Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GuianaBordalésMedoc

Solac: a començat la demolicion del Senhau

Aquel immòble de 78 apartaments foguèt evacuat en 2014 en causa de la reculada de la linha de còsta

| @PrefAquitaine33

Tèxte legit

La comunautat de comunas del Medoc Atlantic comencèt ièr la demolicion del Senhau, un immòble bastit a Solac en 1967. Aquel edifici de 78 apartaments aviá gaireben los pès dins l’aiga pr’amor de l’erosion del litoral.
 
Lo Senhau foguèt bastit a 200 mètres de la mar, mas la linha de còsta a reculat en mejana de cinc mètres per an. Après lo passatge de la tempèsta Xynthia en 2010, desapareguèton trenta mètres d’una duna. Quatre ans pus tard, los proprietaris dels apartaments foguèron obligats de quitar lo Senhau e ara afrontan un void juridic, segonOuest-France. Evacuats en 2014, los proprietaris deguèron esperar fins en 2020 abans qu'un vòte del Senat lor dobriguèsse la pòrta d’una indemnizacion, a nautor de 70 % de la valor estimada de lor ben abans lo risc d'escrancament, après l'aver cedit a la comunautat de comunas del Medoc Atlantic e aver renonciat a tota autra demanda indemnitària.
 
En plaça del Senhau, la collectivitat vòl daissar la biodiversitat se reïnstallar. Una passejada costièra conduirà fins al pè de l'ancian immòble, de panèls pedagogics i seràn apausats per la memòria.


 
 
 


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Calhòc
6.

#5 O pus justament : « La Maison du fada » escaisnom francitan risolièr e non objectiu, coma se’n pòt trobar a bodre endacòm mai, e qu’avèm plan lo drech, òc-ben, de revirar en occitan, del moment qu’es per notar l’originalitat del bastiment acabat en 1951. Epòca ont lo provençal per las carrièras de Marselha èra pas mai qu’un sovenir.
« L’Ostal del fadat », es pas la revirada de « La Cité radieuse » (apellacion oficiala), mas de « La Maison du fada » (apellacion populara).
Las doás apellacions correspondon a dos registres de lenga diferents, coma o aurem totes plan comprés.
Alara, aquela apellacion « Cité radieuse » de qué ne fasèm (o qué n’an fach) en provençal ?



  • 1
  • 0
Franc Bardòu
5.

#2 Los Marselheses que m'an parlat del bastiment d'abitacion, classat monument istoric, alestit per Le Corbusier, lo m'an totes "l'ostau dòu fadat". Me dobti plan que l'autor de l'òbra, son blòc de beton, non l'aviá sonat aital !

  • 1
  • 0
Calhòc
4.

#3 soi d’acòrdi amb la responsa que m’avètz facha.
En situacion diglossica, los occitanofòns occitanizavan lo lexic francés. La lenga èra viva e creativa.
Èra coma se lo dialècte foncionava coma un accent…del francés. Pasmens, aquela concepcion de la lenga populara alandava tanben la pòrta a totes los gallicismes.
Mas, per aquel afar del « senhau », fasèm coma se la lenga èra estada socializada al moment ont se bastiguèt aquel immòble.
Pr’aquò, aquel quite « senhau » seriá pas estat pus lèu lo « sinhau » ? E los occitanistas farián ara del «sinhau » (d’un emplec teoric) Lo Senhau. Aquí ont calriá veire, docilament, una apellacion tradicionala, ieu i vesi un apax.
Qual parlava en gascon d’aquel bastiment abans que lo demoliguèsson ?
Fasèm coma se. O sabi, fa cinquanta ans qu’o fau ieu tanben, i a pas d’autra solucion. N’i a pas.
Aquel senhal que s’abausona, i sèm dedins.
Soi estat plan onorat de vos escriure, plan coralament.

  • 2
  • 0
Domergue Sumien Domergue Sumien
3.

#2 Los noms d'edificis que's tradusen sovent en occitan. L'usatge popular de la lenga que fonciona atau.

  • 3
  • 0
Calhòc
2.

Se lo nom de l’immòble, « Le Signal », es pas un nom de lòc, mas un nom privat coma « Mon Rêve », « les Myosotis », « Sam’Suffit », « El Rancho » o « Daissa Córrer », i a pas de rason de lo revirar en gascon, es una causida personala coma quand un dròlle pòrta un nom exotic. William s’apèla pas Guilhèm.
S’èra un toponim, la situacion seriá complètament diferenta.
Vertat qu’aquel airal, qu’a una adreça postala, deu èsser cadastrat amb un nom plan gascon aqueste còp.
Enfin bon, un baptisme occitan just abans de morir, es generós e amistós, soncá que los proprietaris an d’autres pensaments.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article