Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Amazonia: Lula acusa Bolsonaro de genocidi contra lo pòble ianomami

L’administracion Bolsonaro escriviá de letras a las entitats internacionalas que pretendián que lo pòble ianomami recebiá las atencions necessàrias

| Ricardo Stuckert

Tèxte legit

Lo president de Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, a acusat lo govèrn d’extrèma drecha de Jair Bolsonaro d’aver comés un genocidi contra lo pòble ianomami, qu’ocupa en Amazonia lo territòri indigèna mai grand del país e que patís una catastròfa umanitària grèva, segonThe Guardian “Mai qu’una crisi umanitària, çò qu’ai vist en Roraima es un genocidi. Un crime premeditat contra los ianomamis, comés per un govèrn insensible al patiment del pòble brasilièr”, çò assegura Lula da Silva sus Twitter.
 
L’administracion de Bolsonaro escriviá de letras a las entitats internacionalas que pretendián de garentir que lo pòble ianomami recebiá las atencions necessàrias e que los programas de santat èran meses en òbra. Mas es pas la situacion que l’a rescontrada Lula da Silva, qu’a constatat 11 000 cases de malària e 570 enfants mòrts en 2022 per desnutricion.
 
A la velha del viatge de Lula da Silva dins l’estat brasilièr de Roraima, se publiquèt d’imatges d’enfants e d’adultes que presentavan de clars signes de famina, e se difusèt aital la vertadièra amplor de la crisi sanitària qu’afèctan los aperaquí 30 000 abitants del pòble ianomami.
 
 
Cada 72 oras defunta un enfant
 
Lula acusa Bolsonaro de negligéncia e d’abandon de las comunitats indigènas per favorir l’esplecha minièra illegala que polluiguèt los rius e flumes e destruguèt la selva dins lo territòri ianomami entre 2019 e 2022. En consequéncia, lo pòble ianomami foguèt privat de cèrtas noiriduras, dont los peisses o los singlars. Los quites minaires propaguèron la malària e empediguèron lo trabalh dels mètges.
 
La ministra dels pòbles ondigènas, Sônia Guajajara, ditz que sa prioritat absoluda serà de protegir los menors de la malària, de la verminòsi, de la desnutricion e de a diarrèa. “Cada 72 oras morís un enfant per una d’aquelas malautiás segon las informacions qu’avèm”, çò expliquèt.
 
De son caire, lo ministre de la justícia, Flávio Dino, a dobèrt una enquista per un possible crime de “genocidi” contra aquel pòble. “I a de fòrts indicis d’un crime de genocidi e la polícia federala enquistarà sus aquò", çò a precisat.
 
 
L’invasion dels minairesillegals
 
“A mai del mesprètz e de l’abandon del darrièr govèrn, la principala causa d’aqueste genocidi es l’invasion de 20 000 minièrs illegals, dont la preséncia foguèt encoratjada per l’èx-president. Aquestes minaires empoisonan los rius amb de mercuri, en causant la  destruccion e la mòrt", çò escriguèt Lula, que puèi prometèt que i auriá pas pus de genocidis.
 
 
Bolsonaro rebuta las acusacions
 
Sens respondre dirèctament a Lula, Bolsonaro desmentís aquelas acusacions e afortís, suls rets socials, que l’atencion medicala portada als indigènas foguèt una de sas prioritats.
 
Segon los collectius environamentalistas, la desforestacion d’Amazonia a aumentat del 60% a causa del “desmantelament” de la proteccion environamentala e dels indigènas. Pel representant ianomami Júnior Hekurari, lo govèrn brasilièr “foguèt un govèrn de sang”, coma o diguèt en decembre passat, segon The Guardian.
 
 


abonar los amics de Jornalet

 


 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
1.

A la velha del viatge de Lula da Silva dins l’estat brasilièr de Roraima, se publiquèt d’images d’enfants e d’adultes que presentavan de clars signes de famina, e se difusèt aital la vertadièra amplor de la crisi sanitària qu’afèctan los aperaquí 30 000 abitants del pòble ianomami ?

Amb la dreita, plan segur, "cap de parasitise — si que non accionanial — ni cap d'assistanat" : donc, o raportatz moneda a d'investissors privats, e vos noirisson, o podètz anar crebar ont voldretz !

Populacions ditas "indigèrnas" ? A qui rapòrta qué (valent a dire, quant de moneda a quin investissor) ? Fintatz plan lo devenir reservat a aqueles nòbles amerindis : la sòrt de la nòstra lenga es la meteissa ! Per las meteissas rasons. E non esperetz grand causa tanpauc dels supremacistas d'esquèrra coloniala que, dins lor deliri nacionalista siá disent "egalitari", non valdràn pas melhor, dins los faits.

Los ianomamis van disparéisser ? Lor avèm traçada la rota e donat l'exemple. Espèri que seràn mai reactius e esbelits que nosautres…

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article