Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

L’occitan de la setmana: Pau Ricard

Paul Ricard
Paul Ricard | La Provence

Tèxte legit

Cada dissabte, gràcias a Clamenç Pech, presentarem dins Jornalet un personatge istoric del país nòstre, extrach de la cronica de Ràdio Occitània “L’occitan del jorn”, que se difusa de diluns a divendres dins l’encastre de l’emission “L’ora del tè” entre 17h e 18h.


Se deu consumar amb fòrça moderacion! Quand as una bevenda que fa 45 grases, fas atencion al dosatge e o nègas tan coma pòdes. Sèm pas segurs que siá lo conselh que donèt Pau Ricard a sos clients quand comencèt a far comèrci de sa bevenda anisada. L’òme nasquèt a Marselha en 1909 e daissèt sa marca un pauc d’en pertot dins tota l’Occitània meridionala. Un còp èra, podiás arribar a la gara Sant Carles e véser los entrepauses de ta fenèstra estant. Quand te passejas per Camarga dins Gard, tombas sus una manadariá que pòrta son nom… sens doblidar lo circuit automobil del Castellet, dins Var.
 
Çò que lo monde coneisson mal es l’engatjament occitanista del Pau Ricard dins l’entre-doas-guèrras. Frequentèt de monde coma lo poèta d’esquèrra Jòrgi Rebol al moment de la fondacion de la revista Lo Calen de Marselha. Dins un collòqui consacrat a Rebol, Domenja Blanchard expliquèt que los fondadors del Calen recampèron a lor entorn de felibres engatjats coma Antòni Conio, Valèri Bernard, Emili Bodin, Pèire Bertàs, Màrius Jovau, Emili Ripèrt… e qualques annadas aprèp, Carles Camprós e Pau Ricard.
 
Los objectius del Calen èran de promòure e d’illustrar la lenga e la cultura, de tornar balhar als provençals la fiertat de çò que son, de desvolopar “la causa” per d’activitats divèrsas e per un militantisme cultural. De sensibilitat d’esquèrra, insistissiá sus l’accion sociala e fasiá sens relambi referéncia al pòble provençal. Pau Ricard anèt duscas a s’implicar politicament amb aqueles novèls felibres roges… a tal punt qu’amb Jòrgi Rebol se faguèt arrestar pels gendarmas en 1935, pendent la campanha per las eleccions municipalas. Lor crime: aver pegat d’afichas pel lor movement “Grop Marselhés d’Occitània” mentre qu’èran candidats. Ricard serà quitament secutat pel prefècte de las Bocas de Ròse.
 
De monde se son clinats sul passat occitanista de Pau Ricard que parlava l’occitan de Marselha cada jorn. En 2013, Leis Amics de Mesclum, associacion presidida pel jornalista Glaudi Barsòti li consacrèt una partida de la quinzenada occitana de Seteme. L’engatjament occitanista de Ricard s’arrestèt en 1942 quand se maridèt e se concentrèt sus sos afars que n’anavan far un dels patrons mai prospèrs del sègle. Nòstre confraire Miquèu Neumuller vesitèt Pau Ricard en 1990 dins son domeni de Sinhas, dins Var. Ne profeitèt per li rapelar son arrestacion en 1935, mas lo PDG de Pernod-Ricard l’arrestèt lèu: “Èra quand èri amb lo Jòrgi Rebol…es luenh tot aquò, e ben oblidat”. L’òme moriguèt en 1997 dins la comuna de Sinhas. Benlèu, coma Barsòti, nos poirem consolar en nos disent qu’ajudèt lo país en i creant d’emplecs dirèctes.
 

 
 
Clamenç Pech






abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mai Republica es abordida mai legiférís !
3.

Aquela categariá d’articles inovèlanta nos bota adrech de la malconeissença de nosaus meteis.

Se d’unis, de per astrada, coneisson qualques adelencs dins lo domèni occitan, s’en coneis pas en realitat un mièg terç e aquò dins totis los domènis.

Es una categariá d’articles qu’avèm besonh per l’espandiment de nòstra quita coneissença .

  • 4
  • 0
Franc Bardòu
2.

#1 Avètz plan rason ! E vòstra constatacion plan pertinenta nos permet d'observar l'utilitat d'aquela rubrica de Jornalet, generalament fòrça criticada.

  • 10
  • 0
Vertat al delai de las Pirenèias...
1.

Lo "cas" Pau Ricard es un polida demostracion de la diferència abissala que i-a entre ésser un industrial catalan de Barcelona e ésser un industrial "occitan" de Marsèlha. Lo primièr renèga pas son identitat, la revendica fièrament e l'ajudarà tan que podrà tota sa vida. Quand al segond...

  • 14
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article