Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La Corèa del Nòrd a menaçat los Estats Units amb un “atac nuclear preventiu”

“Exercirem lo drech d’un atac nuclear preventiu contra los quartièrs generals de l’agressor”, çò a dich lo govèrn de Pyeongyang

Lo govèrn de la Corèa del Nòrd menacèt ièr de lançar “un atac nuclear preventiu” contra “los quartièrs generals de l’agressor” en se referissent als Estats Units, çò raportèt l’agéncia estatala nòrd-coreana de notícias KCNA. “Pr’amor que los Estats Units son prèstes per començar una guèrra nucleara, nosautres exercirem lo drech d’un atac nuclear preventiu contra los quartièrs generals de l’agressor per protegir los nòstres suprèms interèsses”, çò declarèt lo pòrtavotz del ministèri dels Afars Exteriors nòrd-corean.
 
Pyeongyang acusa Washington d’emplegar las manòbras militaras conjonchas que fa amb lo govèrn de la Corèa del Sud, aquestes jorns, per fin de desvolopar las siás capacitats d’armament convencional e nuclear. Lo govèrn nòrd-corean menacèt de far de novèls assages balistics nuclears en responsa a las possiblas sancions de l’ÒNU, promogudas pel govèrn estatsunidenc. Segon d’expèrts que citan las agéncias d’informacion internacionalas, la Corèa del Nòrd a pas encara la capacitat de lançar un atac nuclear contra los Estats Units.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

garric
9.

#7 Non, es plan de regulacion que parlavi, al sens economic del tèrme, es a dire de l'intervencion d'una autoritat (en general l'Estat) per manténer l'equilibri del sistèma economic. La deregulacion es la volontat de redusir aquela intervencion per tal de daissar lo sistèma s'autoregular, mai que mai al profièch dels actors economics mai poderoses.

Un brave mercé per tos desvolopaments.

  • 3
  • 0
Lutz
8.

Bonus :

«La limitacion e la decentralizacion del poder tròban lor legitimitat dins la preservacion de la libertat. Los grands progrèsses de civilizacion — que siagan en arquitectura o en pintura, en sciénças o en literatura, dins l'industria o l'agricultura — son pas jamai estat lo fait del centralisme».
Milton Friedman, in Capitalisme e Libertat.

Pels anti-jacobins que sèm, nosaus occitanistas, es interessant, non ? ;)

  • 3
  • 4
Lutz
7.

#4 Garric ? Sabi pas qui ès, mas t'aimi ! :)

«Cò que denóncias a pas res de libéral.» >> un fum de causas denonciadas pels anticaps es fin finala mai çò que se sona crowny-capitalism (o capitalisma de conivéncia) que lo liberalisme. Mas trapar un mot que fa paur (lo maissant liberal, lo cotèl entre las dents) es mai aisit que se demandar perqué son atal las causas !

«Comprèni pas perqué lo mond que se dison de gaucha -e me sembla que ne siás- perdèron aital lo sens del liberalisme, mai que mai en Occitània qu'es una nacion d'esséncia liberala.» >> èssent d'esquèrra liberala, pòdi pas que te donar rason ! E òc, la cultura liberala d'aquel país es longa (toleréncia de las autras religions al mitan d'un occident crestian repressiu, «libertats comunalas», eca).

#5 «Lo "liberalisme" que ne parli tant ferotjament, es lo de l'escòla economica de Chicago, afaiçonat per un cèrte Milton Friedman»
>> Friedman, l'òme qu’òm aimi odir sens pas jamai aver legit una sola de sas linhas… en oblidar de s'interressar a son idèia d'impòst negatiu, que fin finala es una mena de «revengut per totis». Friedman voliá en prepausar aquò erradiquar lo pauretat extrèm. Quin marrit òme !

«an rovilhat, pertot ont podian, las conquistas socialas» >> cal pas prene tot çò que ditz la Naomi Klein per vertat, son documentari es clafit de conariás. E los Chigago Boys èron pas que de conselhèrs, son los responsables politics d'aquels paises que faguèron aquò. Me dises que Pinochet es una mèrda ? Soi d'acòrdi.

«Per véncer l'esclavatge, cal abolir lo salariat» >> mai granda es la libertat economica d'un país, mai as la possibilitat de trabalhar per tu, en cooperativa o a ton compte, coma o necessita ton mèstier. Rassegura-te, mai las tascas seràn automatizadas, mèndre serà lo salariat, o vesèm ja dins l'industria, lo terçari seguirà. Se caldrà pausar la question de «cossí fasèm per que lo monde manjon, vist que cal un revengut per viure ?» Bons potons de Friedman, tornarem sortir l'idèia d'un revengut de basa per totis.

#6 «Lo liberalisme - o tòrni dire - es fondat sus la regulacion. La deregulacion de l'economia e de la societat non son assimilables a l'ideologia liberala.» >> pòts desvelopar se te plai ? Parlas de regulacion o de reglamentacion ?

