Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Contunha lo plan d’accion de l’ÒPLO per far viure l’occitan dins los ensenhaments segondari e superior

Ven d’editar un desplegant que presenta una tièra de rasons per butar los liceans e los estudiants universitaris a causir de far lors estudis en occitan

Tèxte legit

L’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO) contunha son plan d’accion per far viure l’occitan dins l’ensenhament segondari dins las doas regions mai occidentalas d’Occitània. Dins l’encastre de son “plan d’accion al licèu”, l’ofici occitan ven d’editar un desplegant per promòure las filièras d’estudis de l’occitan dins l’ensenhament superior.
 
Lo desplegant presenta una seguida de rasons per incitar los collegians e los liceans a causir de far lors estudis en occitan:
 
– accedir a una paleta de disciplinas (cultura, istòria, literatura, sociolingüistica, manejament de politicas publicas, didactica, torisme…) amb una continuitat dels percorses garentida
 
— se preparar a de mestièrs que recrutan, coma la comunicacion, l’ensenhament e la formacion, l’animacion e l’accion sociala, la traduccion e la documentacion, la cultura, la creacion e lo libre, etc.
 
— aver la possibilitat d’efectuar un o mai d’un semèstres en Catalonha, a las Balearas, en Itàlia o endacòm mai, se familiarizar als mecanismes d’intercompreneson e aprene d’autras lengas
 
— jónher de rets dinamics suls campus, dins las associacions o suls rets socials e beneficiar de ligams solids amb la comunautat de parlaires
 
—beneficiar d’un acompanhament personalizat per de professionals tot de long del cursus universitari
 
— inscriure son percors de vida al còr d’un territòri e de son imaginari.
 
Lo document serà distribuit als liceans de las doas regions occitanas mai occidentalas d’Occitània (la dicha Nòva Aquitània e la qu’a pres lo nom d’Occitània) e als estudiants dels diferents establiments d’ensenhament superior que prepausan de formacions diplomantas en ligam amb la lenga e la cultura occitanas.

 




abonar los amics de Jornalet

 


 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo mond es giblat uèi...
4.

#3 Solide que del temps de l'IEO de l'Ives Roqueta e de Robert Lafont un article tant malonèste aguèsse estat denonciat sul pic amb fòrça rambalh ! Quand a una eventuala protèsta de l'OPLO, se caldria levar matin, pecaire !

  • 5
  • 0
E l\'occitan dins tot aquò
3.

Puslèu que de s'esmarrar en vanas campanhas publicitàrias de com' seria plan que l'OPLO comença jà per s'entrèvar de luchar contra la falsificacion linguistica e lo negacionisme que senhorèjan de longa e en tota impunitat a cò de la mediaticalha francesa al sicut de la lenga nòstra.

Exemple aquel article "linguistic" recentament publicat dins Le Figaro qu'assimila automaticament tot çò venent de l'occitan dins lo francès miegjornal (autrament dich lo francitan) a... de l'espanhòl francisat !

Vaqui l'article :

Que signifie «enfader»? Par Inès de Boudemange

«Enfader»: un verbe commun dans le Sud dans la France aux alentours de Perpignan et de Montpellier
Cette expression est dérivée de l’espagnol. La rédaction vous explique.

Voilà un verbe commun dans le Sud de la France aux alentours de Perpignan et de Montpellier. Mais que signifie-t-il? Mathieu Avanzi revient sur l’histoire de ce mot dans son passionnant Parlez-vous les français?. Le linguiste explique ainsi que l’expression est un synonyme de «s’énerver» et provient d’une francisation de l’espagnol. Au-delà des Pyrénées, le verbe «enfader» est également utilisé pour exprimer sa colère, son agacement. Le verbe «enfadar» provient d’une locution latine: «infatuare» en latin signifie, selon l’Académie française, «rendre sot, déraisonnable».
Cette racine latine avait également donné lieu à un verbe, en français au XIVe siècle: «infatuer» signifiait «inspirer à quelqu’un de l’engouement pour une personne, une chose qui ne le mérite pas, au point qu’il n’y ait pas moyen de l’en désabuser». Un verbe aujourd’hui passé d’usage, à la signification bien lointaine de celle d’«enfader».

Ça m’espante!
Mais «enfader» n’est pas la seule expression qui nous vient de l’Espagne! L’expression «ça m’espante», par exemple, est utilisée dans les environs de Toulouse pour dire que l’on est «fortement surpris; sidéré voire ébahi». «Ca m’époustoufle», issu du verbe espagnol «espantar», signifie «effrayer». «Faire caguer», signifie en français «énerver, titiller». La locution provient du verbe «cager» qui est employé en espagnol en guise de synonyme de... «déféquer».


E l'occitan dins tot aquò ? EXISTIS PAS ! PUTA, FAI CAGAR !


  • 17
  • 0
Vacarilha Besièrs
2.

#1 Òc, e quitament que daissesse pas a un inspector d'academia la causida de dobrir o non una seccion bilinga dins lo primari. Que sabem ben çò que ne resulta : pas res ! Caldriá un programa nacional d'oberturas, un programa budgetisat e respectat. E per començar al mens dos conselhèrs pedagogics d'occitan per departament, e una plaça dins la formacion iniciala e de contunh de cada professor, e de cada inspector!

  • 21
  • 1
Franc Bardòu
1.

Aquò es plan polit, e probablament un pauc util a la transmission de la lenga. Mas çò que nos cal es una lei per la lenga, que non daisse de ges de biais als caps d'establiment escolars la possibilitat de refusar que s'ensenhe l'occitan, e que non daisse mai a cap d'elegit local la possibilitat de refusaar de sosténer l'occitan. Exactament çò que qué beneficia l'ensenhament del francés, ni mai, ni mens.

Coma o cantava plan justament Peter Tosh : "I don't want no peace, I need equal rights and justice"…

  • 20
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article