CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 18 d'octòbre

Actualitats

Dijòus, 14 de març de 2013, 03h00 Politica,Internacional,Economia

Lo Grand París serà achabat per 2030


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Del temps que se demandam se las zònas francas urbanas (ZFU) marselhesas seràn almens mantenguas per gardar d’emplecs al país, e que se parla de l’oposicion en Corsega a prepaus de la pèrda de l’estatut fiscal especial de l’illa (arrestat Miot), lo desvolopament e las construccions son en cors per la liurason del “Grand París”.


Lo Grand París es un programa gigantesc d’òbras per rendre la metropòli parisenca pus atractiva e melhor esquipaa. Es l’ancian president Sarkozy que l’inicièt e lo president Hollande, aüra, lo perseguís.
 
Dimècres 6 de març, lo primier ministre francés, Jean-Marc Ayrault, detalhèt sa vision del projècte en lo departament de Sèina e Marna. Declarèt que lo projècte “permetrà de trobar tornar la creissença, d’emplecs mas parier d’entraas d’argent novèlas”. Ajustèt que: “L’Illa de França representa 30% de la richesa nacionala”.
 
S’agirà en particular de melhoraments en matèria de transpòrts quotidians dins la “granda banlèga”, amb lo projècte de far lo “Grand Paris Express” que serà un malhum de quatre linhas de mètro automatic.
 
Renforçar l’atractivitat de l’Illa de França: fariá que mai de mond poirián “pojar a París” per capitar o simplament aver un emplec dins lo futur? Veirem ben. La centralizacion asseguraa per lo “Grand París” fa que se demandam parier çò que se poirà passar en l’“Occitània Granda”, en la “Granda Marselha” coma en la “Granda Tolosa”, al nivèl de l’avenir economic sempre dificil.
 
Dins lo jornal francés en linha Libération, lo 7 de març, la jornalista Sibylle Vincendon justifiquèt lo Grand París en disent que i aviá pas de perilh de centralisme: “Ramentem”, çò diguèt, “que l’Illa de França genèra 31% del PIB nacional [estatal], que solament 20% son consumats sur plaça, 10% son redistribuits vèrs las regions. De mai, la region capitala contribuís fòrtament a çò que rèsta de creissença. En resumit, l’idèa recebua que ditz que París sifona la província [sic] es absoluament desmentia per las chifras e los fachs.”
 
Aquel rasonament eissublia una chausa: i a benlèu una anomalia, tre l’inici, quand l’Illa de França genèra 30% del PIB estatal. Pauc d’estats d’Europa son tan desequilibrats dins lor geografia economica. Se los poers publics metèsson mai d’argent e de bona volontat per desvolopar d’autras regions o metropòlis, es probable que se poiriá demenir la congestion excessiva del PIB en Illa de França per lo repartir melhor dins las autras regions. Aquò favorizariá un desvolopament pus equilibrat dins l’espaci e seriá benefic per totas las regions.
 
Aüra, se vei que las grandas aglomeracions d’Occitània —Marselha-Ais, Tolosa, Bordèu, Niça, Tolon, Montpelhièr, Clarmont-Ferrand, Lemòtges, Baiona-Anglet-Biàrritz, Nimes, Pau, Valença— an sovent pas los mejans de raionar ni de s’esquipar coma certanas metropòlis dels país vesins. Las mancanças d’esquipament e d’entretenença son particularament cronicas e visiblas dins la metropòli de Marselha.
 
S’investís mai que mai dins lo Grand París fòrça argent privat o semiprivat, venent de las taxas localas de l’Illa de França, percebuas per un organisme especialament creat: la Societat del Grand París. Aquò montariá a de desenats de miliards d’èuros.
 
Mas pereu lo govèrn francés i consagra pro d’argent public, al minim amb una subvencion ja anonciaa d’1 miliard d’èuros que ven de l’ensemble de l’estat. Aquel miliard d’èuros, en bona part, ven donc tanben dels contribuents occitans. Òm se pòt demandar quin seriá l’efiech s’aquel argent dels occitans anèsse modernizar puslèu las metropòlis d’Occitània que n’an bravament besonh. E mai, seriá pas absurde de demandar que d’argent percebut en Illa de França ajuèsse a reparar los desequilibris que patisson las regions occitanas. Benlèu aquò sarrariá un pauc melhor nòstras aglomeracions occitanas dels nivèls d’atractivitat de Turin o Barcelona...
 



Laurenç Revèst / redaccion



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Que pas res nos arrèste

“Òu, Union Europèa, calma-te. Torni dire: s’ensajas de qualificar nòstra operacion d’invasion, nòstre prètzfach es simple. Dobrirem las pòrtas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13
  • sol Aush 13
  • sol Bordèu 15
  • sol Briançon 11
  • sol Caors 13
  • sol Carcassona 12
  • sol Clarmont-Ferrand 13
  • sol Confolent 15
  • sol Gap 11
  • sol La Canau 15
  • sol La Gàrdia 13
  • sol Limòtges 13
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 13
  • sol Lo Puèi de Velai 13
  • sol Marselha 17
  • sol Montpelhièr 16
  • sol Naut Aran 9
  • sol Niça 15
  • sol Nimes 17
  • sol Pau 14
  • sol Peireguers 13
  • sol Rodés 13
  • sol Tolon 13
  • sol Tolosa 13
  • sol Valença 14

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Uvernada Lou Dalfin 2012. ©  Cristòl Daurore

    Uvernada Lou Dalfin 2012

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • Gavotina maritima - Pelha. © Laurenç Revest

    Gavotina Maritima: Pelha (Comtat de Niça) © Laurenç Revèst

  • @ Lisa Gròs

    De ruscas

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Chapela de Sant Bernat. © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • 32n rescontre occitanocatalan al pòrt de Salau

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)