CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 15 de setembre

Actualitats

Diluns, 25 de febrièr de 2013, 03h00 Politica,Internacional

Las eleccions italianas, en clau independentista

Lo jornal catalan Vilaweb a fach un agach suls partits autonomistas e secessionistas que s’i presentan


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargar


A las eleccions generalas italianas d’ièr e uèi, que devon renovelar las doas cambras del Parlament, s’elegís los 630 representants de la Cambra dels Deputats e los 315 membres del Senat. I concorron un centenat de candidaturas, organizadas en coalicions o partits, que n’i a un fum que se definisson coma autonomistas pr’amor dels ensages de recentralizacion impulsats per Roma, o ben independentistas, en avent los procèsses catalan e escocés coma referents. Vaicí un agach.


Primièr, cal remarcar que los movements politics occitanistas se presentan pas per defendre los interèsses de las Valadas Occitanas o de La Gàrdia, dins l’encastre de l’estat italian.
 
Administrativament, Itàlia se devesís en vint regions. Cinc d’elas an un estatut especial, aprovat pel Parlament italian segon çò que prevei la constitucion, e que lor garentís una autonomia mai vasta, mai que mai dins lo domeni financièr. Quatre d’aquelas regions autonòmas s’instituiguèron en l’Assemblada Constituenta italiana de 1948, après la Segonda Guèrra Mondiala: Sardenha e Sicília, a causa de lors fòrts movements, respectivament autonomista e separatista; la Val d’Aosta, per protegir la minoritat arpitana; e Trentin-Sud Tiròl, per protegir la minoritat germanofòna. En 1963 s’establiguèt la cinquena region amb estatut especial, la de Friol-Venècia Júlia. Es dins aqueles cinc territòris, tot bèl just, que se tròban la majoritat dels movements autonomistas e independentistas, que lor intrada dins las institucions italianas es complicada perque lor cal superar 4% dels vòtes.
 
 
Sardenha
 
Lo nacionalisme sarde se presenta en aquestas eleccions en tres listas. Lo Partit Sarde d’Accion (PSDAZ), que segon son programa prevei la plena sobeiranetat per l’illa, a defendut en campanha un renovelament de l’autonomia e de l’autogovèrn fiscal. En decembre passat, lo partit presentèt una mocion al Conselh de Sardenha per proclamar l’independéncia de l’illa, mas capitèt pas: 31 membres en contra e 17 en favor, en mai de doas abstencions. Se refusèt tanben una autra mocion tocant la convocacion d’un referendum consultatiu sus l’ independéncia, amb un resultat mai sarrat: 26 vòtes contraris, 25 de favorables e doas abstencions.
 
Al delà del PSDAZ, doas listas de mai se presentan amb un programa mai marcadament independentista: Independéncia per Sardenha-Sobeiranetat (ISS), segondada per Sardenha Nacion (Sardigna Natzione) amb lo Movement Europèu de Renaissença Sarda (MERIS). En los dos cases, prepausan la secession coma lo sol camin per resòlver totes los problèmas dels sardes e de Sardenha. Pendent la campanha, lo president del MERIS, Doddore Meloni, es estat objècte d’un estranh rapte, revendicat per los “Gardians de la Nacion” (“Guardiani della Nazione”), que sembla qu’exigiguèron la retirada de la lista amb sos candidats a las eleccions per tal qu’aquò poguèsse pas èsser una sòrta de referendum indirècte sus l’independéncia de l’illa. Doddore Meloni es un independentista sarde istoric que proclamèt en 2008 la Republica Independenta de Malu Entu sus una illa petita de la còsta oèst. Cinc meses puèi, la polícia i metèt fin.
 
