Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

De milièrs d’ongreses an manifestat per l’autonomia del País Székely en Romania

| Beta/AP

Lo Conselh Nacional Székely reclama la creacion d’una region de larga majoritat etnica magiara en aprofechant la reorganizacion administrativa de Romania. Lo primièr ministre romanés a cridat a las negociacions e vanta la posicion del principal partit ongrés de Transilvània, que participèt pas a las mobilizacions autonomistas.


Qualques milièrs d’ongreses de Transilvània manifestèron dimenge passat a Marosvásárhely [Târgu Mureș en romanés] per revendicar l’autonomia del País Székely (o País Sicul), un territòri d’aperaquí 13 000 km2 e 800 000 abitants plaçat al centre de Romania. Lo Conselh Nacional Székely, una de las organizacions que cridèron a la manifestacion, considèra que Bucarèst deuriá aprofechar la reorganizacion administrativa que vòl far en Romania per definir oficialament una region székely (o sicula) ont i aja una clara majoritat etnica ongresa que gaudisca de l’autonomia territoriala.
 
La manifestacion de Marosvásárhely aviá tanben lo sosten d’un dels partits de la comunautat ongresa de Romania, lo Partit Popular dels Ongreses de Transilvània (PPMT, segon sa sigla romanesa) e del Conselh Nacional dels Ongreses de Transilvània, que son president, László Tokés, diguèt que l’autonomia poiriá servir a “garir las feridas” del Tractat de Trianon. Aquel tractat, impausat a Ongria a la fin de la Primièra Guèrra Mondiala, supausèt l’annexion de Transilvània per Romania.
 
Los autonomistas an paur que lo País Székely demòre integrat dins una granda region de majoritat etnica romanesa quand Bucarèst aurà reoganizat administrativament lo país. Lo Conselh Nacional Székely refusa quin limit territorial que siá de la region székely que done pas una ampla majoritat als ongreses, coma explica sul sieu sit web.
 
 
Lo primièr ministre romanés ditz qu’atenheràn pas res “per la fòrça”
 
Davant la revendicacion dels autonomistas, lo primièr ministre de Romania, Victor Ponta, diguèt qu’atenheràn pas res “per la fòrça” mas per mejan “de las negociacions”, segon România TV. Ponta saludèt la decision del principal partit ongrés de Romania, l’Union Democratica dels Ongreses en Romania (UDMR, sigla romanesa) de non participar als actes autonomistas de dimenge passat. Ponta manten un acòrdi de cooperacion amb l’UDMR, e quitament prepausèt la possibilitat que lo partit ongrés intrèsse al govèrn de Romania après las eleccions legislativas d’arunan. L’UDMR, fin finala, intrèt pas dins l’executiu.
 
Per Bucarèst, las relacions son mai aisidas amb l’UDMR qu’amb lo PPMT o amb lo Conselh Nacional Székely. L’UDMR, tradicionalament, a mantengut de revendicacions mai moderadas que las dels autres partits e organizacions ongresas de Transilànvia, e s’es centrada fòrça sus l’aténher d’una autonomia culturala —non territoriala— per la comunautat magiara.
 
Dempuèi la fin del regim mal nomenat comunista, los successius govèrns romaneses an pas volgut donar cap d’autonomia territoriala especifica pel País Székely. Bucarèst a totjorn defendut que quina descentralizacion que siá de Romania deuriá respectar tres principis: un, que la constitucion definís Romania coma un “estat unitari”; dos, que se pòt pas crear d’autonomias de basa etnica; e tres, que quina avançada que siá dins la descentralizacion deu èsser implementada dins tot lo país, e non solament dins una zòna concreta.
 
 
Mai d’informacions:
 
– Romania Insider: Romania’s Hungarian minority hold worldwide day of protest calling for autonomy
– B92: Hungarians in Romania seek “territorial autonomy”
– Press TV: Ethnic Hungarians rally for Szekler Land autonomy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia.cat, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article