capçalera campanha

Actualitats

La descolonizacion de la Polinesia Francesa a l’ÒNU

L’assemblada generala de las Nacions Unidas poiriá votar aquesta setmana una resolucion que, se s’apròva, dobririá la pòrta a un referendum d’autodeterminacion

L’assemblada generala de l’ÒNU poiriá prene en consideracion aquesta setmana la reïntroduccion de la Polinesia dicha Francesa dins la lista dels territòris de descolonizar. Aquel fragment de la Polinesia meridionala, jol contraròtle politic francés, es a l’ora d’ara una collectivitat d’otramar, e los independentistas vòlon qu’intre dins aquela lista perque aital seriá mai aisit de i convocar un referendum d’autodeterminacion. Lo territòri es un ensems d’illas de l’Ocean Pacific administradas per França e qu’an 275 000 abitants.


Dempuèi qualques meses, los independentistas dirigits per Oscar Temaru, actual president de la collectivitat, luchan per que lo territòri s’inscriga tornarmai dins la lista de l’ÒNU dels territòris non autonòms que cal descolonizar. A l’ora d’ara, fan partida d’aquela lista setze territòris administrats per de poténcias colonialas coma lo Reialme Unit, los Estats Units e França: i a las Illas Falkland, Gibartar, las Illas Bermudas, lo Sahara Occidental, la Nòva Caledònia... L’ÒNU fa pression normalament sus las metròpolis per que, dins aqueles territòris, se i fagan de referendums d’autodeterminacion.
 
Conscients d’aquò, lo president de la collectivitat, Oscar Temaru, e lo senator socialista Richard Tuheiava se son mobilizats pendent los darrièrs meses per que l’ÒNU vòte la resolucion L56, sus la descolonizacion d’aquel territòri pacific. Los dos òmes politics dison que n’an parlat amb setanta tres païses, que la majoritat se son mostrats en favor. Cal remembrar qu’amb una majoritat simpla, n’i a pro per que l’assemblada generala de l’ÒNU apròve la resolucion, que dobririá la pòrta a un referendum sus la sobeiranetat, amb tres opcions basicas sus la taula: un raprochament amb França (conversion en departament), l’independéncia o una situacion intermediària d’estat associat.
 
La proposicion de Temaru e Tuheiava a l’ÒNU s’opausa a l’actitud de França, que considèra que lo debat sul futur de Polinesia, lo cal far entre la collectivitat d’otramar e París, sens l’intervencion de l’ÒNU.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Montsegur
2.

Sabi pas se l'introduccion dins aquela lista influéncia l'avenidor d'aqueles territòris. Son subretot de possessions anglesas o estatsunianas e, çò m'es avis, cambia pas grand causa a l'ora d'ara.
Mas me sembla que culturalament l'independéncia es necessària per aparar la cultura polinesiana ( a mens, se pòt somniar, d'un cambiament radical de politica lingüistica en França). Lo francés es vengut la lenga mai parlada del territòri (95% pòdon parlar francés contra 75% per totas las lengas polinesianas amassa) e, bensai un pauc mai grèu, segon l'ISPF en 2007, 68,5% parlavan mai que mai francés a l'ostal (29,9% per totas las lengas polinesianas). La francizacion es benlèu ben mens avançada qu'en Occitània, mas amenaça vertadièrament la cultura locala.

  • 1
  • 0
Ernèst Guevara Jr. L'Avana
1.

Descolonizarem la tèrra ! Montsegur, te drèiças pertot ! (C. Martí)

  • 5
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article