Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Dètz ans après l’aprobacion del rapòrt Alfonsi: l’UE a pas manifestat cap de volontat en favor de las lengas minorizadas

Se presenta un rapòrt que conclutz que las diferéncias entre las lengas dominantas e las lengas minorizadas quitan pas d’aumentar

Tèxte legit

Dètz ans après l’aprobacion del rapòrt Alfonsi —que deviá venir “una aisina de trabalh” per la defensa de las lengas minorizadas en perilh de desaparicion— un autre rapòrt demòstra que l'Union Europèa manifèsta pas cap de volontat politica en favor d’aquelas lengas. Lo rapòrt l’an sollicitat uèch eurodeputats e l’a elaborat lo professor Vicent Climent-Ferrando de l’Universitat Pompeu Fabra de Catalonha. Lo trabalh avalora l’accion de l’UE dins lo darrièr decenni e avertís que las diferéncias entre las lengas dominantas e las lengas minorizadas cèssan pas de créisser.
 
L’estudi conclutz que l'Union Europèa s’es pas pro trachada de las lengas dichas “regionalas e minoritàrias” d’Euròpa, que se tròban en perilh, e que la Comission Europèa justifica sa manca d’accion en disent que las competéncias son dels estats. Ça que la, Climent-Ferrando indica que “la cooperacion en aquel domeni es possibla dins l’encastre de l'Union Europèa” e que se pòt far per mejan del metòde dobèrt de coordinacion, un forum intergovernamental qu’a per tòca de detectar de bonas practicas e de prepausar de directivas. De fach, aquel esplech es estat emplegat per l’aprendissatge de lengas estrangièras, mas pas per cap de question restacada a la promocion e la proteccion de las lengas minorizadas. “Aquò demòstra qu'es perfièchament possible de desvolopar una linha d’accion especifica per las lengas regionalas e minoritàrias dins l’encastre legal actual de l'Union Europèa”, çò precisa Climent-Ferrando.
 
Lo rapòrt critica tanben la manca de donadas sul finançament especific a las lengas dichas “regionalas e minoritàrias”, e planh qu’aquelas lengas sián pas elegiblas per participar a qualques iniciativas lingüisticas de la Comission Europèa, coma per exemple lo programa per ajudar los beneficiaris d’Erasmus+ o lo Còrs Europèu de Solidaritat per aprene la lenga dins la quala estudiaràn o trabalharàn.
 
“L’exclusion de las lengas regionalas e minoritàrias de las iniciativas de la Comission Europèa aumenta la fendascla entre las lengas consideradas coma utilas, necessàrias e restacadas al progrès e al desvolopament, e la rèsta, absentas e consideradas coma sens interès”, çò ditz lo rapòrt.
 
Per inversar la tendéncia, l’estudi demanda a la Comission Europèa que comprenga las lengas minorizadas d’Euròpa dins las iniciativas de promocion de las lengas e que se lor destine de ressorsas. “L’estrategia dominanta del finançament mòstra que las comunautats lingüisticas pichonas devon far concurréncia al meteis nivèl que las grandas, çò qu’agrandís las desparitats entre las grandas e las pichonas”, çò alèrta lo document.
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article