Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcLengadòc BasCabardés

Fasètz la Lenga en Cabardés per un panorama cultural occitan

La dobertura se farà dimars 7 de març a Puègnautièr amb un recital del grop vocal Cossí que Siague (18h30), que precedirà una representacion d’Antigòna per la tropa de TIO-La Rampa
La dobertura se farà dimars 7 de març a Puègnautièr amb un recital del grop vocal Cossí que Siague (18h30), que precedirà una representacion d’Antigòna per la tropa de TIO-La Rampa | La Rampa TIO

Del 7 al 17 de març, la quinzenada d’animacions Fasètz la Lenga en Cabardés permetrà de descobrir la cultura occitana e son expression artistica jos divèrses aspèctes: conte, cant, teatre, dança, gastronomia, istòria, literatura…


Demandatz lo programa!
 
— La dobertura se farà dimars 7 de març a Puègnautièr amb un recital del grop vocal Cossí que Siague (18h30), que precedirà una representacion d’Antigòna per la tropa de TIO-La Rampa.
 
— Dijòus 9 de març, rendètz-vos a Argon per un talhièr de lenga (18h15), abans una serada-contes amb Joan-Jaume Depotz.
 
— Dissabte 11, se passa a taula per la taulejada a Mossolens (19h), abans de dançar amb los Cazellòts.
 
— Dimenge 12 de vèspre, Patrimònis, Vals dels Cabardès menarà una passejada comentada del costat d’Argon (despart: 13h30).
 
— Dimècres 15, rendètz-vos a Ventenac de Cabardès: talhièr de lenga (18h15); puèi en serada, lo centenari de la naissença de Robèrt Lafont serà l’escasença d’una conferéncia de Danièla Julien.
 
— Final a Vilagalhenc, lo divendres 17: talhièr de lenga, puèi recital d’Aqueles Clapàs Band en serada.
 
Entre los talhièrs de lenga e las seradas, serà possible de manjar un bocin. Los escolans dels 5 vilatges partenaris beneficiaràn d’une prestacion del contaire Alan Roch.
 
 
Antigòna, antica e modèrna
 
A Puègnautièr, sala Na Loba, lo dimars 7 de març (20h45), poiretz descobrir la recenta creacion de TIO-La Rampa: Antigòna, dins una version bilingua occitan-francés.
 
Aquesta òbra antica restontís coma una evidéncia actuala…La tragèdia grèga foguèt escrita per Sofòcles al Vn sègle abans J.C. Lo tèxte foguèt représ e adaptat maites còps, coma un simbòl de la libertat individuala: lo Marcèl Esquieu ne faguèt la revirada en occitan a partir del grèc ancian. Son tèma nos concernís a l’ora d’ara: resisténcia, resiliénça fàcia a un mond que vòl impausar sa vertat. L’òbra de Sofòcles es mai que mai una reflexion sul poder e sul cossí los que l’an lo fan sieu.
 
La plaça de las lengas, la de l’occitan e la del francés, jòga un ròtle important dins l’espectacle prepausat. Antigòna parla en occitan: repren la pensada dels Dieusses e defend una concepcion que ven del fons dels tempses. Creon parla en francés: s’encrei de sa vision novèla que se trufa de las idèas del mond vièlh e vòl impausar a tota fòrça sa vertat “modèrna”. Los autres personatges dobtan, esitan, se cèrcan… alara, passan d’una lenga a l’autra !
 
Vos cal seguir aquesta batèsta fratricida per recuperar lo tròne de Tebas. Lo novèl rei, lo Creon, es pas brica plegadís: totes los qu’aniràn en contra de la rason d’estat coneisseràn la mòrt. Sola, Antigòna es en desacòrdi e resistís…
 
 
Joan-Jaume Delpotz conta lo país
 
Joan-Jaume Delpotz, filh e felen de païsans, revendica sas rasigas, revendica tanben son frasat fargat pel pes dels mots e dels silencis. L’òme de la mostacha grisa es l’encarnacion de sos personatges fòrtament estacats a l’autenticitat, a la ruralitat, al país, qué! Lo Joan-Jaume sap menar son auditòri dins d’istòrias de còps tendras, d’autres còps comicas mas tanben, se ne vira, tragicas, amb tojorn çò que cal d’amor e de meravilhas. A escotar sens pausa: rendètz-vos a l’Ostal de Cabardés, d’Argon lo dijòus 9 de març: talhièr de lenga a 18h30 e velhada-contes a 20h45. Un còp èra…
 
 
A taula!
 
