Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Un navèth diccionari d’En Hubert Dutech

L’obratge de H. Dutech
L’obratge de H. Dutech | JJF

Amorós deu gascon, lo bearnés H. Dutech qu’a hargat un diccionari dab un bèth heish de locucions, arreproèrs, citacions, expressions imatjadas e sabrosas. Manèira, un chic, de har mélher sentir e vàler “l’esperit gascon” qui es tanben lo de totas las tèrras d’òc.


Dab los sons arraditz a Sarrança e Gurmençon, En Hubert Dutech es un hilh de la Valada d’Aspa, l’ua de las quate vaths montanhòlas de Bearn. Estacat a la lenga e au patrimòni d’aqueras tèrras pirenencas deu maine gascon, qu’a dejà publicat libes (lenga e cançons, la vita païsana dens Lo Temps de las gruas o l’istòria bearnesa). Tots que muishan la passion ancorada dens lo pièt e l’amna deu regent e psicològ escolar retirat a Auloron. Plan ocupats que son los sons jorns! Justament, aquestes dias, qu’a sortit un navèth obratge qui muisha qu’es un amorós deu gascon nòste. Dempuish quauques annadas, que’u sèrv beròiament e grandament. Quate ans a exactament, qu’avè tanben sortit lo son Diccionari de las vaths e deu piemont bearnés (títol francés arrevirat), ua mina de coneishenças sus las vaths deus gaves d’Aussau, d’Aspa, de Varetons e sus las tèrras tanhentas.
 
Perseguint lo son prètzhèit de har conéisher e vàler la lenga de la partida gascona deu gran maine d’òc, que ven tot just de publicar un navèth obratge, lo Diccionari deus biais de díser e formulas gasconas, dab un bèth heish de locucions, arreproèrs, citacions, expressions imatjadas e sabrosas. Un apèr deus bons qu’a autoeditat. Per bastir aqueth tribalh de grana densitat, illustrat de mei d’ua petita fòto anciana, “qu’èi escobat Gasconha de capsús a capvath, de bisa au mijorn”, ce ditz l’autor dens lo brac avantdíser deu son libe. Qu’a hèit ua longa lista de mots e expressions francesas e qu’a cercat las equivalentas, las vesinas o las pròchas en gascon.
 
Quan tiran un hiu, quan cèrcan bien, un pialòt de petits tesaurs imatjats se descobrís. Darrèr l’aparéncia a priori banau, ordinària, s’amaga sovent pro de finessa e d’umor. O tanben de maishantèr, qu’ic cau arreconéisher, “pr’amor, ajusta enqüèra En Dutech, la lenga rebat tanben la cruda realitat de la vita vitanta”. Que cau evidentament díser que la societat tradicionau avè quauques principis e règlas qui, comparats au monde de uei, n’èran pas tostemps modèls de tolerància. Totun, que hè tanben un chic lo shuc deu libe.
 
 
Imatges e sabor
 
Simple es lo metòde de l’autor. Que pren per exemple un vèrbe (aver, har, hicar o méter o botar...) o un aute mot e qu’encadena totas las expressions hèitas dab eth. Que balha ua ordilhada d’expressions imatjadas, sabrosas e hòrt diferentas. Quauques exemples per se har ua idèa.
 
De quauqu’un hòrt mensongèr: “caishau de guit”, “mensongèr com un arrelòtge” o “com un armanac”, “mensongèr com un pòrtapopa” (avisa-te a las aparéncias, trompadora pòt estar la mercaderia! ), “cada còp qui’u escapa ua vertat, que’u cad un uelh e n’es pas bòrni”...
 
A perpaus deus qui ne son pas tròp valents: “aver las còstas en long”, “ qu’a las mans a l’envèrs”, “que bat la barlanga”, “que dèisha har los valents”, “se shuca las unglas”, “que tira aus estrems”, “ne’s muda pas mei qu’un pòrc qui’s hrega”, “que hè com la mòla de Luc, totas las trenta òras que balha un truc”, “ que hè estantada” (un Lanusquet probablament[1] ...), e plan d’autas...
 
De quauqu’un qui braceja l’aire shens servir ad arren: “qu’i hè com la crotz davant la mòrt”, “que s’encarga de herrar las puç”, “que hè pishar las clocas”. E atau, que’n i a tropeladas...
 
