Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Putin a autrejat lo ciutadanatge rus a Edward Snowden

Las autoritats estatsunidencas ensajan dempuèi longtemps de forçar lo retorn de Snowden per lo jutjar jos l’acusacion d’espionatge

Edward Snowden, èx-analista de l’Agéncia de Seguretat Nacionala (NSA) dels Estats Units, se tròba en exili a Moscòu
Edward Snowden, èx-analista de l’Agéncia de Seguretat Nacionala (NSA) dels Estats Units, se tròba en exili a Moscòu | Antonio Marín Segovia

Tèxte legit

Lo president rus, Vladimir Putin, a autrejat lo ciutadanatge rus a Edward Snowden, èx-analista de l’Agéncia de Seguretat Nacionala (NSA) dels Estats Units que se tròba en exili a Moscòu. Las autoritats estatsunidencas ensajan dempuèi longtemps de forçar lo retorn de Snowden per lo jutjar jos l’acusacion d’espionatge, mas el a pas quitat Russia.
 
En 2020, lo Kremlin autregèt a Snowden la residéncia permanenta e el comencèt las cambadas per obténer lo passapòrt rus sens renonciar al ciutadanatge estatsunidenc. Dins lo decret que lo signèt Putin diluns s’autregèt tanben lo ciutadanatge a d’autres 71 estrangièrs.
 
Fa dètz ans, quand aviá solament 29 ans (ara n’a 39), Snowden contèt als jornalsThe Guardian e The Washington Post que l’NSA e l’FBI avián accedit als servidors de nòu grandas entrepresas d’Internet per obténer d’informacions utilas sus de ciutadans, per l’intelligéncia e la seguretat del país. Snowden balhèt un document secret a aqueles dos jornals. Segon aquel document, l’NSA e l’FBI se son servits del programa PRISM, que comencèt de s’emplegar dins los darrièrs ans de l’administracion de George W. Bush, e que se mantenguèt amb la de Barack Obama.
 
  
 
fffff fffff
 PRISM
 
PRISM es lo programa informatic que segon Snowden s’utilizava per far d’espionatge. Sorgiguèt dels cendres del programa secret del govèrn de Bush d’òrdres de vigilància federala, que se barrèt en 2007 quand los mèdias e la Cort d’Intelligéncia Estrangièra obliguèron l’Ostal Blanc de l’anullar.
 
Alavetz, lo Congrès aprovèt doas leis per garentir l’immunitat a las entrepresas privadas que cooperèsson volontàriament amb los servicis d’intelligéncia, çò que permetèt la creacion de PRISM. Sonque dos legislators ne sabián l’existéncia, mas avián l’obligacion de gardar lo secret.
 
Dins PRISM, sembla que i participan volontàriament Microsoft, Facebook, Google, Apple, Yahoo, Skype, YouTube, AOL e PalTalk, e es estat fòrça util per seguir la Prima Aràbia e la Guèrra de Siria. De mai, lo document secret considèra que Dropbox s’i poiriá apondre lèu.
 
La tòca de PRISM es d’amassar las informacions a travèrs del transit estatsunidenc e internacional que passa pels servidors d’aquelas companhiás, jos forma de messatges electronics, de fotografias, d’archius d’àudio e de vidèo, per seguir la pista d’un objectiu interessant pels servicis secrets.
 
Los responsables de PRISM an ensajat de protegir al maxim los participants. “Un 98% de la produccion de PRISM se basa sus Microsoft, Google e Yahoo. Nos cal assegurar qu’aquelas fonts patiscan pas de damatges”, çò ditz lo document secret.
 
De foncionaris dels servicis secrets an descrich PRISM coma l’aisina mai prolifica pels rapòrts presidencials, perque se mençonèt 1477 còps arunan. De fach, “se tresmuda en lo principal supòrt de l’NSA”.
 
PRISM es l’eiretièr d’una longa istòria de cooperacion entre l’intelligéncia estatsunidenca e aperaquí un centenat d’entrepresas privadas establidas als Estats Units dins los ans 1970.
 
La majoritat de las nòu entrepresas citadas per The Washington Post an desmentit aver permés a l’intelligéncia estatsunidenca d’intrar dins lors servidors centrals
 
   



abonar los amics de Jornalet

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi! 31
8.

[Pútin]
Les passapòrts russes mençonan tanben una una grafia latina qu'es una transcripcion o transliteracion a l'anglesa, coma la màger part dels países d'alfabèt non-latin, e de règla generala, se prend dins la premsa internacionala la grafia d'origine, a la diferença de França, encara que se fa pas pels esportius estranhièrs.
Transcripcion (fonetica) o transliteracion (grafica)?

  • 2
  • 0
Jana Vielha
7.

Mória! Sies comentaris entà debàter se com transcríuer Пу́тин! — J'étais en train de cueillir des champignons du côté d'Aquarium, -ils sont- tous bons là-bas- quand j'ai entendu des cris de joie... Les Romains on l'air de très bonne humeur ! — Hmm... C'est étrange, ça, Agecanonix... Qu'allons nous faire ? — De la soupe. Avec les champignons, il faut faire de la soupe. C'est bon. — DE LA SOUPE ?!... C'EST TOUT CE QUE TU TROUVE A DIRE, OBELIX ?!... C'est une omelette qu'il faut faire, avec les champignons. Un vrai gourmet les mange en omelette !

  • 4
  • 2
Rostopchina, Volochina, Iliochina, Raspotina...Potina ?
6.

#5 Lo problèma màger es pas tan de botar a la fin de Potine/Potina una "a" mailèu qu'una "e" de sosten, es de nos impausar una dèca d'occitan en ortografiant un son "o" amb un "u" decalca dirècte de l'ortografa catalana o espanhòla "Putin".

  • 6
  • 0
Franc Bardòu
5.

#4 De segur, podèm dire *putina, *potinu, *potini, *putino… Mas los Russes, cossí dison ? [poutinnn] o [poutino] ? Amb una "i" toinca. Dins lo primièr cas, non vesi pas perqué botariam una "a" mailèu qu'una "e" de sosten, mai respectuosa de la pronconciacion d'origina. Çò que demòra segur, es que entre pudir e *putin, la soleta diferéncia fonetica es entre la "t" e la "d"…

  • 6
  • 2
Rostopchina, Volochina, Iliochina, Raspotina...Potina ?
4.

#2 L'escritura occitana corrècta en grafia alibertina per rendre los noms Rostopchine (la comtèssa De Ségur) Volochine (poëte) Iliouchine (avionaire) o Raspoutine (se presenta pas, aquel) me sembla ésser Rostopchina, Volochina, Iliochina e Raspotina.
A notar qu'ausirètz pas jamai un occitan dire en francés (e a pus fòrta rason en occitan !) Rostopchin', Volochin', Iliouchin' o Raspoutin', (a mens qu'aja escafat son accent occitan per se botar a parlar ponchut) çò que lo farà identificar sul pic coma charrant amb "l'accent du Midi", eufemisme francés per designar l'accent..occitan.
Per contra "Putin" es ni mai ni mens qu'un catalanisme qu'a pas pus luòc d'ésser en occitan que de s'amusar a ortografiar "Poutina" dins un tèxt en catalan.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article