Bandièra01 1180x150: País Invisible

Actualitats

Las quatre dimensions d’una revolucion lingüistica: lo basco ganha 261 000 locutors en trenta ans

Dins los darrièrs tres decennis an crescut la coneissença, l'usatge e la transmission de l’euskara, qu’a tanben mai de sosten social

En 1991, la lenga basca se trobava en una situacion dramatica. Solament lo 15,5% de la populacion del Bascoat l’emplegavan a egalitat o mai que lo castelhan e s’agissiá principalament de mond d’edat avançada. Trenta ans pus tard, i a agut un cambiament de tendéncia, amb un reviudament de la lenga: ara los que l’emplegan e la coneisson son los joves.
 
Lo melhorament la trobam en quatre dimensions, coma o detècta l’Enquista Sociolingüistica del Bascoat de 2021, presentada aquesta setmana a Sant Sebastian e qu’examinam en seguida.
 
 
Un aument de la coneissença
 
Una primièra donada remarcabla: lo basco a ganhat 261 000 locutors en trenta ans. S’en 1991 lo 24% de la populacion èran capables de lo parlar, a l’ora d’ara o pòdon far lo 36,2%, es a dire 680 629 personas. Çò es un aument d’un 12%.
 

 
L’aument es quitament mai significatiu se prenèm en compte que los qu’an mai de coneissença del basco son ara los joves. Uèi, tres joves sus quatre, de 16 a 24 ans, pòdon parlar l’euskara, un percentatge q’en 1991 èra del 25%.
 
A mai, lo 16% dels joves que n’an una competéncia basica, çò es una cèrta coneissença, mas que son pas capables de lo plan parlar. Aquò vòl dire que sonque mens del 10% dels mai joves an pas cap de sòrta de coneissença de la lenga pròpria del Bascoat.
 
Per contra, la populacion d’edat mai avançada, qu’èran los que n’avián una coneissença mai granda fa trenta ans, son ara lo grop d’edat que lo sap mens parlar. Mas es pas perque i aja davalat l’usatge radicalament mas perque i a agut un aument fòrça prononciat dins la rèsta de grops d’edat, en granda part perque una part significativa l’an pogut aprene a l’escòla.
 

 
L’aument es generalizat dins los tres territòris de la comunautat autonòma basca, mas amb de grandas diferéncias. En Guipuscoa lo pòdon parlar lo 52% de la populacion, en Biscaia lo 31% e en Araba  lo 22%. En 1991 podián parlar basco lo 44% dels guipuscoans, lo 17% dels biscaïns e solament lo 7% dels arabeses.
 
 
Un aument de l’usatge
 
L’aument de la coneissença es acompanhat d’un autre factor indispensable, qu’es un aument de l’usatge, valent a dire qu’es pas solament que se’n sàpia mai mas que s’emplega tanben mai. Fa trenta ans, lo 15,5% de la populacion emplegavan l’euskara de faiçon egala o superiora al castelhan, e a l’ora d’ara lo percentatge es del 21,9% (+6,4). Aquò vòl dire que s’es passat de 271 121 locutors abituals a 412 821 en tres decennis.
 
Lo grop d’edat qu’emplega mai lo basco son los joves de 16 ans a 24 ans. Lo 33,5% dels pus joves l’emplega de faiçon egala o superiora al castelhan; per contra, demest los annats de mai de 65 ans se redutz a la mitat, al 16,7%.
 

 
I a mai de joves qu’emplegan la lenga ara que de vièlhs que l’emplegavan en 1991, qu’a aquel moment èran lo grop lo fasiá mai servir. A respècte dels mai annats, que son ara lo grop que l’utiliza mens, cal remarcar que l’emplegan dins un percentatge pus naut que los joves de fa trenta ans.
 
L’aument de l’usatge se passa tant dins los encastres formals coma informals. Los servicis municipals son los endreches ont s’emplega mai (27,4%), e trobam en seguida l’usatge amb los collègas del trabalh (26,8%), en servicis de santat (23,1%) e amb los amics (22,1%). Geograficament, l’aument lo trobam en totes tres territòris, compresas las tres capitalas. Los qu’emplegan lo basco tant o mai que lo castelhan o son ara lo 51% en Guipuscoa, lo 15% en Biscaia e l’8% en Araba.
 