La taulejada es un temps fòrt de convivialitat. Las agapas (atencion: la reservacion es obligatòria al prèp del +33(0)6 14 39 16 39 o del +33(0)6 95 58 73 52, abans lo 7 de març; sopar e serada: 20 èuros) se tendràn, a comptar de 19 oras, a l’Ostal del Temps Liure de Mossolens, lo dissabte 11 de març.
 
Lo balèti serà assegurat pels Cazellots, un parelh de Menerbés, nascut en 2018. Los musicians vos convidan a dançar per compartir, joves e ancians, las tradicions e la jòia de viure de la cultura occitana. Acordeon, cants, violon e percussion vos faràn bolegar amb masurcas, escotichas, borrèias e autras danças occitanas, lo tot dins un esperit festiu e convivial. Lo grop anóncia la sortida d’un CD per aquesta prima.
 
 
Passejada a Argon
 
 
Lo vèspre (rendètz-vos a l’Ostal de Cabardés d’Argon, a 13h30) d’aqueste dimenge 12 de març, amb lo concors de Patrimònis, Vals dels Cabardés, serà consacrada a una passejada comentada a l’entorn del vilatge d’Argon amb, d’un caire, las explicas botanicas e païsatgièras de Danièl Vizcaïno e, d’autre caire, la lectura de tèxtes occitans consacrats a la vinha, a la natura e al temps de reviscolament de la prima. A l’arribada: espertinar, aurelhetas, confiments e vin caud !
 
 
Robèrt Lafont, un grand occitan
 
Robèrt Lafont nasquèt a Nimes en febrièr de 1923. Per marcar aqueste centenari e tornar sus son òbra bèla coma cercaire e coma autor, mas tanben per son accion sociala e politica, aqueste dimècres 15 de març, a Ventenac de Cabardès, sala Renat Douce (20h45; dintrada liura; talhièr de lenga a 18h15), Danièla Julien contarà la vida de Robèrt Lafont per faire fructificar uèi son eiretatge.
 
Lo nimesenc ocupèt la cadièra de lenga occitana de l’Universitat de Montpelhièr, trabalhèt plan sul vèrbe e la frasa en occitan. Engatjat dins la vida sociala e politica, obrèt de longa al rapròchament del combat occitan amb los enjòcs democratics, presicant per una fòrta descentralizacion dels poders. Son òbra literària es abondosa: escriguèt tanplan de poèmas o de novèlas coma de romans, d’ensages o de pèças de teatre.
 
 
Musicas d’Occitaniae d’America:lo coctèl qu’espanta !
 
La quinzenada occitana 2023 se clavarà amb una serada excepcionala lo divendres 17 de març a Vilagalhenc (sala polivalenta, 20h45). La polifonia occitana e lo brass band US fan còla per un coctèl cultural que vos susprendrà e espantarà !
 
Es lo rescontre de l’arrengaire Guilhèm Gardey de Soos amb lo trio vocal Aqueles qu’aluquèt la meca.
 
Aqueles Clapàs Band an trobat la formula explosiva que manda de cançons descopadas sus mesura: los vaquí que desfilan plan vestits al biais d’Ennio Morricone, de Leonard Bernstein o encara de Gil Evans.
 
Plan d’aise dins aquelas orquestracions contemporanèas, los aires populars de Lengadòc petan lo fuòc. Contan long del concèrt l’istòria als cent visatges d’una cultura viva. Aicí e ara, Occitania pataca al present, viva e esmoventa.
 
Las cançons fan batre lo còr del país, vos lo fan descobrir mercé a una escritura encantada, actuala e fòra temps. Passaretz del fremiment a l’estransi en doas cròchas e un sospir e de la fèsta a la passion, en dos tempses, tres movements.
 
 
 
 
Alan Roch




abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Escriu un comentari sus aqueste article