Bandièra01 1180x150: País Invisible

Actualitats

Cossí vòtan los deputats europèus del Recampament Nacional?

Que farà vertadièrament Marine Le Pen s’a lo poder a l’endeman del segond torn de l’eleccion presidenciala?

| Parlament Europèu

Tèxte legit

Dempuèi qualques meses, Marine Le Pen en campanha electorala fa tot çò que pòt per melhorar son imatge e ensajar de se presentar coma una “femna d’estat”, tèrme que foguèt son eslogan de campanha.
 
Es qu’aquesta question se pausa: que farà vertadièrament Marine Le Pen en cas qu’aja lo poder a l’endeman del segond torn de l’eleccion presidenciala?
 
Degun sap pas, en fach, talament que son programa sembla de cambiar a flor e a mesura de las entrevistas jornalisticas. Un còp ditz que levarà còp sec totas las eolianas, puèi ditz, per la votz de Louis Alliot, qu’aquò prendrà mai de temps, abans de tornar dire qu’aquò se farà durant lo quiquennat…
 
Pel vel islamic, meteissa esitacion entre la promessa de lo tirar a totas las femnas que lo pòrten per carrièras abans de se desdire e d’afortir qu’aquò se farà d’un biais progressiu.
 
Un article de Mediapart nos ajuda totun a pensar çò que poiriá far un govèrn lepenista. De fach, l’FN, vengut puèi l’RN, son estats presents de longa al parlament europèu e i son encara. Cossí votèron sus diferents subjèctes? Vaicí qualques exemples:
 
 
Sus la question de l’egalitat entre femnas e òmes
 
En genièr de 2020, l’RN votèt contra una resolucion que cercava de reduire los escarts de salaris entre femnas e òmes. Dins una proposicion d’emendament (refusada), l’eurodeputada France Jamet contestava quitament la realitat estatistica d’aquelas inegalitats salarialas.
 
En novembre de 2020, los meteisses eurodeputats RN votèron contra una resolucion que condemnava la reglamentacion polonesa sul drech a l’avortament e per sosténer los milièrs de personas que desfilavan contra aquela interdiccion. En decembre de 2021, los eurodeputats RN votèron tanben contra una resolucion que demandava de mesuras suplementàrias per respondre a de cases de secutament sexual dintre lo Parlament.
 
 
Dreches de las minoritats LGBTI+
 
Dins lo dorsièr dels dreches dels LGBTI+, Marine Le Pen, en desplaçament lo 15 d’abril en Vauclusa, assegurèt que “retirariá pas cap de dreches als franceses”, après que foguèt interrogada per una femna lesbiana e maridada. Aquela presa de posicion es ça que la en contradiccion amb una sèria de vòtes de l’RN al Parlament Europèu, ont lo partit refusèt de condemnar los govèrns que levavan de dreches a las minoritats sexualas.
 
Lo 18 de decembre de 2019, los eurodeputats RN votèron contra una resolucion que condemnava lo nombre creissent d’agressions contra las personas LGBTI+ dins l’UE, especialament la creacion de zònas “liuras de tota ideologia LGBTI” dins plusors municipalitats de Polonha.
 
L’11 de març de 2021, los meteisses elegits refusavan de declarar l’UE “zòna de libertat” per las personas LGBTI+ en reaccion a la reculada dels dreches de las minoritats sexualas en Ongria e en Polonha.
 
Lo 8 de julhet de 2021, rebutèron una resolucion que condemnava la lei que pretendiá de defendre los dreches dels enfants en Ongria, e que conteniá d’emendaments qu’associavan omosexualitat e pedofilia.
 
Lo 14 de setembre de 2021, votèron tornarmai contra una resolucion qu’exigissiá la reconeissença dels maridatges e autres unions de personas de meteis sèxe a travèrs de tota l’UE, subretot per assegurar la liura circulacion de las familhas sul continent.
 
 
Ajudas a la joventut
 
Dins son programa, Marine Le Pen assegura als “joves” son “sosten incondicional”, e promet per exemple un “chèc-formacion accessible a totes los 18-25 ans, pagat per l’estat”, per melhorar las remuneracions de las formacions professionalas.
 
A Estrasborg, las causas virèron autrament. L’8 d’octòbre de 2020, los deputats RN foguèron quasiment los sols a refusar una resolucion que prepausava de renforçar un mecanisme de “garentida joventut” per ajudar los mens de 30 ans mai precaris.
 
Dins la meteissa draia, lo 9 de febrièr de 2022,  rebutèron un emendament depausat pel grop dels Verds, sus un tèxt pertocant l’emplec dels joves après la pandemia, que prepausava d’instaurar “un quadre juridic comun per una interdiccion efectiva e aplicabla dels estagis e aprendissatges non remunerats”.
 
