Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

L’ÒNU avertís d’un “exòde massís” se lo nivèl de la mar contunha de pojar

“Lo perilh es mai que mai grèu pels gaireben 900 milions de personas que vivon dins las zònas litoralas de bassa altitud”, çò a dich António Guterres

| Greenpeace/Pram

Tèxte legit

La pojada del nivèl de la mar implica una menaça existenciala per fòrça comunautats e pòt èsser a l’origina d’un “èxode massís” de “proporcions biblicas”, çò avertiguèt dimars passat lo secretari general de l’ÒNU, António Guterres. “Dins aqueste contèxt, de païses coma Bangladèsh, China, Índia e los Païses Basses perilhan. De megavilas de totes los continents fàcian de repercussions seriosas, coma Lo Caire, Lagos, Maputo, Bangkòk, Dhaka, Jakarta, Bombai, Shanghai, Copenaga, Londres, Los Angeles, Nòva Yòrk, Buenos Aires e Santiago de Chile”, çò diguèt.
 
Lo cap de las Nacions Unidas faguèt aquelas declaracions dins un discors davant lo Conselh de Seguretat, que s'amassava per debatre de las consequéncias de l’aument del nivèl de la mar dins los camps de la patz e la seguretat.
 
 
La pojada de la mar pus granda en tres mila ans
 
Segon Guterres, l’aument del nivèl de la mar —accelerat per la crisi climatica, lo sègle passat foguèt lo pus naut dins los darrièrs tres mila ans— es un problèma, mas tanben un “multiplicador” d’autras menaças, qu’es ja a crear “de nòvas fonts d’instabilitat e conflicte”.
 
D’efièch, menaça de vidas e fragiliza l’accès a l’aiga, al menjar e als servicis medicals de milions de personas. L’intrada d’aiga salada pòt damatjar d’emplecs e d’economias entièras amb de consequéncias grèvas dins de sectors clau coma l’agricultura, la pesca e lo torisme. “Pòt greujar e destruire d’infrastructuras vitalas”, çò precisèt Guterres.
 
Per qualques comunautats e païses, lo secretari general remarquèt que lo fenomèn causarà de problèmas per lor quita existéncia, sustot se se complís las previsions mai alarmantas fachas per d’organismes scientifics.
 
 
“Èxode massís de proporcions biblicas”
 
“Lo perilh es mai que mai grèu pels gaireben 900 milions de personas que vivon dins las zònas litoralas de bassa altitud, valent a dire una persona sus dètz sus la Tèrra”, çò soslinhèt. Guterres avertiguèt que la combinason de la pojada de la mar e de l’intrada d’aiga salada dins certans ecosistèmas menaça de far venir inabitables qualques unes dels grands dèltas del Mond, coma lo dels flumes Mekong en Vietnam e Ganges en Índia e Bangladèsh.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pitaluga
1.

Antonio Guterres es lo sol òme politic (foguèt president de Portugal) que ditz clarament çò que se passa : l'Umaninat es a se suicidar. Malaürosament, coma cap de l'ONU a pas ges de poder. Pòt solament testimoniar que los que tenon las retnas del mond son tant inconscients coma incompetents. Mentretant, los pòbles aconsomits se preocupan de parpèlas d'agaças. Quand un d'eles obrís un uèlh, de tropeladas de comentaristas, que sabon a qui devon lor plaça, se precipitan per explicar qu'es pas mai qu'una espetorrida. Caldriá pas que lo fuòc de la revòlta prenguèsse en cò dels pòbles vesins...

  • 4
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article