Bandièra01 1180x150: País Invisible

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.ProvençaComtat de NiçaCostiera Niçarda

Rescòntre emb Veronica Champolion, artista occitana

| LR

Diplomaia de l’Escòla Nacionala Superiora de las Arts Decorativas de París, Véronique Champollion viu e trabalha a Antíbol. Expausa despí 30 ans principalament dins la region, coma a l’estrangier: a Milan, Turin o San Francisco. Es ua creatritz que fa viure de tèmas de la cultura occitana, se possible en occitan, e qu’a ua reflexion sus ce qu’es èstre “artista occitana”.


Professora d’Arts plasticas a Cànoa, Antíbol e Mónego, originària de Droma qu’i a emparat l’occitan vivaroalpenc coma escolana al licèu en opcion, es illustratritz e autritz de libres occitans e franceses. Aquela creatritz es vengüa al collègi de l’Escarea en lai valaias dai Palhons per presentar lo sieu trabalh artistic sus Occitània, ansin coma li sieus obratges en lenga d’òc, a lai classai de seisea e de quinta d’opcion occitan vivaroalpenc escareasc. En lo 2013 publiquèt Esprit de Valjouffrey - Roman alpin (Esperit de Vaujaufret - Roman alpenc), en lo 2018 illustra lo Bestiari o cortègi d’Orfèu de Guillaume Apollinaire en cò d’Ichnos Edicions. E en lo 2022 publica Lo viatge ver de Santa Reparata que parla de l’odissèa dal personatge istoric de Santa Reparada, qu’es ua santa qu’arriba sus lai còstai de Mediterranèa, coma Sant Tropètz dins la ciutat eponima e coma Santa Devòta a Mónego.
 
Los escolans avian estudiat en amont un tèxt en occitan sus Champolion (en francès Champollion) e adobat la vengüa de la conviaia.
 
Ua aventura que donarà magara l’enveia ai collegians de concretizar lo sieu dinamisme que se manifèsta per de dessenhes faches d’aicí e d’ailí sus de fuelhs dal temps dai corses. Lor a donat de conselhs per far coma ela, un manga en occitan, que fin finala presenta d’elementes de lenga occitana, a flor e mesura dai rescòntres entre mitologia, literatura medievala e modèrna, barròc e actualitat...
 
A l’origina, familha de colejaires de Vaujaufret (o de la Vau Jaufret), li viatjaires de comèrci d’aüra, li Champollion, nom que ven de la valaia de Champoleon probable, se son totjorn interessats a tot, sabent legir. Èran coma los ancians preceptors dals Auts Auts, logant lors servicis per ensenhar a lai mainaias en direccion de Provença d’ivèrn, anant tanben en Aut Lengadòc fins a Fijac (d’aquí lo nom d’un Champolion dich Fijac), en Alvèrnhe e mai luenh encara.
 
Dins ua perspectiva artistica, literària e lingüistica, a respondut a las questions sus las òbras a prepaus de l’occitan e en particular sus l’occitan dal sud d’Isèra (Trièvas, Beumont, lai parts vivaroalpencas d’Oesen, de Vaubonais, o de la Vau Bonais, e de Vercòrs), per lo fraire dal deschifraire de la Pèira de Roseta, Jaume Jausèp Champolion- Fijac, autor de “Novèlas Recèrchas sus los patés o idiòmas vulgars de França, e en particular sus aquelos dau departament d’Isèra, seguias d’un Assai sus la literatura daufinesa (títol original en francés: Nouvelles Recherches sur les patois ou idiomes vulgaires de la France, et en particulier sur ceux du département de l’Isère, suivies d’un Essai sur la littérature dauphinoise). A abordat d’elementes de l’occitan vivaroalpenc de Vaujaufret, val d’origina dai Champolion.
 
Li Champolion, ua familha totjorn en cèrca de lenga!
 
 
 
 
 
Laurenç Revèst


 
fffff fffff
 Jornalet a l'escòla

Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.

 Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.

Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…
 
   

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pitaluga
1.

Mercé per aquesta informacion d'un biais que traparem pas enluòc.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article