 
Sicília
 
En Sicília, amb un potent movement independentista pendent la primièra mitat del sègle XX, trobam tanben de partits amb de postulats secessionistas o autonomistas. Lo Movement per l’Independéncia de Sicília (MIS) a pas reculhit las caucions necessàrias e, doncas, participa pas a las eleccions. Per contra, presentan ben lors candidaturas lo Movement per l’Autonomia e lo Partit del Pòble Sicilian, doas formacions qu’an pachat amb Berlusconi e la Liga Nòrd e que reclaman al govèrn de Roma l’aplicacion estricta de l’estatut d’autonomia especiala concedit en 1948.
 
Los partits nacionalistas, dins las darrièras eleccions sicilianas d’octòbre passat, faguèron pendent la campanha fòrça referéncias al procès cap a l’independéncia que Catalonha a començat, e qualques candidats parlèron dobèrtament de seguir los passes catalans e de convocar un referendum sul futur de l’illa.
 
 
Sud Tiròl
 
En Sud Tiròl, un dels territòris amb personalitat mai diferenciada dins lo contèxt de l’estat, i a agut de novetats entre los partits nacionalistas germanofòns. Lo Partit Popular de Sud Tiròl (SVP), lo principal movement autonomista, a decidit en un gèst inabitual de se presentar a las eleccions, amb sos sòcis abituals del Partit Autonomista del Trentin Tirolés (PATT), en coalicion amb lo Partit Democratic italian (PD). En un moment que lo govèrn italian a fach de gèstes per recentralizar qualques poders transmeses a las regions, l’SVP a cregut convenent de trencar l’istorica posicion equidistanta tant amb lo centredrecha coma amb lo centresquèrra italians e de donar ajuda a un PD que, çò considèra, pòt garentir l’autogovèrn de Sud Tiròl e de Trentin.
 
I a encara una autra formacion sud-tirolesa, Die Freiheitlichen (Los Liberals), que se presenta solament per la creacion d’un estat liure dins son programa. Lo jove partit, que manten de posicions opausadas a l’immigracion, demorèt segond dins las darrièras eleccions sud-tirolesas, amb 14% dels vòtes.
 
 
Val d’Aosta
 
Coma Sud Tiròl, en la Val d’Aosta las eleccions arriban amb de novetats dins l’encastre nacionalista. L’istoric movement de l’Union Valdostana (UV) a viscut, recentament, una scission intèrna qu’a creat l’Union Valdostana Progressista (UVP), que vòl “reprene lo projècte autonomista e progressista” dempuèi de posicions mai d’esquèrra. Lo candidat de l’UVP a las eleccions es Laurent Viérin, èx-conselhièr de la Cultura e l’Ensenhament del govèrn valdostan (d’UV), qu’ensagèt de bastir una coalicion electorala amb lo PD italian. Mas lo ròtle d’aliat valdostan de l’esquèrra italiana, ja l’aviá reservat lo partit autonomista d’esquèrra Autonomia-Libertat-Participacion-Ecologia (ALPE).
 
I a encara una lista de mai, clarament independentista, que i concor, Val d’Aosta Nacion, amb un programa que prepausa “l’independéncia de la val dins l’encastre d’una Euròpa dels pòbles”: “Luxemborg, Liechtenstein, Andòrra e Malta pòdon èsser un bon modèl d’inspiracion, en pensant a un microestat que siá a l’encòp una zòna franca e amb d’avantatges fiscals. [...] Aquò implica, de segur, una cèrta autonomia, l’autonomia qu’avèm perdut fins ara. Perqué? Perque mentre qu’en Catalonha, al Bascoat, en Chequia e Eslovaquia, en Flandra, en Quebèc, etc., las administracions localas luchavan per una autonomia a de bon, al palais de la region de la Val d’Aosta, los politicians s’engraissavan en mantenent de ligams tranquils e subaltèrnes amb Roma.”
 
