Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo mesprètz de Macron envèrs los manifestants a radicalizat la colèra sociala

De rambalhs e de protèstas de massa per tot l’estat francés dins la novena jornada de cauma contra la reforma de las pensions

Tolosa, 23 de març 2023
Tolosa, 23 de març 2023 | CHARLY TRIBALLEAU / AFP

Tèxte legit

Lo movement social contra la reforma de las pensions s’aflaquís pas dins l’estat francés. La novena jornada de protèstas contra la reforma de las pensions es venguda, aqueste dijòus, una jornada negra per Emmanuel Macron. Sas polemicas paraulas de mesprètz envèrs los manifestants an radicalizat la colèra sociala. De centenats de milièrs de ciutadans protestavan per carrièras e dins fòrça vilas i a agut de rambalhs e de violéncias entre policièrs e manifestants. I a agut de protèstas almens dins 240 vilas de l’estat francés dont tanben las principalas vilas occitanas.
 
La sensacion generalizada es que los paraulas de Macron, dispausat a sacrificar lo sosten popular per tal de far avançar la reforma, an mes d’òli sul fuòc. Lo mond “se daissan pas intimidar”, çò a dich lo cap esquerrista Jean-Luc Mélenchon. Pels caps sindicals Laurent Berger e Philippe Martinez, la jornada d’aquesta dijòus es estada “de fòrta mobilizacion”, per eles “lo govèrn comptava que las protèstas demesirián, mas es pas aital. La determinacion es ferma”.
 
Nilosfacciosesnilasfaccions
 
“Ni los faccioses ni las faccions”, çò diguèt Macron dimècres a la television en ensajar de deslegitimar las protèstas contra la reforma de las pensions de retirada. Diguèt que la reforma èra necita per que França poguèsse contunhar de gaudir de l’estat-providéncia, a causa del vielhiment de la populacion, e critiquèt amb mesprètz los “violents” que manifèstan.
 
Edatdelaretirada reculada de62 a 64ans
 
La reforma de las retiradas s’es impausada sens debat parlamentari, via l’article 49.3. La consecutiva mocion de censura transpartisana contra lo govèrn capitèt mal mas solament per 9 vòtes.
 
La proposicion de la nòva lei prevei d’alongar l’edat legala de la retirada de 62 a 64 ans a partir de 2030 e d’exigir, a partir de 2027, 43 ans d’escotissons per recebre una pension completa. “Aqueste an serà, d’efièch, lo de la reforma de las pensions de retirada”, çò assegurava Macron dins son discors de Cap d’An. Tot aquò a indignat los sindicats, que manifèstan dempuèi qualques setmanas.


 




 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Abans-Garda Dins tos sòmis
2.

França tota a pres exemple sus l'espectaclosa manifestacion que se debanèt la vèlha a Tolosa davant lo sèti de France Bleu Occitanie per revendicar la preséncia de l’occitan a la ràdio publica. Manifestacion qu'espantèt mai lo govèrn que non pas aquesta de la lei-retiradas, òsca !

  • 10
  • 11
Black Blòc Joe
1.

Macron diguèt que la reforma èra necita per que França poguèsse contunhar de gaudir de l’estat-providéncia, a causa del vielhiment de la populacion, e critiquèt amb mesprètz los “violents” que manifèstan. A la vista dels resultats actuals de sa politica de mèrda ultraliberala (valent a dire "gaireben fascista mas anti-racista") los paures son sempre mai paures e los rics sempre mai rics : curiosa nocion de providéncia ! Una providéncia que norís sonque los qu'an lo ventre plen.

E òc, de manifestats a espetat de "mobilièr urban", valent a dire de placards publicitaris incitant a consumir sempre mai çò que sempre mens podèm consumir, fasent de la riquesa qu'apaurwís los paures l'unic orizont poissuble d'evolucion sociala ! Es violent aquò ?

E forçar sense compensasion los mai paures a trebalhar dos ans de mai sense cap discutida ni desdaumatjament, es pas violent ? Impausar d'un biais sempre mai autoritari una politica que degun non n'a pas volgut, es pas violent. Los qu'an votat per el al segond torn an votat contra los fascistas del recampament dit "nacional" (valent a dire "imperial francés"). Los qu'an votat per el e sa puta de politica èran pas que 18% dels inscrits sus las tièras electoralas, e los 50% que son pas estats a votar n'an lor fotut sadol, lor sadolàs, d'unes socialistas de mèrda (la valssalha e la holandalha) qu'aplicarián gaireben exactament la meteissa orientacion politica unilateralament impausada despuèi Bruxèl, fòra sòl democratic electoral. Dins de condicions aital, impausar una politica de dreita dura a de pòbles que non ne vòlon pas es d'una violéncia indicibla. Practicar un "manten de l'òrdre amirat cap a la dissuasion de continuar de manifestar", per parlar sibillinament d'una politica de matraca e del gaz lacrimogèni cèga e irrespàonsabla, si qu'es de violéncia. Lo mesprètz del pòble, coma lo mesprètz (per accion o per inaccion) dels pòbles o es encara mai, mas ven de la meteissa dralha condescendenta de "gestion economica de las massas dins l'amira d'aleugierir mai que se pòsca la fiscalitat suls mai rics", es a dire l'ultraliberalisme.

A costat d'aquò botar fòc a de bordilhas e espetar quatre o cinc panèls publicitaris, quina a vida a destrusida ? A quina misèria definitiva a assignat qui ? Nòstra violéncia es derisòria davant la de Macron e de sa macronalha, davant tot lo conjunt non elegit qu'impausa a travèrs lo mond sencèr lo fotut liberalisme, donant a de panaires sense escrupuls las claus de l'ostal de l'umanitat e de la natura que li es consubstanciala. Aquò, si qu'es de violéncia, inadmissibla ! Aquò si qu'es facciós, de la faccion dels multimiliardaris del mond sencèr !

  • 21
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article