Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Israèl qu’a un navèth govèrn

| Cherie Cullen
Dus mes qu’aurà calut a Benyamin Netanyahu entà formar un govèrn dab los partits Yesh Atid (centre) e lo Larèr judiu (extrèma-dreta). Los leaders d’aqueras duas formacions politicas, Yaïr Lapid e Naftali Bennett, que s’èran aliats entà evitar que lo prumèr ministre sortent e signèsse un acòrd de govèrn separat dab l’un o dab l’aute. La lor intencion qu’èra de’u darrigar un maximum de concessions. En efèit, quauquarren en comun qu’an aqueths dus politics: que representan tots dus ua navèra generacion de dirigents e que son d’acòrd sus un subjècte bruslant, la question deu servici militar obligatòri entaus haredim o judius ultraortodòxes, qui’u refusan.
 
Yisrael Beitenu, lo partit d’Avigdor Lieberman, qui s’èra presentat a las eleccions deu 22 de genèr sus ua lista comuna dab lo Likud, que torna har partida deu govèrn, mes a l’òra d’ara, lo son dirigent qu’ei en procès, acusat de corrupcion, e ne recuperarà pas un ministèri de tira.
 
 
Un navèth paisatge politic
 
Dinc adara, qu’èra precisament lo partit ultraortodòxe Shas ua compausanta tradicionau de la dreta israeliana, e qu’èra hens lo precedent govèrn de Netanyahu. La reparticion deus siètis a la Knesset sortida de las darrèras eleccions qu’a obligat Netanyahu a’s cercar autes partenaris, a contracòr per’mor que lo Shas èra de bon satisfar dab subsidis entà las escòlas haredís e ajudas sociaus entad aquera comunitat. Los navèths aliats deu prumèr ministre que son hèra mei exigents.
 
 
Lo procèssus de patz estremat
 
En signant un acòrd dab Netanyahu, Yaïr Lapid e Naftali Bennett qu’an anonciat l’accion qui vòlen miar au govèrn. Que pertocarà principaument aus problèmas sòcioeconomics d’Israèl, e l’acòrd de govèrn ne parla pas deu “procèssus de patz”. Autanplan, au cors de la campanha electorau, Bennett que’s declarè favorable a l’annexion d’un 60 % de Cisjordania; e per çò qui ei de Lapid, prononcià’s que hasó en favor d’ua represa de las negociacions, mes en tèrmis estonables, puishque declarè: “Que’ns devem desempachar deus palestinians”. Que’s sap, parièr, la manca de volontat de Netanyahu suu subjècte.
 
Hens aqueste contèxte, la nominacion de l’anciana ministra deus ahars exteriors Tzipi Livni – practicament la sola gavidaira de partit a aver hèit campanha sus la necessitat d’arribar tà un acòrd globau dab los palestinians – au pòste d’”encargada de las negociacions” ne s’a pas a interpretar que com la volontat, de las parts de Netanyahu, de rómper l’isolament internacionau d’Israèl shens per aquò har concessions de hons. Comprés qu’ac a Barack Obama, qui visita Israèl uei dimèrcs: n’atenden pas de las soas parts nada iniciativa per la patz enter Israèl e los palestinians. Las soas conversacions dab Netanyahu que deverén pertocar principaument au programa nuclear iranian.
 
 
 
 
Eric Gonzales

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article