CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 17 d'octòbre

Actualitats

Divendres, 15 de març de 2013, 03h00 Politica,Internacional

Las Illas Falkland an decidit de contunhar dins lo Reialme Unit

Amb 99,8% de vòtes favorables en un referendum. Solament tres vòtes, sus 1500, son estats contra


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargar


Las Illas Falkland, un archipèla a l’extrèm meridional de l’America del Sud, tan vast (12 173 km2) coma despoblat (mens de tres mila abitants), an decidit que vòlon contunhar dins l’administracion britanica gaireben per unanimitat. Amb una participacion de 92%, i a agut 99,8% de vòtes favorables per contunhar ligats al Reialme Unit, valent a dire 1513 vòtes. E n’i a agut solament tres (0,02%) qu’an votat contra.
 
Las illas mantendràn lor estatut actual de territòri d’otramar britanic, coma tanben lo drech d’autodeterminacion, çò que permet als abitants de ne revisar l’estatut quand vòlgan: “Aquò poiriá comprene la plena independéncia dins l’avenir”.
 
Lo referendum foguèt organizat pel Comitat Executiu de las Illas Falkland, en seguida de l’ofensiva del govèrn argentin per començar de negociacions bilateralas amb lo govèrn britanic sus la sobeiranetat d’aquel territòri, situat a 480 quilomètres de Patagònia e a 13 000 de Londres, çò que provoquèt ja una guèrra de tres meses fa trenta un ans. Lo govèrn local, ignorat per las autoritats argentinas dins las negociacions, a volgut saber amb aquela consulta lo vejaire dels insulars sus l’estatut politic de las Illas Falkland.
 
Londres, que reconeis lo principi d’autodeterminacion dels dos mila e qualques insulars, defend la reclamacion de la sobeiranetat de las Illas Falkland (nom que fa referéncia a Anthony Cary, cinquen vescomte de Falkland) amb l’argument que las a administradas dempuèi 1833. Argentina, per contra, sosten qu’a drech sus aquelas illas perque las eiretèt de la corona espanhòla après l’independéncia, e tanben per lor proximitat geografica. Las Illas Falkland son nomenadas tanben Illas Malvinas: aquel nom, qu’Argentina preferís, es derivat de la municipalitat bretona de Sant-Malo, que ne venián los marinièrs e los pescaires que se i establiguèron al sègle XVIII.
 
Per Argentina, las Malvinas son una prolongacion del país e, de fach, los argentins comptan los 12 173 km2 de l’archipèla dins lor Província de la Tèrra del Fuòc, coma se pòt veire representat sus la bandièra, ont i a la siloeta de las doas illas principalas, Soledad (6353 km2) e Gran Malvina (4377 km2); en mai d’aquò i a las illas desabitadas de la Georgia del Sud e de las Sandwich del Sud, tanben jos administracion britanica e reclamadas per Argentina. Los tres territòris son explicitament mençonats dins la primièra disposicion transitòria de la constitucion argentina, ont se pòt legir que “la nacion argentina ratifica la legitima e imprescriptibla sobeiranetat sus las Illas Malvinas, la Georgia del Sud e las Sandwich del Sud amb los espacis maritims e insulars correspondents, perque fan partida integranta del territòri nacional. La recuperacion d’aqueles territòris e l’exercici plen de la sobeiranetat, en respectant lo sistèma de vida de lors abitants e, en acòrd amb los principis del drech internacional, constituisson un objectiu permanent e irrenonciable del pòble argentin”.
 
La disputa se manten dins l’ÒNU, ont las Illas Falkland son un dels setze territòris non autonòms del Comitat Especial de Descolonizacion.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

15 de març 11.40h

Lo novèl Papa argentin apasimarà benlèu tot aquò ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Que pas res nos arrèste

“Òu, Union Europèa, calma-te. Torni dire: s’ensajas de qualificar nòstra operacion d’invasion, nòstre prètzfach es simple. Dobrirem las pòrtas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 15
  • sol Aush 14
  • sol Bordèu 15
  • sol Briançon 9
  • sol Caors 14
  • sol Carcassona 11
  • sol Clarmont-Ferrand 15
  • sol Confolent 13
  • sol Gap 9
  • sol La Canau 15
  • sol La Gàrdia 16
  • sol Limòtges 14
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 11
  • sol Lo Puèi de Velai 14
  • sol Marselha 16
  • sol Montpelhièr 14
  • sol Naut Aran 10
  • sol Niça 14
  • sol Nimes 14
  • sol Pau 14
  • sol Peireguers 14
  • sol Rodés 15
  • sol Tolon 15
  • sol Tolosa 14
  • sol Valença 12

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Conferéncia de Yan Lespoux sus las relacions occitanocatalanas en Malhòrca (11.05.2017)

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

  • Josette Moll

    Concors de preseps de Jornalet 2017

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Maria Millan

    22u corsa Aran per sa Lengua (26-7-2015)

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Mauberme. © Xavi Gutiérrez Riu

    Ivèrn en Aran

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Darrier Cheiron, sel'estacion de Graulierei dei Nèus sel'estiu per Inguilran so graulenc

    L'estiu dels legeires de Jornalet 2018

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)