 
A bonas honts
 
Hubert Dutech qu’a putzat a bonas honts. Per començar, las Fablas causidas de La Fontaine (parlar de Baiona au sègle XVIII) o los tèxtes deu poèta e cançonaire Xavier de Navarròt (d’Auloron eth tanben). Mes tanben e sustot tots los diccionaris e lexics qui son sus las postetas (o adara en linha dens los ordenadors...): diccionaris celèbres de Vastin Lespin, de Simin Palai, de Fèlix Arnaudin o de l’abat Foish (los dus darrèrs “recentament” editats), los lexics de Vigneau (tà Vasadés) o de Morèu (gascon deu País de Bug), tribalhs hèits per Pierre Méaule[2] (d’Escorce) o Germain Lalanne (de Biscarròssa...)... Qu’ic vedetz: las honts deus autors landés ne mancan pas! Mes l’autor a tanben cercat deu costat de Gèrs, de las vaths deus Pirenèus. Que pensi per exemple aus tribalhs de l’abat Eugène Bernat, qui estó longtemps curat encargat de las nombrosas parròpias de Nèsta e qui acabèt sa vita dens la Gran Lana... Qu’a utilizat los tribalhs recents e hòrt interessants de Jacques Tujague suu son país d’Astarac, o de Gaby Balloux (vath de Garona e de l’Enter-duas-Mars). N’a pas negligit tanpauc las revistas (País gascons, Reclams) o las cronicas “Punts de lenga” que Joan-Pau Latrubèssa (Ostau bearnés) hè enténer tanben sus Ràdio País... Que’n oblidi, forçadament. Egau, lo tribalh d’En Dutech harà lo mèu deus qui l’espiaràn, tant peu plaser com per l’utilitat practica.
 
 
 
 
Joan Jacmes Fénié
 
 
 
[1] Emban de fàciada d’ua maison (sustot dens la Gran Lana, Maransin, lo País de Bòrn o Vasadés). Lo mot ven deus “estants”, los potèus qui enquadran e supòrtan aqueste emban dens las maisons correctament orientadas o “amijornadas”, cap au só-lhevar d’estiu (“a capsús”, ce disen dens aquera partida de Gasconha). Qu’èra un chic e que demòra enqüèra un lòc de sociabilitat familhau o de vesiatge. “Har estandada”, qu’es demorar devath l’emban per batalar, prosejar, charrar… De là a estar un endret de fenhantèr…
 
[2] Demorat hòrt discret sus las soas tèrras d’Escorce, dens la Gran Lana, Pierre Méaule (1894-1992) aimava lo gascon de la soa contrada. Après la Grana Guèrra, que tornèt au miei deus pinhadars, mèste d’ua bèra proprietat e d’un talhièr de còier la gema. Que passèt un quarantenat d’annadas a recuélher e notar, eth tanben, los mots, las expressions deu parlar locau que jamei ne mespresèt, quitament se lo son reng sociau l’i aurè podut possar. Qu’avè un bona cultura classica, que coneishè l’aleman e, quan las publicacions gasconas coneishoren ua petita arrenavida dens los ans 1970, que s’èra abonat per exemple a la revista Per noste (aperada País gascons adara). Qu’estó evidentament en relacion dab lo felibre bogés (País de Bug) Adrien Dupin (1893-1976), dab lo cercaire Jacques Boisgontier (1937-1998) o dab François Lalanne (Parc naturau regionau de las Lanas de Gasconha) quan comencèren de saunejar a ua edicion de las òbras completas d’Arnaudin...Pr’amor de la passion entau gascon nòste de Halip Lartiga (Biscarròssa) e d’Éric Badets (Parentis de Bòrn), lo diccionari de P. Meaule es en linha. Enterpresa artisanau mes arrespectuosa e de gran qualitat. Solide, la grafia es “fonetica”, se voletz, mes – com ic escrivè lo gentilhòmi o lo “gentleman” d’Escorce – “quau es lo gascon o quitament “l’occitan” qui ne s’i arreconeisheré pas?”
 



 
DUTECH, Hubert. Dictionnaire des tournures et formules gasconnes (locutions, expressions, proverbes, citations). Hubert Dutech, 2022, 410 paginas, 29 èuros.


  

 
 
abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gerard Joan Barceló Pèiralata
4.

Òc, avètz rason: “Bug”, “arraditz” e “coneiishenças” sens accent grafic. Mercés per vòstras lecturas atentivas.

Per contra, pas d's al plural d'un nom que s'acaba amb una ç o z, e “aparéncia” es la forma corrècta.

  • 0
  • 0
Pèir
3.

"aparEnças" ?

País de BuG?

  • 0
  • 0
Pèir
2.

"coneishEnças"

  • 0
  • 0
Pèir
1.

"arraditZs"

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article