Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

L’occitan de la setmana: Max Roqueta

Tèxte legit

Cada dissabte, gràcias a Clamenç Pech, presentam dins Jornalet un personatge istoric del país nòstre, extrach de la cronica de Ràdio Occitània ”L’occitan del jorn”, que se difusa de diluns a divendres dins l’encastre de l’emission “L’ora del tè” entre 17h e 18h.


Es un endret dels embelinaires. Cal dire qu’a totes los atots en man: bastiments ancians en pèira de talha, pavats, botigas d’artisanat d’art, restaurants e subretot: enebit a las veituras. E aquò val mai dins la mesura qu’es pas pro larg per ne daissar una sola dins un sens o dins l’autre… Segur que per s’i crompar un ben immobilièr a l’ora d’ara, se caldriá endeutar duscas a la 5a generacion mas aquò rai… lo barri de l’ancian corrièr fa partida dels joièls de la vila vièlha de Montpelhièr, que los clapassencs apèlan l’Escuçon. Fa la ligason entre lo quartièr Sant Ròc e lo quartièr Santa Anna, que son totes dos de luòcs presats pels artistas de tota mena.
 
Fa mai de vint ans, se de còps contornejàvetz lo cairat Santa Ana per vos trobar davant l’entrada del conservatòri, podiatz encara crosar un personatge singular. Aviá una siloeta fina leugièrament plegada, de traits trabalhats pels ans esconduts darrièr de clucassas cairadas, un mantèl e una boneta negres… Te seriás demandat s’èra pas Emmanuel Kant en passejada! Mas non, èra pas un filosòf de las Luses mas un esperit d’una autra mena que nos esclairèt el tanben sus d’autras causas, de còps mai concretas. Parlam aicí del Max Roqueta, escrivan, dramaturg e poèta de tria del Clapàs que visquèt e trabalhèt al país. Se cantèt la tèrra que l’aviá vist nàisser, son òbra es primièr un “cant del monde” coma o escriu son collèga e critic literari Joan-Claudi Forêt.
 
Max Roqueta nasquèt en 1908 a Argelièrs dins lo rèirepaís montpelhierenc. Segon las marcas biograficas indicats sul site de l’Associacion dels Amics de Max Roqueta, aguèt una enfança prigondament marcada pel contacte amb la natura salvatja. Foguèt un periòde de sa vida immergit dins la lenga occitana a l’estat natiu e lo monde de las legendas. Daissèt puèi la valada d’Erau per anar far los estudis segondaris a Montpelhièr atal coma los estudis de medecina dins la facultat mai anciana d’Euròpa. Ja, pendent sas annadas estudiantinas, s’investiguèt dins l’associacion “Le Nouveau Languedoc” per ne far una aisina de difusion e de valorizacion de la cultura nòstra. A despart d’un internat de medecina a Tolon pendent lo servici militar, exercirà tot lo demai de sa vida dins son departament de naissença, a la vila coma al campèstre. Acabèt sa carrièra coma mètge de conselh a Montpelhièr.
 
Compte tengut de sa longa vida, Max aguèt e prenguèt lo temps de la far rica. S’investiguèt dins la Societat d’Estudis Occitans que donariá lèu naissença a l’Institut d’Estudis Occitans dins l’immediata après-guèrra. Reviscolèt lo jòc lengadocian del tambornet e dirigiguèt la revista Vida Nova… una revista bilingüa occitanocatalana que permetiá als poètas catalans de s’exprimir dins lor lenga, çò que lor foguèt defendut duscas a la casuda del franquisme. En 1962, formèt amb Joan Camp e Jòrdi Rebol lo PEN Club occitan dont foguèt president. Son òbra foguèt pro diversificada entre pròsa, poesia, teatre e libres de fotografia. Sos obratges màgers coma Verd Paradís o encara Medelha foguèron revirats en francés e d’autras lengas tre 1980.
 
Abans de nos daissar en 2005, a l’atge de 96 ans, Max Roqueta faguèt qualques aparicions dont una (remarcada) a l’universitat Pau Valèri a l’escasença de la batejada d’un anfiteatre que dempuèi alara pòrta son nom. D’una votz leugièra e tremolejanta, concluguèt son discors per un “immens mercé”. Li poirem tornar un immens “mercé a vos”!
 
 
 
 
Clamenç Pech
 
 
  
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
2.

#1 AI ja encontrat dos o tres còps Clamenç Pech. Aquò s'es debanat sus tèrra, ne vos asseguri. Vertat es que l'aparténcia de'N Max Roqueta al movement occitanista e a la literatura occitana facilita la lectura d'aqueste article. Mas l'autor del Cant de la Chicana e del Maucòrn de l'Unicòrn, lo coneissèm. Los autres, fòrça mens ; e d'aquí l'interès de ne nos parlar, totun…

  • 21
  • 15
Vèrd Paradis
1.

Aprèp totas aquelas provocacions dobtosas per nos faire engolir coma occitans de mond que n'èran pas, aquò fai plaser qu'òm nos presenta ENFIN un occitan vertadièr. Sètz tornats sus tèrra, èra tras que temps, òsca !

  • 43
  • 31

Escriu un comentari sus aqueste article