 
Venèt
 
Dins l’anciana Serenissima Republica de Venècia, bufan tanben darrièrament d’aires secessionistas. Independéncia Venèta, que lo 7 de genièr liurèt a l’Union Europèa trenta mila signaturas en favor del drech a l’autodeterminacion dels pòbles, participa a las eleccions  amb un programa clarament independentista. En mai passat, la meteissa formacion aviá liurat vint mila signaturas al president de Venèt, Luca Zaia, per que convoquèsse un referendum de secession de Venècia, que perdèt l’independéncia en 1797 amb l’ocupacion de Napoleon. Entre los dos amassatges de signaturas, lo Conselh de Venèt aprovèt, en coïncidissent amb las eleccions catalanas, una mocion que sollicita d’establir “de relacions institucionalas” amb l’UE e l’ÒNU per estudiar de possiblas vias juridicas per fin de celebrar, dins l’avenir, un referendum independentista.
 
A las eleccions, tanben se presenta la candidatura de la Liga Venèta-Republica, una scission de la drechista Liga Nòrd, e que s’es integrada dempuèi 1999 dins l’Aliança Liura Europèa.
 
 
Friol
 
En Friol, l’istoric Movement Friol aviá decidit de tornar sus la scèna politica per ofrir una “alternativa autenticament autonomista” als electors d’aquel territòri aupenc de lenga retoromanica. Coalizat pendent las darrièras annadas amb la Liga Nòrd, ara lo movement aviá optat per la quitar perque considerava que defendiá pas pro los interèsses friolans. Totparièr, aquel partit (integrat a Pòbles Sobeirans d’Euròpa, un jove movement format de grops autonomistas e independentistas sardes, sicilians e de tota la Peninsula Italica) a pas pogut presentar lo nombre minim de caucions.
 
 
Padània
 
Parallèlament als movements nacionalistas presents dins las cinc regions amb autonomia especiala, cal mençonar lo fenomèn de la Liga Nòrd, una federacion de movements politics implantats en las regions del nòrd de la peninsula, la dicha Padània, que defend de posicions politicas que van de l’autonomisme al federalisme e l’independentisme, segon lo moment. Dempuèi son aparicion en 1989, jos la direccion d’Umberto Bossi, la Liga a vist sorgir tota mena de scissions e movements parallèls (coma los meridionals de la Liga Sud...), a fach partida dels govèrns de Lamberto Dini e de Silvio Berlusconi e, parallèlament a las revendicacions d’un estat federal (federalisme fiscal) e de la devolucion a las regions de qualques competéncias exercidas per l’estat, a atissat un discors excessivament xenofòb e antiislamic.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 17
  • sol Aush 18
  • sol Bordèu 17
  • sol Briançon 18
  • sol Caors 17
  • sol Carcassona 19
  • sol Clarmont-Ferrand 16
  • sol Confolent 17
  • sol Gap 13
  • sol La Canau 17
  • sol La Gàrdia 20
  • sol Limòtges 17
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 19
  • sol Lo Puèi de Velai 18
  • sol Marselha 18
  • sol Montpelhièr 19
  • sol Naut Aran 16
  • sol Niça 22
  • sol Nimes 18
  • sol Pau 16
  • sol Peireguers 18
  • sol Rodés 17
  • sol Tolon 17
  • sol Tolosa 18
  • sol Valença 17

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    31n rescontre occitanocatalan al Pòrt de Salau

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Sud Tolosan. © Franc Bardòu

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • © Anhès Rossinhòla

    Vista d'A Torbia, de Mónego e dal mont Agel despí Lai Barrai (comuna de Pelha, Gavotina marítima)

  • Bersorèlh : quartiers e maions ai noms occitans

  • 32n rescontre occitanocatalan al pòrt de Salau

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Autariba

    Dictada occitana 2014

  • © Laurenç Revèst

    Lengue a Mentan

  • Bordèu, bèla occitana de Gasconha. © Franc Bardòu

    Bordèu, bèla occitana de Gasconha

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Castelar

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Julien Cazenave

    12.02.2019: manifestacion a Brussèlas per la libertat presonièrs politics catalans jutjats a Madrid

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)