Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Perpinhan: a començat lo Visat per l’Imatge

Lo festenal nòrd-catalan del fotojornalisme presenta ongan una vintena de reportatges sus la guèrra d’Ucraïna, d’autras guèrras desmembradas, lo cambiament climatic, etc.

Lo jornalista de <em>Le Monde</em> documenta l’impacte de la guèrra sus la vida dels ciutadans ucraïneses
Lo jornalista de Le Monde documenta l’impacte de la guèrra sus la vida dels ciutadans ucraïneses | Lucas Barioulet / Le Monde

Tèxte legit

A començat a Perpinhan lo festenal “Visa pour l’image” (visat per l’imatge) que torna emplir, fins a l’11 de setembre, la capitala nòrd-catalana d’imatges de l’actualitat, especialament ongan la guèrra d’Ucraïna, mas sens desmembrar lo cambiament climatic e las guèrras que i a dins lo Mond entièr.
 
De soslinhar l’exposicion “Mariupol, Ucraïna” amb d’imatges dels fotojornalistas d’Associated Press, Mstislav Chernov e Evgeni Maloletka, que visquèron lo sètge rus en primièra persona. Representèron lo sol mèdia internacional present. Se pòt vesitar dins la casèrna Gallieni.
 
Tanben sus la guèrra d’Ucraïna se pòt vesitar al convent dels Minims l’exposicion nomenada The day-to-day experience of war” (l’experiéncia de la guèrra jorn après jorn) del jornalista de Le Monde Lucas Barioulet, que documenta l’impacte del conflicte sus la vida dels ciutadans ucraïneses.
 
Dins la glèisa dels Dominicans, s’i pòt veire “Días Eternos, Venezuela, El Salvador, Guatemala” (de jornadas eternalas, Veneçuèla, lo Salvador, Guatemala), d’Ana Maria Arévalo Gausan, fotojornalista reconeguda amb lo guierdon Camille Lepage. Tracta la situacion crusèla de las femnas presonièras en America Latina, e tanben l’experiéncia de las femnas transgenre, que lor es rebutada l'identitat, e que son, per tant, embarradas dins de presons d’òmes.
 
En aquel meteis endrech, tanben se pòt veire una exposicion restacada a la crisi climatica que presenta las consequéncias environamentalas de l'indústria de la pesca. Lo projècte es de George Steinmetz e se nomena “Global Fisheries – Harvesting Marine Wildlife” (pescariás globalas — esplecha de la fauna marina).
 
Dins lo convent dels Minims se pòt tanben vesitar l’exposicion  “On the campaign trail” (en campanha electorala), del jornalista de Le Monde Jean-Claude Coutausse. Son de fotografias que mòstran cossí Coutausse a retrach de dirigents politics mondials a de moments de jòia, d’aflaquiment e de dobte. Se pòt tanben explorar “Inside Myanmar’s Armed Uprising” (dintre lo putsch de Birmania), de Siegfried Modola, que mòstra tot un país qu'encara viu jos la repression militara, la violacion dels dreches umans e la pauretat cronica.
 
L’actualitat epidemiologica es presenta al Visat per l’Imatge de 2022 amb lo projècte del fotograf de Getty Images, Brent Stirton. “Bushmeat and Epidemics” (carn d’animals salvatges e epidemias) fa veire lo trafec de carn d’animals salvatges en Africa, origina de malautiás zoonoticas, coma l’ebòla, la covid e la picòta dels monards. Se pòt veire dins lo convent dels Minims.
 
 
Una quinzena d'amassadas amb de fotògrafes, de debats e de projeccions
 
A mai de las seleccions dels melhors reportatges fotografics del Mond entièr, lo festenal Visat per l’Imatge de 2022 prepausa tanben plusors projeccions suls principals eveniments de l’an passat. L’organizacion a causit mai d’un projècte que seràn exibits cronologicament e que mòstran de realitats de tot lo Mond, coma la guèrra d’Ucraïna, de conflictes qu’atrason pas pus l’atencion mediatica, coma los de Siria, de Iemèn e de Sodan, lo retorn dels talibans e las eleccions francesas, entre tant. Se poiràn veire del 29 d’agost al 3 de setembre.
 
Lo festenal se completa amb de rescontres amb de fotografes coma Jean-Claude Coutausse e Andrew Quilty, demest plan d’autres. Se farà tanben de debats que tractaràn los divèrses chepics dins lo mond del jornalisme, coma las nòvas falsas e lo fotojornalisme environamental.



abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article