Bandièra01 1180x150: País Invisible

Actualitats

Cossí las militantas iranianas utilizan d’imatges poderoses per protestar contra las politicas opressivas

Las femnas son estadas a l’avantgàrdia de las manifestacions en Iran
Las femnas son estadas a l’avantgàrdia de las manifestacions en Iran | Agència de premsa Hawar via AP

Tèxte legit

Aquestes darrièrs meses de protèstas en Iran, los imatges de femnas sens vel drechas sus de veituras de la polícia o a capvirar de retraches de l’aiatollà son vengudas de demostracions emblematicas de dissidéncia.
 
D’efièch, dins la lista de las 100 melhoras fotografias de 2022 de la revista Time, n’i a doas d’Iran: una que mòstra de femnas que fugisson la polícia militara e una autra d’una femna sens cairat islamic sus una veitura amb las mans alçadas.
 
Coma estudiaira de l’usatge dels imatges dins los movements politics, las fotografias de las protèstas iranianas me semblan poderosas e atractivas perque jògan amb qualques elements de provocacion. Es una longa istòria de las femnas iranianas que fan e que partejan de fotografias e de vidèos d’accions consideradas illegalas, coma cantar e dançar, per protestar contra l’opression de genre.
 
 
 
D’imatges en movements iranians precedents
 
Las femnas iranianas passèron gaireben tres decennis sens organizar de grandas manifestacions publicas contra las restriccions de lors libertats après la revolucion islamica de 1979, quand las protèstas contra las leis del cairat obligatòri foguèron escafadas pel regim islamic.
 
Pr’aquò, las femnas aguèron un màger fondamental dins lo movement verd iranian de 2009 contra la frauda electorala. Los imatges d’una joventa manifestanta, Nada Agha-Soltan, fusilhada mortalament per las fòrças de seguretat pendent la manifestacion, venguèron viralas e butèron de milions d’iranianas a jónher las protèstas.
 
Dins de manifestacions posterioras, los imatges foguèron al centre dels esfòrces de las femnas per mobilizar contra la republica islamica. En 2014, las femnas comencèron de se filmar mentre que caminavan, anavan en bicicleta, dançavan e cantavan en public, jos la devisa “ma libertat discreta”. Lo movement començat per Masih Alinejad, jornalista d’origina iraniana establida a Nòva Yòrk, protestava contra l’usatge forçat de l’hijab e d’autras leis restrictivas en mostrant de femnas que las transgredissián.
 
Caminar sens lo vel per las trevadas carrièras de la vila, anar en bicicleta dins los pargues ont es enebit per las femnas e jónher de cercles de dança sus las plaças de las vilas foguèron qualques unas de las manièras que las femnas iranianas protestèron contra las leis e las practicas opressivas.
 

 
Quatre ans pus tard, las protèstas tornèron amb una femna, Vida Movahed, que pogèt sus una caissa en Carrièra de la Revolucion de Teheran per brandar son cairat estacat a un pal coma se foguèsse una bandièra. Lèu, d’autras la jonguèron e repliquèron son accion en d’autres espacis publics d’Iran. Las femnas que i participèron son conegudas coma las “filhas de la Carrièra de la Revolucion”. Los imatges de desenas de personas que protestavan contra lo vel obligatòri se partegèron fòrça suls rets socials e pus tard foguèron difusadas per las cadenas d’informacions mondialas, çò qu’atirèt l’atencion internacionala suls esfòrces de resisténcia de las femnas en Iran.
 
 
 
L’usatge d’imatges pels manifestants foguèt tanplan una practica centrala de resisténcia en d’autras protèstas endacòm mai. Pendent la Prima Aràbia, una seguida de protèstas contra los regims governants que s’estendèt per l’èst e lo nòrd d’Africa al començament dels ans 2010, los imatges joguèron tanben un ròtle important dins la mobilizacion per que las gents jonguèsson lo movement.
 
La fotografia d’una femna traïnada per las fòrças governamentalas per de carrièras d’Egipte amb lo còrs descobèrt persuadiguèt fòrça mond a protestar contra çò qu’èra un clar exemple de violéncia de l’estat dins la susmauta egipciana. Aqueles imatges desfisèron las interpretacions del regim dels manifestants coma “d’agitaires” e ajudèron a esquivar los rets d’informacions contrarotlats per l’estat per mostrar al Mond qu’aquò se passava de verai.
 

 
 
Que significa aquela resisténcia?
 
Las femnas iranianas an protestat contra las politicas masclistas de la republica islamica e an mostrat al Mond çò que vòl dire per elas la libertat e l’identitat de genre per mejan de lors expressions corporalas.
 
Los imatges de femnas en bicicleta o assetadas non veladas amb un òme son de biaisses de protestar per mejan d’accions quotidianas que la republica islamica enebís a las femnas. Amb lor granda participacion a aquelas accions, las femnas an fach veire lor solidaritat.
 
Pr’amor qu’a la republica islamica li es malaisit de reprimir aquela sòrta de protèsta, i respond sovent amb la detencion d’activistas coneguts qu’embarra pendent d’annadas. En 2019, una activista associada a aquela sòrta de protèsta, Yasaman Aryani, foguèt condemnada a setze ans de preson en seguida de la publicacion d’un vidèo ont despartissiá de flors dins lo mètro de Teheran sens portar lo cairat islamic.
 
 
Los imatges de femnas iranianas que participan a d’accions desfisantas rendon vesedoira lor repression quotidiana. L’academiciana Mona Lilja descriu aquelas protèstas en tèrmes de “còrses resistents” que parlan de biaisses que son pas totjorn evidents al començament d’una manifestacion o d’una accion publica de provocacion. Las emocions, las accions simbolicas e l’engatjament de las femnas amb los espacis ont protèstan se combinan per produire lo sens de resisténcia qu’associam a aqueles imatges. Los imatges de protèsta de uèi son basats suls esfòrces de resisténcia del passat e sus una tradicion de resisténcia al govèrn iranian.
 
 
 
 

Parichehr Kazemi
Cercaira de l’Universitat d’Oregon
Kazemi estúdia l’usatge de l’image dins los movements politics
Aqueste article foguèt publicat originàriament dins The Conversation
 
 


abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article