Autra decision curiosa: Gilles Lebreton, eurodeputat RN, es un dels dos sols a s’absténer (46 en favor, doas abstencions) sus un tèxt que prepausava de desblocar mai d’ajudas europèas pels joves agricultors, mentre que lo programa de Marine Le Pen pretend de far de “l’installacion de joves agricultors” una “prioritat”.
 
 
Preservar la biodiversitat
 
La candidata d’extrèma drecha promet a las agricultrises e als agricultors “una ajuda al manten de la biodiversitat” suls tenements. Pr’aquò, las ajudas versadas als tenements provenon dels fonzes de la Politica Agricòla Comuna (PAC), e l’RN s’opausèt a la proposicion de melhors critèris environamentals durant l’elaboracion de la novèla PAC, en octòbre de 2020.
 
 
Promòure lo biologic
 
Marine Le Pen promet, dins son programa, “un plan de sosten per l’agricultura biologica”. Se tròba que lo desvolopament de l’agricultura biologica es un dels màgers aisses de la politica “De bòria a la taula”, dins la rubrica agricultura del “Pache Verd” europèu (“Green Deal”) que vòl la neutralitat carbòni de l’UE en 2050. Aquel fuèlh de rota agricòla a per objectiu lo 25 % de bio sus la superfícia cultivada del continent dins las uèch annadas venentas.
 
Pr’aquò, dins lo meteis programa, Marine Le Pen fustiga lo “Green Deal impausat per l’Union Europèa”.
 
Aital, al Parlament Europèu, los membres de la delegacion RN votèron unanimament contra l’ensemble del tèxt “De la bòria a la taula”, lo 19 octòbre passat, e anèron dins lo sens de çò que preconizavan a Brussèlas los representants de l’agroindústria.
 
 
Benèsser animal
 
Marine Le Pen consagra un capítol entièr de son programa a “la proteccion de las bèstias”, e prepausa un durciment de las penas en cas de marrit tractament. “Cap de violéncia, cap d’acte de crudelitat” deu pas èsser “infligits als animals de manièra gratuita”, i se pòt legir.
 
Aquí tanben, la faiçon que lo partit votèt a Estrasborg s’opausa als engatjaments afichats. Durant l’elaboracion de la novèla PAC, en octòbre de 2020, los membres de l’RN votèron contra la proposicion d’emendament numèro 1348, defenduda pels Verds, que voliá exclure “los tenements d’elevatge intensiu” de las ajudas dirèctas versadas per la politica agricòla europèa. Votèron tanben contra l’emendament numèro 1229 que pretendiá de reduire las subvencions pels productors de buòus destinats a la tauromaquia, activitat que produtz de patiment animal.
 
 
Territòris rurals
 
“Far viure nòstres territòris” es un autre ponch del programa de Marine Le Pen, que vòl passar a “una novèla estapa de l’amainatjament del territòri”. De primas seràn establidas,  çò anóncia lo programa, que promet que “lo progrès ecologic buta a [far] reviure un teissut economic difús, divèrs, dins lo qual las entrepresas localas luchen a armas egalas amb los grops multinacionals”.
 
Remarca: un budget pel desvolopament rural existís ja, es lo “segond pilar” de la PAC. E l’extrèma drecha del Parlament Europèu ne volguèt reduire l’importància. L’emendament numèro 995, depausat per l’elegit RN Gilles Lebreton, pretendiá de suprimir la mençon, dins lo reglament de la novèla PAC, que “de nombrosas zònas ruralas de l’UE sofrisson de problèmas estructurals, coma la manca d’ofèrta d’emplecs atractius, la penúria de competéncias, los investiments insufisents dins los rets de connexion, las infrastructuras e los servicis de basa, e un exòde important de la joventut devèrs d’autras regions”.
 
Durant l’elaboracion de la novèla PAC, en octòbre de 2020, l’eurodeputat RN Gilles Lebreton aviá en mai presentat dos emendaments per tal de limitar las ajudas destinadas al desvolopament rural mejançant una modificacion de las règlas de transferiment d’un budget a l’autre.
 
Los estats membres pòdon d’efièch alimentar aquela envolopa minoritària de la PAC per un transferiment que va fins al 15 % del “primièr pilar”, lo qual regropa las ajudas dirèctas calculadas sus la superfícia dels tenements. Los emendaments 1090 e 1091 prepausats pel RN volián limitar aquelas possibilitats de transferiment al 2 % o al 5 %.
 
 
Obsolescéncia programada
 
Se legís sul sit del collectiu “Halte à la obsolescence” (Alta a l’obsolescéncia) que Marine Le Pen vòl, s’es elegida, renforçar lo delicte d’obsolescéncia programada, o encara far baissar la TVA suls produches sortits de la reparacion e del recondicionament. Mas aquela promessa es pas en acòrdi amb lo vòte dels eurodeputats RN. Dins un rapòrt somés al vòte lo 3 de novembre de 2020, entitolat “Cap a un mercat unic mai duradís per las entrepresas e los consumaires”, rebutèron un emendament que prepausava de durcir la legislacion de l’obsolescéncia.
 