 
Un aument de la transmission
 
La vitalitat de l’euskara es evidenta tanben dins l’aument de la transmission. La donada qu’o resumís es que quand los dos parents an lo basco coma primièra lenga, lo 98% transmeton unicament lo basco als enfants e lo 2% lo basco amb lo castelhan.
 
Aquò es essencial per preservar la lenga. E cal soslinhar, a mai, un cambiament generacional. Se lo 12% dels locutors de basco de mai de 65 ans lo transmetèron pas a lors enfants, ara lo percentatge es residual, del 2,2%.
 
En mai d’aquò, i a una partida de la populacion que, malgrat qu’ajan pas agut l’euskara coma lenga mairala, lo transmeton tanben als mainats. Quand totes dos genitors parlan basco e solament un d’eles l’a per lenga mairala, lo 88% transmeton solament aquela lenga als enfants, lo 10% tant lo basco coma lo castelhan e lo 2% sonque lo castelhan. E quand parlan basco mas totes dos an lo castelhan per lenga mairala, lo 35% lor transmet unicament lo basco, lo 36% lo basco e lo castelhan e lo 29% unicament lo castelhan.
 
En cas que solament un dels parents parle euskara, en lo 46% dels cases se transmet (amb lo castelhan). I a aicí dos factors fòrça importants, lo sèxe e l’edat. Quand es la maire que parla basco, se transmet en lo 50% dels cases, del temps que s’o es solament lo paire se transmet en lo 42% dels cases. D’autre caire, i a un cambiament generacional fòrça notable. Demest los parents joves, de 16 ans a 34, e quand solament un sap basco, se transmet en lo 57% dels cases. Per contra, entre los qu’an mai de 65 ans, solament lo 24% lo transmetèron.
 
 
Lo basco coma lenga mairala, tant amb lo castelhan coma sens aquela lenga
 

Ara per ara, lo 18,4% de la populacion an lo basco per sola lenga mairala e lo 6,5% tant lo basco coma lo castelhan,  çò es lo 25% de la populacion. De la meteissa faiçon qu’en la coneissença e l’usatge, los joves son los qu’an mai lo basco per lenga mairala. Gaireben lo doble que fa trenta ans.
 
Trobam tanben un cambiament a respècte del luòc d’aqueriment de la lenga. En 1991, lo 14% dels parlants de basco l’avián aprés fòra de l’ostal; en 2021, son ja lo 37% de la populacion — e arriba fins al 49% entre los joves de setze a vint e quatre ans.
 
 
Un aument del sosten popular
 
Lo procès de reviudament a aumentat del temps que creissiá lo nombre de partisans de la promocion de l’usatge de la lenga. Ara per ara, lo 67% de la populacion del Bascoat es en favor de promòure lo basco, lo 26% an pas una opinion definida e lo 7% i son contraris. Aquò indica una creissença d’aqueles darrièrs tres decennis, perque en 1991 solament lo 55% lo volián promòure.
 

 
Sus aquel consens, lo 75% creson que per obténer un trabalh dins l’administracion cal saber l’euskara, l’89% que totes los enfants deurián aprene lo basco e lo 49% que deuriá èsser mai present a la ràdio e a la television — lo 23% i son contraris.
 
L’88% de la populacion tròban que dins l’avenir caldriá parlar euskara e castelhan e lo 10% solament lo basco. A mai, lo 23% pensan qu’es preferible d’estudiar l’anglés que l’euskara, mas lo 51% priorizan lo basco.
 
 
E ara?
 
Lo rapòrt foguèt presentat pel conselhièr (ministre regional) de la cultura e de la politica lingüistica, Bingen Zupiria, e per la viceconselhièra encargada de la politica lingüistica, Miren Dobaran. Lo conselhièr soslinha: “La melhora donada que i pòsca aver en lo procès de reviudacion de quina lenga minorizada que siá es que la generacion jove sàpia l’euskara.” E apond: “Es lo principal indicador que la representativitat lingüistica càmbia.”
 