  • 3
  • 6
garric
6.

#5 Es çò que disi. Cò que denonciás a pas res a veire ambe lo liberalisme. L'Escòla de Chicagò e son cortègi de Reagan, de Thatcher e de Sarkozy son una perversion del liberalisme, tan coma lo stalinisme corean es una perversion del socialisme. Lo liberalisme - o tòrni dire - es fondat sus la regulacion. La deregulacion de l'economia e de la societat non son assimilables a l'ideologia liberala.

Mercé plan de ton argumentacion abondosa e instructiva.

  • 4
  • 0
Ernèst Guevara Jr. L'Avana
5.

#4 Lo "liberalisme" que ne parli tant ferotjament, es lo de l'escòla economica de Chicago, afaiçonat per un cèrte Milton Friedman, « Prèmi Nobel » d'economia de 1976. Los "Chicago Boys", sos escolans e successors, an rovilhat, pertot ont podian, las conquistas socialas, per tornar la libertat completa a las tractacions financiaras e comercialas, e per o privatizar tot, pertot ont se pòt, tant coma se pòt, sens vergonha de res, al despens mai evident de 99% de las populacions, pel solet e egoïsta profièit d'1% oligarquics.

Las libertats que ne parlas dins ton argument an pas res a veire amb la libertat de s'enriquir sempre mai sus la susor dels autres, libertat qu'an per nom "dreit d'esclavatge". Me dises que lo liberalisme a vençut l'esclavatge. Per véncer l'esclavatge, cal abolir lo salariat, e partit coma sèm, sèm luènh del compte. La nocion de pus-valguda, que la libertat de se l'apropriar personalament n'es la fondamenta de tot liberalisme economic, es l'exacta signatura d'aqueste esclavatge. Te fau trabalhar 35 oras e las te pagui 350 €. Mas ton trabalh me rapòrta en tot 1000 €. La diferéncia entre çò que me còstas e çò que rapòrta ton trabalh es la pus-valguda. Per un "liberal", liure de t'espleitar coma un muòl, la s'es "liurament ganhada". Per ieu, òme d'òc e d'esquèrra, la t'a panada, e trabalhas non pas per totes, per ta societat, mas sonque per el. El, es ton mèstre, e tu, ès son servicial. S'es aquò que dises "libertat", una libertat coma aquesta, ieu, te ne pausi una cada matin als comuns…

La libertat de se'n ficar las pòchas conflas al mesprètz de la collectivitat e de l'environament es la meteis que la libertat qu'una cellula cancerosa indiferenciada s'autreja a ela meteissa : libertat de se multiplicar al despens de l'organisme que, pauc a pauc, ela rosiga fins a lo far crebar, e a ne crebar amb el, al sieu torn. Un organisme san organiza sa multiplicitat cellulària a l'equilibre omeostatic, de tal biais que lo trabalh de cada cellula sa fa al benefici de totas las celulas e, donc, de l'organisme. Las cellulas cancerosas, elas, son individualistas e trabalhan sonque per elas. Ne sabèm la resulta funèsta.

Cal pas confondre, pensi
1) la libertat "de tradicion occitana" (entre autre) que consistiriá, per un ciutadan, quin que siá, a èsser pas obligat, per poder viure dignament, de servir los interèsses personals d'un autre ciutadan per l'enriquir el, amb
2) la libertat, per aqueste segond ciutadan, l'espleitar tant coma vòl lo primièr per e traire lo mai de profièits possible.

CONTRA aquesta segonda libertat, me batrai sempre, coma me me bati PER la primièra.

Los financièrs internacionals an pas d'èsser al dessús de las leis. Las leis, que fòrçan e devon forçar a la solidaritat sociala, a la coësion sociala e al respèctes mutuals de las dignitats de cadun e de totes, aquelas leis devon tanben contrarotlar los finacièrs, que son ciutadans coma los autres, ni mai, ni mens. Lor daissar far qué que sián, Abraham Lincoln o diguèt ben abans ieu, es quicòm de terriblament perilhós, e los Portugueses, los Grècs, los Castelhans, los Catalans te'n pòdon donar qualques novèlas de las plan frèscas !

Pels liberals de l'Escòla de Chicago, la rason dèsser d'un èsser uman es son trabalh, sa produccion, (mercadejabla, s'entend). Aquò's un folitge total. La rason d'èsser d'un èsser uman, es plan precisament d'èsser lo mai uman possible, e non pas lo mai rentable ! Un uman es pas una maquina, mens encara un esclau. E se o es, o deu quitar d'èsser, de tira ! Aquí perque soi d'esquèrra. Per èsser uman, en coësion armoniosa amb l'ensemble de ma societat e de mon environament, e non pas rentable a un o dos acarnassits cobeitoses que se foton ben pro de ieu, de la societat e de l'ecosistèmi.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article