CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 16 de setembre

Actualitats

Dijòus, 14 de març de 2013, 03h00 Politica,Internacional,Economia

Lo Grand París serà achabat per 2030


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Del temps que se demandam se las zònas francas urbanas (ZFU) marselhesas seràn almens mantenguas per gardar d’emplecs al país, e que se parla de l’oposicion en Corsega a prepaus de la pèrda de l’estatut fiscal especial de l’illa (arrestat Miot), lo desvolopament e las construccions son en cors per la liurason del “Grand París”.


Lo Grand París es un programa gigantesc d’òbras per rendre la metropòli parisenca pus atractiva e melhor esquipaa. Es l’ancian president Sarkozy que l’inicièt e lo president Hollande, aüra, lo perseguís.
 
Dimècres 6 de març, lo primier ministre francés, Jean-Marc Ayrault, detalhèt sa vision del projècte en lo departament de Sèina e Marna. Declarèt que lo projècte “permetrà de trobar tornar la creissença, d’emplecs mas parier d’entraas d’argent novèlas”. Ajustèt que: “L’Illa de França representa 30% de la richesa nacionala”.
 
S’agirà en particular de melhoraments en matèria de transpòrts quotidians dins la “granda banlèga”, amb lo projècte de far lo “Grand Paris Express” que serà un malhum de quatre linhas de mètro automatic.
 
Renforçar l’atractivitat de l’Illa de França: fariá que mai de mond poirián “pojar a París” per capitar o simplament aver un emplec dins lo futur? Veirem ben. La centralizacion asseguraa per lo “Grand París” fa que se demandam parier çò que se poirà passar en l’“Occitània Granda”, en la “Granda Marselha” coma en la “Granda Tolosa”, al nivèl de l’avenir economic sempre dificil.
 
Dins lo jornal francés en linha Libération, lo 7 de març, la jornalista Sibylle Vincendon justifiquèt lo Grand París en disent que i aviá pas de perilh de centralisme: “Ramentem”, çò diguèt, “que l’Illa de França genèra 31% del PIB nacional [estatal], que solament 20% son consumats sur plaça, 10% son redistribuits vèrs las regions. De mai, la region capitala contribuís fòrtament a çò que rèsta de creissença. En resumit, l’idèa recebua que ditz que París sifona la província [sic] es absoluament desmentia per las chifras e los fachs.”
 
Aquel rasonament eissublia una chausa: i a benlèu una anomalia, tre l’inici, quand l’Illa de França genèra 30% del PIB estatal. Pauc d’estats d’Europa son tan desequilibrats dins lor geografia economica. Se los poers publics metèsson mai d’argent e de bona volontat per desvolopar d’autras regions o metropòlis, es probable que se poiriá demenir la congestion excessiva del PIB en Illa de França per lo repartir melhor dins las autras regions. Aquò favorizariá un desvolopament pus equilibrat dins l’espaci e seriá benefic per totas las regions.
 
Aüra, se vei que las grandas aglomeracions d’Occitània —Marselha-Ais, Tolosa, Bordèu, Niça, Tolon, Montpelhièr, Clarmont-Ferrand, Lemòtges, Baiona-Anglet-Biàrritz, Nimes, Pau, Valença— an sovent pas los mejans de raionar ni de s’esquipar coma certanas metropòlis dels país vesins. Las mancanças d’esquipament e d’entretenença son particularament cronicas e visiblas dins la metropòli de Marselha.
 
S’investís mai que mai dins lo Grand París fòrça argent privat o semiprivat, venent de las taxas localas de l’Illa de França, percebuas per un organisme especialament creat: la Societat del Grand París. Aquò montariá a de desenats de miliards d’èuros.
 
Mas pereu lo govèrn francés i consagra pro d’argent public, al minim amb una subvencion ja anonciaa d’1 miliard d’èuros que ven de l’ensemble de l’estat. Aquel miliard d’èuros, en bona part, ven donc tanben dels contribuents occitans. Òm se pòt demandar quin seriá l’efiech s’aquel argent dels occitans anèsse modernizar puslèu las metropòlis d’Occitània que n’an bravament besonh. E mai, seriá pas absurde de demandar que d’argent percebut en Illa de França ajuèsse a reparar los desequilibris que patisson las regions occitanas. Benlèu aquò sarrariá un pauc melhor nòstras aglomeracions occitanas dels nivèls d’atractivitat de Turin o Barcelona...
 



Laurenç Revèst / redaccion



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 30
  • sol Aush 29
  • sol Bordèu 30
  • sol Briançon 12
  • sol Caors 29
  • sol Carcassona 28
  • sol Clarmont-Ferrand 30
  • sol Confolent 29
  • sol Gap 12
  • sol La Canau 30
  • sol La Gàrdia 26
  • sol Limòtges 31
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 22
  • sol Lo Puèi de Velai 29
  • sol Marselha 25
  • sol Montpelhièr 26
  • sol Naut Aran 24
  • sol Niça 24
  • sol Nimes 28
  • sol Pau 29
  • sol Peireguers 30
  • sol Rodés 30
  • sol Tolon 30
  • sol Tolosa 29
  • sol Valença 30

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Baish Ador

  • País d'Aison (Val d'Estura). © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Gavotina (est Velai) e d'Auvèrnhe (Vivarés, Gevaudan)

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Conferéncia de Yan Lespoux sus las relacions occitanocatalanas en Malhòrca (11.05.2017)

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Bersorèlh : quartiers e maions ai noms occitans

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)