Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lula confirma que Brasil tornarà combatre lo cambiament climatic e la pauretat

Dins la COP25, demanda qu’Amazonia aculhisca la reünion del clima de l’ÒNU de 2025, e anóncia la creacion d’un Ministèri dels Pòbles Indigènas

Tèxte legit

Lo president elegit de Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, sosten que lo cambiament climatic e la pauretat son doas realitats inseparablas e se devon combatre ensems, e a promés de puniments mai estrictes contra los que damatjan l’environament e las ressorsas naturalas en Amazonia.
 
Per ben capitar, a demandat la preséncia de mai de païses al Conselh de Seguretat de l’ÒNU per una melhora governança globala, e la fin del drech de vèto, que segon el grèuja l’equilibri e la patz. “Lo Mond de uèi es pas lo meteis que lo de 1945”, çò a dich.
 
Pendent son discors a la cima del clima de l’ÒNU que se ten dins la vila egipciana de Sharm Ash Sheikh, Lula a soslinhat que caliá una societat mai empatica, basada sus la fisança entre los pòbles e “al delà dels interèsses nacionals immediats” per resòlver los problèmas del cambiament climatic e la pauretat.
 
Per aquela rason, Lula a defendut la mobilizacion de mai de ressorsas per que los païses en desvolopament, mai que mai los pus paures, pòscan afrontar una problematica sustot provocada pels pus rics.
 
Lula da Silva a anonciat que defendriá “d’un biais veement” qu’Amazonia aculhiguèsse la reünion del clima de las Nacions Unidas de 2025, e mai s’un an abans Brasil siá la sedença del G20. “Sètz assegurats que l’agenda climatica serà una prioritat”, çò a dich.
 
Brasil s`èra ja prepausat coma sèti de la COP25 en 2019, mas l’arribada al poder de Bolsonaro impliquèt lo retirament del país e lo forum anèt en Chile, mas a causa de las protèstas finiguèt qu’aguèt luòc en Espanha.
 
“Soi aicí per dire que Brasil es prèst per tornar jónher los esfòrces de reconstruccion d’una planeta mai sana, d’un Mond mai just, capable d’aculhir amb dignitat la totalitat de sos abitants, e pas solament una minoritat privilegiada”, çò a declarat lo novèl president brasilièr.
 
Dins aquel sens, a precisat que l’inegalitat entre rics e paures demòra tanben rebatuda dins los esfòrces per reduire los damatges del cambiament climatic, en tot remembrar que l’1% de la populacion de la planeta son de rics, e qu’aquel 1% despassa 30 còps lo limit d’emissions de dioxid de carbòni.
 
“Punirem estrictament los responsables de tota activitat illicita, que siá de prospeccion, minariá, d'esplecha forestala, o una ocupacion agricòla indeguda. Aqueles delictes afèctan particularament los pòbles indigènas”, çò a soslinhat Lula en tot anonciar la creacion d’un Ministèri dels Pòbles Indigènas.

 
 
 


abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo felen de Yoichi Kaya ça me diguèc atal :
1.

Es l’expression d’una volontat s’esperan las resultas.

Mas de qu’un sarà lo pretz de las resultats ?

Lo felen de Yoichi Kaya ça me diguèc atal :

Lo pretz Nobel d’econòmia Simon Kuznets a demonstrat que las societats que melhoran lor performancias environamentalas sonque parvengudas al delà d’una termièra de riquessas, al deçà es una chorrida de las performacias environamentalas .
Un autre econòmista l’american Benjamin Friedman a muishat dins « The Moral Consequences of Economic Growth », qu’es impossible de mantener una coesion sociala sens creauguda, tirat de recórrer a violenças politicas extremas.

L’identitat de Yoichi Kaya, formula matematica* qu’exprimís las emissions de CO² d’un territòri rapòrt de sa caracteristicas econòmicas e de sa perficiença energetica.
*Formula matematica utilizada pel GIEC entà estudiar scenaris de redusiment d’emissions.

La formula ambe explicas https://jancovici.com/changement-climatique/economie/quest-ce-que-lequation-de-kaya/

Lo 6 d’octobre de 2020 lo parlament europenc votèc un redusiment de 60% de las emissions de CO2 de 2020 entà 2030.

https://www.euractiv.fr/section/climat/news/eu-parliament-votes-for-60-carbon-emissions-cut-by-2030/

Per Europa, d’apèi la formula de Yoichi Kaya, per adezar aquela amira votada lo 6 d’octobre caldriá una descreauguda del PIB de 2,8% /an, es a diser 28% de descreauguda del PIB sus los detz ans que nos damoran : Una sobre descreauguda , probable que dintrariam alavetz dins una mala brega, sociala, econòmica, ambe repercutiments politics de grand destres.

Sariá plan mai qu’un alentiment o un sarrament econòmic.

Un autre biais de far es de demesir la populacion e pòt anar de cotria de segur ambe la sobre descreauguda…

  • 4
  • 9

Escriu un comentari sus aqueste article