Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Actualitats

L’occitan de la setmana: Victor Gelu

Cada dissabte, gràcias a Clamenç Pech, presentarem dins Jornalet un personatge istoric del país nòstre, extrach de la cronica de Ràdio Occitània “L’occitan del jorn”, que se difusa de diluns a divendres dins l’encastre de l’emission “L’ora del tè” entre 17h e 18h.


Demest las grandas caras de la literatura occitana del sègle XIX, d’unas son pas de bon recaptar dins un tirador. Contràriament a çò que poiriá creire, lo periòde dit de renaissença èra pas tan monopolizat pel Felibritge, e una granda diversitat regnava, quitament d’aquel temps. Doas caras coma Mistral, lo proprietari terrenal, e Jansemin, l’artisan vengut poèta, son d’extraccion diferentas amb un gra de mestresa largament en favor del barde de Malhana… pasmens se podián jónher dins l’intencion o la tonalitat. L’òme que ne parlam uèi a pas res a veire ni mai amb l’un nimai amb l’autre. Victor Gelu, escrivan nascut en 1806 a Marselha, es clarament inclassable.
 
D’origina modèsta, emplega lo parlar urban de Marselha e ne ven un digne representant per sos escrits, de tablèus del lengatge rufe mas subretot del lengatge autentic. Segon çò que ne ditz lo bordalés Dàvid Escarpit dins un article en linha d’Occitanica, Gelu “aperten a aquel cercle d’autors de lenga d’òc que son arribats a encarnar l’esperit prigond, l’ètos de lor vila”. Compara justament Gelu a Jansemin per son “encarnacion” d’Agen, Mèster Verdié per Bordèu o encara Godolin per Tolosa. Per Escarpit, lo ton de Gelu es cambiadís d’un tèxte a l’autre. Trufandièr, pebrat, melancolic o de còps moralizaire, doncas… inclassable.
 
Lo cançonièr aurà la particularitat d’èsser a l’encòp un malhum essencial de la renaissença d’òc tot en ne demorant al marge. La melhora faiçon de se’n mainar es son actitud a respècte del Felibrige. Coneguèt e frequentèt un pauc los felibres e foguèt present al Congrès d’Arle de 1852 quand interpretèt sa primièra òbra, Fenian e Grouman. Segon lo quite Mistral, foguèt lo primièr e lo darrièr còp que vegèron Gelu. “Coma los leons venguts vièlhs, van viure solitaris dins lo fons del desèrt, atal lo vièlh poèta que, tot en manejant magistralament sa lenga, aviá desesperat de sa resurreccion, en vesent aprèp el montar aqueles jovents, ebriacs d’estrambòrd e d’esperanças provençalas, faguèt solet sa banda a despart, e mespresant, mut, daissèt córrer la farandola”.
 
Alavetz, auriá mai agradat a Victor Gelu d’èsser lo darrièr dels mohicans? Non pas. Segon Escarpit, agradava puslèu al marselhés de demorar un electron liure. Se voliá pas far recuperar per qualque movement o escòla que foguèsse. Republican e progressista, aviá pas gaire d’afinitats amb lo movement felibrenc oblat de crestians conservators coma Josèp Romanilha. Qué que ne siá, son òbra preciosa nos es pervenguda amb tot son ventalh d’idiomatismes del parlar provençal maritim e un lexic pro ric. En soma, Victor Gelu nos daissèt çò qu’aviá de mai preciós.

 
 

abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Erwan Ais
3.

Gelu, personnatge malaisat de definir amb una etiqueta sola mai que mai politicament, es d'una granda complexitat... mai sa lenga es remirabla, vertadierament apasturada d'una oralitat a mand de s'avalir. E fau pas crèire qu'a totjorn leis idèas d'aquelei qu'a mes en scena dins sei cançons o son roman. Es qu'es partènt per -lo grand tremblament-, va cresi pas... Son pichòt l'abaliguèt segon leis idèas pedagogicas de -l'Emile- de Rousseau e eu si mesfisava d'aquest progrès que ponchejava dins leis annadas 1840 e que tremudava en plen sa vila (grands obratgis, camin de fèrre, maquina d'escriure, butada deis armators...). Dins -Nové Granet-, si podèm dire que l'ostilitat qu'a Granet per lo trin es sieuna e donc siguèsse sociau, èra perèu ben en reaccien a l'inflexien antropòlogica de son temps... A jamai chifrat sus la questien de la grafia de l'òc, pecaire. Emai, quand fau figurar, figuram : es son biais de se vestir (coma un captau) que ne'n ditz lòng sus sa volontat de conquista d'una posicien sociala vers la pichòta borgesia, eu lk'enfant de fornier, ce que jamai capitèt.

  • 0
  • 0
Pitaluga
2.

"Novè Granet", es un roman (de victor Gelú) que legissi e tòrni legir pel plaser de la lenga e de la narracion.

  • 2
  • 0
Joan-Marc LECLERCQ
1.

Soi susprés de legir qu'èra "republican e progressista", lavetz que'u coneishi coma anarquista. De verificar ...

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article