Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaVal d'Aran

Trapada ua destrau deth Neolitic en un uart de Mont (Val d'Aran)

Antonio Fitz de Haro, que siguec qui la trapèc, la cedís mejançant un contracte de comodat ath Conselh Generau d’Aran

| CGA

Aguesta setmana eth sindic d’Aran, Carlos Barrera en representacion deth Conselh Generau d’Aran e eth Sr. Antonio Fitz de Haro, an signat eth contracte de cession en comodat dera destrau neolitica de granit, que Fitz trapèc en un uart dera sua propietat, en ua zòna coneishuda coma “darrèr dera glèisa” propèra a Mont (Val d'Aran).


Era trobalha se produsic a uns 30 cm. de profunditat quan Antonio Fitz de Haro, realizaue trebalhs entà laurar era tèrra. Fitz se mostrèc fòrça satisfet de poder cedir en comodat era destrau e un rasclador de silex, toti dus contemporanèus, e un fragment de ceramica, qu’a trapat en madeish parçan, ath Conselh Generau d’Aran, entà que poguen èster exibits en Musèu dera Val d’Aran, dempús deth sòn estudi pes expèrts. Eth contracte que contemple era cession pendent dus ans prorrogables.
 
Eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, qu'arregraïc a títol personau e a nivèu institucionau, er interès mostrat per Antonio Fitz, ara ora de preservar ua trobalha tant importanta e unica, qu’ “ajudarà a compréner mielhor eth passat dera Val d’Aran, pr’amor que parlam des prumèrs pobladors d’Aran, e ei eth prumèr viatge que se poderà documentar digne de fe era preséncia umana pendent aguesta epòca preistorica ena Val d’Aran”.
 
“Enquia ara sonque auíem indicis que mos hègen supausar que pendent eth Neolitic i auec preséncia umana enes zònes mès nautes dera Val d’Aran, e ara n’auem era constatacion”, ahigèc Jèp de Montoya, cap de Cultura e Patrimòni deth Conselh Generau d'Aran. Aguesta destrau qu'ei coetania d’ua auta anteriora trobada ena zòna d’Escunhau, que se pòt vèir en Musèu dera Val d’Aran. Totes dues pèces son deth periòde deth 4000 ath 3000 a.J.C.
 
Es responsables de Cultura deth Conselh Generau d’Aran, anoncièren qu’ei possible de trapar-mos dauant un assetament deth Neolitic e qu’aguest jaciment, que serà investigat, mos pòt aportar fòrça mès informacion.
 
Era destrau de granit, un viatge estudiada pes expèrts, que serà exibida en Musèu dera Val d’Aran.


Conselh Generau d'Aran

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Cèlia dau Bauç rós Mentan
2.

Es una bòna (boana) causa de studiar ra stòria dau país. Rejónhe e compièta ro fil entre Las Cauçs, Quinson, Cosquer, Terra Amada...
Sabo que en le regions iper urbanisaie, coma sus 'a "Còsta d'Azur" (porema dire pulèu a Còsta dau Betume), de numeroses sites arqueologiques siguèron perduts en causa d'a pressian a bastir. Ru terrassaments san talament vito faches, de paur de trobar quarqua ren, que màncan sovent de pèce en la stòria. Brau au cercaire, e que astre per ru araneses !

  • 1
  • 0
pèire occitan
1.

Perque non emplegar una grafia englobanta : "òrt" se prononcia 'oart', 'oert' tanben en Provença per exemple

  • 0
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article