Actualitats
Reclaman al nòu govèrn d’Honduras la proteccion de la vida, la cultura e l’autonomia de las comunautats indigènas
Lo COPINH prepausa un burèu internacional per entamenar una enquista sus l’assassinat de Berta Cáceres en 2016
Tèxte legit
La principala organizacion del pòble lenca d’Honduras demanda al nòu govèrn de Xiomara Castro que se reconesca las institucions tradicionalas indigènas e lor autonomia, e revendica una “politica integrala d’estat” per protegir la vida e la cultura de las comunautats.
Las demandas fan partida de la proposicion d’uèch ponches que lo Conselh Civic de las Organizacions Popularas e Indigènas d’Honduras (COPINH) publiquèt la setmana passada per que los “pòbles istoricament otratjats e invisibilizats” de la republica centreamericana foguèsson preses en compte pel nòu executiu.
Entre lo 7% e l’8% de la populacion d’Honduras, segon los desparièrs recensaments oficials, fan partida de qualque pòble indigèna (la majoritat del pòble lenca) o garifuna.
Castro ganhèt las eleccions a la presidéncia d’Honduras lo 28 de novembre de 2021 coma candidata de Libre (Libertat e Refondacion). Foguèt lo primièr còp que lo candidat d’un partit socialista ganhava la presidéncia del país, e tanben lo primièr còp qu’o fasiá una femna. Assumirà la carga lo 27 de genièr.
La proposicion del COPINH, demest d’autras mesuras, reclama que l’estat hondurenc reconesca “la possession istorica ancestrala de las tèrras de las comunautats indigènas”, lo respècte del drech de consulta prèvia per tota accion que se dega realizar dins los territòris e “l’eliminacion de las concessions minièras, idroelectricas e d’esplecha forestièra dins tota la region lenca”.
Lo document reclama tanben la creacion d’un burèu internacional per metre en examen e tractar los responsables de l’assassinat de Berta Cáceres, activista del COPINH, en 2016.
Segon de donadas de las Nacions Unidas, quatre caps indigènas son assassinats cada mes dins los païses de l’America latina. Un dels cases mai recents, en Honduras, foguèt l’assassinat del cap lenca Pablo Isabel Hernández, lo 9 de genièr.
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion
Las demandas fan partida de la proposicion d’uèch ponches que lo Conselh Civic de las Organizacions Popularas e Indigènas d’Honduras (COPINH) publiquèt la setmana passada per que los “pòbles istoricament otratjats e invisibilizats” de la republica centreamericana foguèsson preses en compte pel nòu executiu.
Entre lo 7% e l’8% de la populacion d’Honduras, segon los desparièrs recensaments oficials, fan partida de qualque pòble indigèna (la majoritat del pòble lenca) o garifuna.
Castro ganhèt las eleccions a la presidéncia d’Honduras lo 28 de novembre de 2021 coma candidata de Libre (Libertat e Refondacion). Foguèt lo primièr còp que lo candidat d’un partit socialista ganhava la presidéncia del país, e tanben lo primièr còp qu’o fasiá una femna. Assumirà la carga lo 27 de genièr.
La proposicion del COPINH, demest d’autras mesuras, reclama que l’estat hondurenc reconesca “la possession istorica ancestrala de las tèrras de las comunautats indigènas”, lo respècte del drech de consulta prèvia per tota accion que se dega realizar dins los territòris e “l’eliminacion de las concessions minièras, idroelectricas e d’esplecha forestièra dins tota la region lenca”.
Lo document reclama tanben la creacion d’un burèu internacional per metre en examen e tractar los responsables de l’assassinat de Berta Cáceres, activista del COPINH, en 2016.
Segon de donadas de las Nacions Unidas, quatre caps indigènas son assassinats cada mes dins los païses de l’America latina. Un dels cases mai recents, en Honduras, foguèt l’assassinat del cap lenca Pablo Isabel Hernández, lo 9 de genièr.
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Sempre hi seran, els bons, es a dir els Indijenes de Patxamama per tant escolteu-los, que son la consiencia de la Terra a on vivim, sense ells, no es spodrà acusar als ispans del que han fet i fan al Mon.
Sobretot els seus hereus, que després que els exterminessin a decens de milions a la seva gent, ara allí els fan el joc, i continuen la obre terrorífica de spain, es a dir els anomenats ispanos, terrortizan tot el que troven.
A veure si paren, i escolteu la veu dels que defensen la Terra.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Mercés per l'article e las informacions. Se parla rarament en França dels problèmas de las nacions amerindianas e de l'existéncia d'assassinats dins unes paises que i a. Es una bona iniciativa e cal esperar que, en s'organizant, poiràn salvar lors culturas. Per las lengas, serà mai dificil, lo lenca a desaparagut dins las annadas 1990 e las autras lengas son moribondas en seguida d'una politica assimilacionista multiseculara...E l'assimilacion es sovent violenta, los assassinats dels liders amerindians son frequents coma o ramenta l'article amb justesa...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari