Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Comença uèi lo conclau, que se debat entre un papa italian o un papa non europèu

Las especulacions suls candidats soslinhan la fòrça dels cardinals italians e la pression del Tèrç Mond

Comença uèi lo conclau per elegir lo papa venent. Lo collègi cardinalici, que ne fa l’eleccion, compta amb 206 membres, mas solament 117 cardinals poiràn votar perque an mens d’ochanta ans. Demest aqueles que poiràn votar, 28 son italians. Itàlia es, de longa, lo país amb mai de representants. De fach, i a mai de cardinals italians que de cardinals d’un autre continent levat d’Euròpa.
 
Per contra, los italians representan a l’ora d’ara solament 5% dels catolics del Mond, e mai se 25% dels cardinals de la planeta son italians. An, doncas, una fòrça de las grandas. Se se meton d’acòrdi entre eles, pòdon practicament decidir l’eleccion, mas fa longtemps que las lors divisions son insuperablas. E de mai, Beneset XVI a modificat substancialament la lor influéncia en nomenant las doas darrièras fornadas de cardinals ont, d’una faiçon susprenenta, i aviá pas cap d’italian.
 
Demest los italians, Angelo Scola, qu’a setanta un ans, sembla l’òme elegit per èsser papa, se s’impausa la via italiana. Los cardinals Tarsicio Bertone o Angelo Bagnasco poirián aspirar tanben al papat en cas qu’Scola foguèsse refusat per la majoritat dels autres cardinals e, donc, aqueles dos serián una segonda opcion italiana per recuperar un papat que fa ja dos règnes que los italians l’an pas agut.
 
Ça que la, se los italians capitan pas d’impausar un papa, las possibilitats son fòrça divèrsas. Normalament, seriá pas cap d’europèu. Fa cent ans, 65% dels catolics del Mond demoravan en Euròpa, mas a l’ora d’ara son solament 24%. Mas i a pas jamai agut un papa non europèu. Es per aquò que son fòrça las voses que considèran que n’es arribada l’ora. Per contra, es pas aisit de se metre d’acòrdi sus un nom e una origina.
 
Lo cardinal Peter Turkson, de Ghana, es lo favorit per aqueles que creson qu’es l’ora d’un papa del Sud global. Pasmens, dins una recenta entrevista publicada dins lo Daily Telegraph, parlava gaireben coma se foguèsse ja lo papa, çò que li a portat de serioses problèmas que poirián dificultar la siá eleccion.
 
Demest los americans, lo cardinal quebequés Marc Ouellet es lo qu’a mai de possibilitats. En sa favor i a lo fach qu’es nòrd-american, e mai s’es francofòn e a passat gaireben tota sa vida en trabalhant en America Latina. Per contra i a lo fach qu’administrèt pas gaire ben la diocèsi de Montréal e que se considèra generalament qu’es pas un bon comunicator. Leonardo Sandri, d’Argentina, e Odilo P. Schrere, brasilièr, poirián èsser una autra possibilitat, e mai se lo cardinal de São Paulo provòca fòrça reticéncias de tipe politic. Lo cardinal Sean O’Malley, de Boston, seriá lo melhor candidat dels Estats Units mas sembla pas aisit que siá elegit a causa de las grandas convulsions qu’a patidas la siá glèisa. Totun, se cal avisar que los Estats Units son lo segond país en nombre de cardinals après Itàlia.
 
De tot biais, l’origina serà pas lo sol tèma de prene en compte. Pesaràn d’autres factors, per exemple l’atge. Lo mai jove de totes es lo cardinal Luis Antonio Tagle, de las Filipinas, qu’a causat una granda impression mas qu’es benlèu tròp jove.
 
Curiosament, la demission del papa Beneset XVI pòt èsser una bona nòva pels cardinals mai vièlhs, perque constituís un precedent: la possibilitat de demissionar aleugierís la pression que semblava d’existir contra eles. En partent d’aquò, se poiriá favorir de cardinals coma Francis Arinze de Nigèria o l’italian Renato Martino: los dos qu’an ochanta ans e que començavan lo conclau gaireben coma de candidats impossibles per de rasons d’atge.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pirolet
1.

Cal pas doblidar per qué pleguèt lo Beneset. Lo Bertòne sap cossí amagar la picalha bruta e ja a començat lo trabalh. Se a mai d'aquò es de los que practicon lo trenet dins lo tunèl, a totas las qualitats per ésser causit. Si que non, governarà a l'ombra del Papa coma sap faire.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article