesa. E tanben pareis que donas per cert que la gent escrivia la lenga coma li sonava, e posava -O perquè li sonava la -OE neutra -O. Doncas ja estam d'acord coma apareguet la -O finala, que no es pauca causa e que no era una -O sinon una -OE. La majoria d'Occitans no o saben. E pensa que i a territoris que conservan la fonètica classica de la -A/-OE finala. E tanben qu'estarias d'acord amb l'Espaci Occitan-Catalan de 25 000 000 de personas ?

  • 1
  • 2
ltrobat
3.

#2 Tè, vaquí l'ayatollah trobadoresc.
Deisha tranquile lo monde qui vòu parlar e cantar la lenga soa com eu practicada despuish l'an 1500. E se vòs tornar a la hont, apren a parlar e escríver en latin.

  • 8
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article