Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lanas de Gasconha: la lenga d’òc vededèra a Boricòs

Capèra de Boricòs
Capèra de Boricòs | JJF

Com har per que la lenga nòsta sii vededèra per lo “gran public”, qu’es a díser un public larg, estenut? Que la podem muishar un chic dens la premsa, solide, com ic hèm (pas trop sovent) dens la premsa locau, mes qu’i a d’autas possibilitats. Per exemple, esquipar los lòcs publics dab panèus en òc: simpla senhaletica (burèus, garas, botigas o centres comerciaus…) o dens las carrèras, suus camins ruraus o lotiments au torn de las vilas o quitament dens los vilatges, deus Aups taus Pirenèus. Mes aquò n’es pas evident dens lo “nòste bèth Exagòn” dont las leis e la reglamentacion aiman a complicar çò qui normaument deveré estar causa simpla. Quan pensam a la question de l’afichatge – en principi normau – deus noms de lòcs en occitan o autas lengas minorizadas… Lavetz, quan un musèu o un aute lòc de cultura hè un esfòrç per muishar que las regions nòstas an tanben ua lenga esconuda o briga coneishuda, ne cau parlar. Exemple dens las Lanas de Gasconha.


A las termièras deu País de Bòrn e de la Gran Lana, dens lo vilatge de Pontens, que cau saludar l’iniciativa de l’associacion deus Amics de Boricòs qui s’amaneja entà har conèisher e víver aqueth endret ligat a l’origina a la baronia de la Boèira (comuna deu fotograf e “folclorista” Felix Arnaudin, 1844-1921). Petita precision utila: Boricòs deu s’escríver dab un sol “r”, pr’amor que lo nom a per origina un vielh arradic gascon ligat a l’aiga e a las broishagas...
 
Lo site se tròba tot a costat de la vath hangosa de l’arriu de Cantelop. Suu penent qui mia a l’arrivet, ua hont guaridora dedicada a sent Joan lo Baptista, plan·hasenta tà las prudèras e autes eczèmas, es evidentament frequentada lo 24 de junh. En haut de la petita galihòrça, la capèra – bastida dab garluisha o “pèira nhòga”, remonta totun au sègle XIIu. Se la comunautat de monges qui i estó installada de 1955 a 2013, n’i es pas mei, l’arcuelh deus pelegrins e deus qui vòlen profitar de la patz deu lòc, es totjamei possible. Ací, qu’èm sus l’anciana sedença d’ua comanderia de chivalèrs de Sent Jan de l’Òrdi de Malta, sus un camin briga esluenhat de la Via Turonensis quan trauca las granas esplandudas (ièr lanas de bròcs, branas, e bosquets de pins e de cassis, uei grans pinhadars e camps de milhòc o grans granas culturas de carròtas, pesèus o legumatges). Recentament, la municipalitat de Pontens (adara proprietària de l’endret) e associacion hèn deu mélher que posquin entà entertiéner l’esperit e la beutat deu lòc. Que hèn chic a chic la renovacion deus bastiments (horn, porèr chancat tradicionau de la Gran Lana, serèr o granja) o deu casau de las èrbas “simplas”.
 
Pro de monde d’alhors vienen admirar l’òbra d’art (un “mosharabià” qui sèrv de navèth plafon) qui, dempuish un an, emberogís la carpenta interiora de la capèra en deishant passar la lutz capvath un malhum de rosassas, arrais e cercs.
 
Adara, que sii la vielha capèra o que siin los diferents bastiments de l’airau d’aqueth “petit Marquesa”, tot es adara esquipat dab panèus navèths qui balhan explics en lenga nòsta. Qu’es lo valent Joan-Jacme Dubreuil, de Mamisan, animator de cors publics dens la contrada, qui s’i es pegat. Dab lo prètzhèit d’arrespectar çò qu’apèran lo “parlar negue” (la prononciacion locau de las contradas “maritimas”, deu País de Bòrn dinc au Senhans per har simple), qu’explica tot: lo com e lo perqué de l’osteleria on son arcuelhuts los pelegrins, la vimièira qui sèrv tà har tistèhs e banastas, o lo jòc de rampèu on podem passar un bon moment a ...desquilhar. Shens oblidar l’abelhèr, qui foncionava dejà deu temps on i avè la petita comunautat deus monges (tots sepelits a costat de la capèra), lo horn o, bien solide, la maison grana, anciana sala comuna deus monges, on arcuelhen pelegrins e on i a, de temps en quan, talhèrs de transmission deus saber-har e manifestacions artisticas o culturaus. L’amic Dubreuil n’a pas oblidat tanpauc de hicar, sus cada panèu, un disedèr e ua devinalha tirats d’Arnaudin o autes recuelhs d’arreproèrs. Un exemple: “Que minja que caga per la boca”... Responsa: lo horn.

 
 
Joan-Jacmes Fénié
 

 
fffff fffff
 Memòria industriau. A chic de distància de Boricòs, per capvath (oèst), sus lo medish arriu de Cantelop, lo vilatge de Pontens (Pontenx-les-Forges en forma administrativa) es tanben un lòc de memòria industriau. En efèit, la harga de Pontens, deus ans 1765 dinc a l’endoman de la Grana Guèrra, i èra activa e emplegava hòrt de monde. Un periòde relativament long a l’escala de las Lanas de Gasconha: un sègle e miei. Dab Husar (Uza en grafia administrativa), aquera harga, installada a costat d’ua paishèra sus Cantelop, qu’es l’ua de las mei ancianas deu departament de las Lanas. Evidentament, pr’amor de recèrcas e exposicions recentas (especiaument, en 2017, lo collòqui de Sabres sus la metallurgia en Aquitània), que coneishem l’istòria de las hargas de Castèths, Pissòs, Brocars (dab son interessant musèu) o d’autes establiments (Abessa a Sent Pau d’Acs, Bastar au Poi/ Saint-Vincent-de-Paul). Lavetz, çò qui ne demòra, d’aquera harga de Pontens? Davant tot la paishèra, donc, e son estanh qui permetè de har foncionar l’arròda en accionant lo martinet, maquina per bàter lo hèr en fusion sortit deu fornèu. Dens aqueste, acarcussavan dab suenh la mina (autament dit la “garluisha” o “pèira nhòga” qui, naturaument, possedís oxids de hèr), lo carbon de bòi e un chic de pèira calcària per facilitar la fusion. Mes la màger part deus bastiments son uei destrusits o transformats dempuish bèra pausa per la venerabla Companhia de las Lanas, gestionària de mei d’un pinhadar dens la contrada.
 
Per ne saber mei: 
 
ffDUVIGNAC, Pierre. Les forges de Pontenx. Un siècle et demi d’histoire industrielle. Adishatz edicions, 2022. 180 paginas. 15 èuros.  per Pierre Duvignac, 15€ (). 



  
 
   



abonar los amics de Jornalet

 



 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Leumeuteu
1.

Bona idea, malaja, lo gran public non saben pas léger la grafia alibertina...muishar la nosta lenga atau ne hè pas servici, briga.
E puish quan avem un especialista com Halip Lartigua en lo parçan, que'n cau profieitar tà aver ua lenga de qualitat...e discutir de la grafia.
Bon dimenge.

  • 12
  • 23

Escriu un comentari sus aqueste article