Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Los indigènas enxets son tornats dins lor país, après viure 18 ans al bòrd d’una estrada

D'enxets en mai vivent al bòrd d’una rota
D'enxets en mai vivent al bòrd d’una rota | Survival

La justícia aviá dictat en 2006 que caliá tornar los territòris als autoctòns. Lo proprietari que n’aviá forçat la percaça ensaja de los fòrabandir un còp de mai per via judiciària. Lo nòu president paraguaian parla de “reparar los deutes istorics” amb las comunautats indigènas.


Un grop dels indigènas enxets de la comunautat Sawhoyamaxa, originaris de l’oèst de Paraguai, après èsser estats expulsats de lors tèrras en 1995, venon de las recuperar. An ben capitat amb un comportament qu’a suscitat l’espantament: dempuèi aquela data, s’èran mantenguts imperturbables e pacifics en la defensa de lors dreches, en acceptant pas jamai l’expropriacion forçada, en refusant d’abitar d’autras tèrras que foguèsson pas las lors e, a l’espèra, en se mantenent e en vivent mal, dins la precarietat mai absoluda, al bòrd d’una estrada.
 
Segon l’ONG Survival, la percaça dels enxets foguèt causada per la crompa fraudulosa de lors tèrras de la part d’un proprietari d’origina alemanda, Heribert Roedel, que volguèt pas, de cap de biais, la preséncia dels “ancians proprietaris”. En 2006, lo Tribunal de Justícia de Paraguai estimèt que lo govèrn deviá tornar los primièrs 12 000 ectars de tèrras a lors proprietaris legitims, dins lo tèrme de tres ans, mas tot contunhava parièr. Fins que se produsiguèt lo retorn dels enxets, per volontat pròpria, coma un fach complit e en escometent l’oposicion que podián trobar de la part dels ocupants.
 
Los enxets an causit un moment propici, qualques jorns abans las eleccions presidencialas celebradas lo 21 d’abril. Un membre de la comunautat indigèna justificava aquel gèst en declarant: “[n’aviam pro de viure] al bòrd d’una estrada, en vesent coma las vacas ocupavan la tèrra ont aviam viscut e ont visquèron los nòstres parents. Aquelas tèrras son nòstras e volèm pas mai viure al bòrd d’una estrada, en observant amb impoténcia la naissença de nòstres enfants e la mòrt de nòstres parents e de nòstres grands sus aquela estrada. La nòstra cultura, la nòstra lenga e las nòstras tradicions son ligadas estrechament a aquela tèrra. Sens ela, riscam de nos desintegrar coma comunautat”.
 
Lo cas dels enxets es un dels tantes que se tròban en Paraguai. Cap de govèrn a pas capitat que las tèrras indigènas sián “intransferiblas” e “insasiblas”, coma o prevei l’article 64 de la Constitucion de Paraguai de 1992.
 
 
A l’espèra del nòu govèrn
 
Farà quicòm de bon pels indigènas, lo president elegit Horacio Cartas, del partit Colorado, plan pauc sensible tradicionalament a la causa dels pòbles indigènas? Rèstan sas promessas fachas pendent la campanha electorala: prometèt que trabalhariá per la dignificacion dels indigènas, el que se proclamava bon coneisseire dels besonhs fondamentals dels “fraires indigènas”. Perque “çò que vòlon e meritan de verai es una vida digna e pas res mai”. S’agís pas de formular d’autras promessas, çò repetissiá. Cal simplament èsser al costat de certanas gents que sofrisson d’injustícias e “reparar los deutes istorics qu’avèm envèrs aquela part de la societat. Cal detectar las errors qu’an comesas los governants e far tot çò possible per las rectificar”.
 
Mentretant, lo jornal paraguaian ABCraportava que lo proprietari Roedel assaja d’obténer, per via judiciària, que los indigènas enxets sián expulsats un còp de mai de las tèrras que venon de recuperar. Lo cap dels autoctòns, Carlos Marecos, assegura que pensan pas de negociar res amb lo proprietari.

 
 
 
 
 

 
 
 
 
Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia.cat, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Peiroton Draoníer
1.

Bèl simbòl de resistença de la part dal pòble Enxet !

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article