 
La Russia de Putin
 
Pas de suspresa aquí: Russia es un dels dorsièrs ont las presas de posicion del RN al Parlament d’Estrasborg coïncidisson estrictament amb las promessas de campanha de Marine Le Pen. Mas aquelas posicions an un pauc cambiat. Dempuèi la guèrra en Ucraïna, lo deputat europèu RN Thierry Mariani, fòrça actiu sus las questions internacionalas e pròche del Kremlin, s’es fach mai discret dempuèi la debuta de l’ofensiva lo 24 de febrièr.
 
Mas en setembre de 2020, los eurodeputats RN votèron contra una resolucion que condemnava la temptativa d’assassinat d’Alexei Navalni. Puèi, lo 25 de novembre de 2021, refusèron de condemnar las violacions dels dreches umans comeses per de societats privadas, dont Wagner. Lo 16 de decembre de 2021, rebutèron una resolucion que condemnava la repression de la societat civila en Russia, dirigida especialament contra l’organizacion Memorial.
 
Lo meteis jorn, lo 16 de decembre de 2021, s’opausèron a una resolucion que sosteniá “l’independéncia, la sobeiranetat e l’integritat territoriala” d’Ucraïna e  condemnava “lo larg desplegament militar actual de Russia long de la frontièra amb Ucraïna”.
 
Après la debuta de la guèrra, lo 1r de març de 2022, la quasi-totalitat de la delegacion votèt per la resolucion que denonciava l’agression russa en Ucraïna. Pasmens, durant aquela session, los quatre èx-elegits RN passats en çò d’Éric Zemmour aimèron mai, eles, de s’absténer, tot coma l’RN Thierry Mariani, isolat.
 
 
Lengas minorizadas europèas
 
Enfin, per acabar, al moment del vòte pel Parlament Europèu, l’11 de setembre de 2013 del “Rapòrt sus las lengas europèas menaçadas de desparicion e la diversitat lingüistica dintre l’Union Europèa”, presentat per François Alfonsi, eurodeputat del grop Verds-ALE, e destinat a valorizar la diversitat lingüistica dels paises europèus, los elegits de l’FN, lo nom de l’RN alavetz, votèron totes contra son adopcion. Res non ditz que l’RN aja cambiat son vejaire sus la question.
 



TH
 

 



abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pitaluga
15.

#12
Esperam que nos paletz dels crims franquistas. Sembla que los passatz per pèrdas e profièches.
Sens comptar que los crims de Franco durèron fins a la mòrt del dictator, dins las annadas 70. E totjorn amb la benediccion de la Glèisa espanhòla.

  • 3
  • 1
Franc Bardòu
14.

#12 Los rascles estalinians an sacrificada la segonda Republica dita "Espanhòla" per se desentravar les vertadièrs comunistas, los del POUM, e dels anarquistas (CNT_FAI), que refusavan d'obedir a un tiran d'extrèma drèita, Franco e sa curatalha, tant coma refusavan d'obedir a un tiran d'extrèma-esquèrra coma o èran Stalin o tota sa còlha d'autoritaristas siá disent sovietics, que maselèron tot parièr los anarquistas ucraineses, lo fièr pòble insomés de Nestor Makhno. Es lo famós Trotsky que s'ocupèt el-meteis, al nom dels soviets, de maselar los anarquistas d'Ucraina, per apréner a aqueste pòble a obedir coma un can deu obedir al sieu mèstre. Podiá ben anar trosquejar amb los Subrerealistas, après : l'avèm vist arribar. D'esquerristas aital, non n'avèm mai besonh que de rascles fascistas coma los Franco e autres Le Pen…

  • 6
  • 1
HILARI RAGUER
13.

#12 aprenc la mòrt del monjo de Montserrat, catalanista mallorquí, Josep Massot i Muntaner qu'és un gran historiador. Jornalet farà una necrologia sobre aquest gran intelectual ?

  • 5
  • 0
TORRAS I BAGES
12.

#11 quitament dins el bandòl republican, i aguèt assassinats e torturas entRe eles : véser fets de Maig a Barcelona contra el Poum, tchekas comunistas (on esta ANDREU NIN ? ) , Paracuellos e Andreu Marty, el carnisser d'ALBACETE;

  • 0
  • 4
Franc Bardòu
11.

#9 Vos cal legir "Una guèrra d'exterminacion, Espanha 1936-1939" de Paul Preston. I constataretz aisidament l'orror inimaginabla dels faits de guèrra franquista, catolics e borgeses sus de vicitmas lo mai clar del temps innocentas. E se volètz far dins la comptabilitat, veiretz sense dificultat que per un mòrt franquista n'i aguèt al mens 3 republicans. Cossí òm se pòt pretendre de Jèsus Crist e sosténer ailta un regime de capbòrds assedats de sang de 1936 a 1976 ?

  • 7
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article