Suls passes seguents a seguir, la viceconselhièra encargada de la politica linguistica explica qu’ara es lo moment de far lo saut vèrs l’usatge de l’euskara,  çò es qu’après aver insistit principalament sus la coneissença, cal ara aumentar la possibilitat de l’emplegar dins totes los encastres: “Avèm ja detectat quines son los encastres, las nòvas ofèrtas que devèm far a las familhas e als mainats qu’an fach de causidas fermas: l’espòrt, lo léser, lo domeni numeric e lo domeni sòcioeconomic privat.”
 
“S’avèm basquizat nòstres joves —çò ditz Dobaran—, s’an aprés l’euskara, nòstras entrepresas pòdon pas èsser un mur.” Trabalhan doncas amb las entrepresas per lor far incorporar la lenga.
 
Sus aquò, diluns, lo govèrn basco aprovèt la crida a projèctes del Lanhitz[1] d’ongan, que compren dos milions d’èuros per aumentar l’usatge del basco al trabalh. Conten, per exemple, una ajuda per incitar a desvolopar l’euskara las entrepresas qu’aurián pas un plan per la lenga. Se finançarà tanben l’elaboracion de diagnostics sus la situacion de l’euskara e se prestarà d’ajudas a l’elaboracion de projèctes lingüistics estrategics.
 
 
Un aument tanben en Navarra e dins lo Bascoat Nòrd
 
Sus la meteissa linha, la setmana passada se presentèt l’Enquista Sociolingüistica de Navarra de l’an 2021. La tendéncia es semblabla, amb una creissença dels parlants. Lo 14,1% se pòdon exprimir en basco e lo 10,6% an una cèrta coneissença de l’euskara e mai sián pas capables de lo plan parlar.
 
Trobam tanben que lo grop d’edat que sap mai la lenga son los pus joves, amb lo 28% que sabon l’euskara, fàcia al 25,8% del 2016.
 
Lo mes que ven, se presentarà los resultats del Bascoat Nòrd (Iparralde). D’estudis recents mòstran exactament la meteissa tendéncia, amb una penetracion de mai en mai granda demest la joventut.
 
 
 
 
Alexandre Solano
Article publicat originàriament en catalan sus Vilaweb


 
 
[1] Del basco “lan” = trabalh e “hitz” = paraula, Lanhitz es un programa del govèrn regional basco que sa tòca es de far créisser l’usatge e la preséncia del basco dins l’encastre del trabalh.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Carles països valencians
5.

#4
al meu pais valencià no ha hagut cap radicalisme i tinguem també les nostres escoles, ús social de la llengua valenciana, cal peròs empre estar lluitant (els morts d'Eta no feien cap falta, el radicalisme mortìfer i excluient vinga d''a on vinga és nefast... ne saps tu res de les conseqüencies?)

  • 5
  • 6
Pau TOLOSA
4.

#1 Avetz pas pensat qu'èra un pauc gràcia al "radicalisme d'ETA" qu'an obtengut tot aquò. Qué cresetz ?

  • 3
  • 5
JL
3.

Lenga, identitat e territòri. CQFD. quan èm nosautes a'ns pelejar suu nom de la(s) lenga(s) e las termièras de las nostas tèrras...
Enfin, urosament que'us avem, los bascos, en Bearn, entà tocar las subvencions deu departament...en per'mor si calè esperar après l'arsec deus occitanistas bearnés entà tocar-las...

  • 19
  • 3
Pèir
2.

#1 Instal·leu el teclat corrector ortogràfic i gramatical Languagetool. N'haveu molt de menester.

  • 3
  • 11
Carles països valencians
1.

Egun on
donem l'enhorabona al pais vasc, a la seua bona gent i governants per haver reviscolat la llengua vasca, haverla fet atractiva als jóvens, tot un eixemple de bon treball.
l'any 1984 jo vaig tindre que anar a viure a Bilbo, allà vaig cursar 3 de BUP, m'en vaig adonar que el poble vasc és extraordianri (llevat dels radicalismes ETA) jo mateix d'una manera voluntaria, tot i sent llavors jovenet em vaig allistar a l'aprenentatge del euskera, fantàstic.
Les llengües "minoritaries" d'espanya són totes una gran riquea, un gran tresor que cal protegir. Jo mateix estic molt orgullós de la meua llengua valenciana.
gora euskal herria, bere kultura eta hizkuntza

  • 7
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article