Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Licéncia d’occitan en un an a l’Universitat Pau Valèri de Montpelhièr

D'estudiants del departament d'occitan en sortida al teatre. Catí es al 3n reng, Marion al 4n
D'estudiants del departament d'occitan en sortida al teatre. Catí es al 3n reng, Marion al 4n
Una licéncia d’occitan en un an? Es possible a l’Universitat Pau Valèri de Montpelhièr

S’agís d’una preparacion dins l’encastre de la formacion contunhada, destinada:
 
— a de demandaires d’emplec (las formacions dels primièrs demandaires seràn presas en cargas per la Region Lengadòc-Rosselhon)
 
— a de mond en congièr formacion (formacion pagada per l’emplegaire).
 
Per los autres cases, l’estudiant pren en carga lo còst de sa formacion.
 
Los estudiants seguisson los corses de las tres annadas de licéncia per validar a la fin de l’an un cursus complet. Los corses son completats per d’estagis dins de domènis variats (ensenhament, mèdias, documentacion…).
 
Aquela formacion exigenta, que demanda una granda motivacion, fonciona ara dempuèi tres ans e permet als estudiants de validar un vertadièr diplòma universitari europèu , primièra pòrta indispensabla per se preparar als concorses d’ensenhament.
 
Los corses variats (lenga escricha e orala, literatura, lingüistica, dialectologia, istòria, civilizacion) garantisson una cultura complèta e aital dubrisson als estudiants de pòrtas professionalas diversas. Lo departament d’occitan organiza en parallèl d’animacions culturalas variadas (sortidas sul terrenh, rescontres amb d’escrivans, cercaires, mond de la cultura, presentacion publica de libres, sortidas al teatre, conferéncias…) que meton los estudiants en contacte amb lo mond cultural occitan larg.
 
Avèm demandat son vejaire a doas estudiantas que capitèron sa licéncia a la fin de l’annada 2012-2013.
 
Cati: “La licéncia en un an del SUFCO se pòt resumir aital: dètz meses de baujum, mas de baujum positiu. A començament lo vertolhon me prenguèt e aguèri paur de pas capitar. Mas, tre lo primièr mes, endralhèri  lo ritme e me daissèri portar per l’interès  e la curiositat. Se vei lèu l’avantatge de la formacion intensiva, cada cors rebombís sul seguent e avèm pas lo temps d’oblidar las nocions apresas coma se fa dins un cursus normal; fin finala ganham de temps sus las revisions. Los corses son tras qu’interessants e los subjèctes variats, l’anuèg i a pas brica de plaça. I a fòrça trabalh, aquò rai, e cal de temps e de motivacion. Pr’aquò, per la motivacion, nos podèm fisar als professors per la nos balhar. Nos daissan pas tombar en cas de baissa de regim. Après aquela formacion, sabi de qué soi capabla, ai pres fisança en ieu e ai un diplòma. Ne sortiguèri mai fòrta, mai sabenta, mai curiosa, amb de perspectivas qu’i auriái pas pensat abans. Trantalhetz pas, anatz-i!”
 
Marion: “Me pensi que l’enveja d’aprene la lenga de mos grands m’es venguda aprèp aver aprés l’espanhòl e lo portugués. Me mainèri qu’aquela lenga, l’occitan, me mancava dempuèi longtemps, qu’èra trop daumatge de passar a costat. 3 ans aprèp mon master en documentacion, en fin de CDD, la licéncia SUFCO se presentèt coma una escasença de pas mancar. Sens fraisses, l’ensenhament es vertadièrament d’una granda qualitat: lenga, civilizacion, literatura... a temps complet. Demanda un investiment important de lectura, de produccion, e de practica dins lo monde professional. Los professors son motivants, l’ambient es agradiu amb un pichot efectiu, una bibliotèca especializada, de sortidas culturalas. Tot aquò es bon per la tèsta e lo còr, o conselhi a tota persona interessada per la lenga e la cultura occitanas, quines que sián son atge e son projècte.”
 

De notar, per aqueles que lo pes de la formacion en un an fai esitar, que la licéncia se pòt de segur preparar en 3 ans
 
— en presencial
 
— en ensenhament a distància

 
Informacions de demandar a oc-info(a)univ-montp3.fr, o sus la pagina Facebook.
 
 
 
 
Melania Laupies

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Maria Joana Verny Montpelhièr
9.

A Garric : m'avia semblat de comprene...
Presentar una formacion qu'es gaire coneguda, es pasmens tant d'informacion coma de promocion...
A l'ora d'ara, totes, patissèm de la manca de mond plan formats en lenga e cultura en general. Los pòstes dubèrts als concorses d'ensenhament an pas pro de candidats. De molons d'escòlas o de Classas cercan de regents...
Amb las avançadas qu'avèm obtengudas dins la Lei escòla, anam, la FELCO, demandar maites pòstes. Per aquò nos cal de mond formats, amb la licéncia, puèi lo master.
D'alhors seria plan que dins lo Jornalet i aja una presentacion de l'ensemble del dispositiu universitari sus tot l'espaci occitan.
Vos asseguri qu'aquelas formacions son pas conegudas alara que los estudiants que capitan tròban de trabalh.

  • 1
  • 1
garric
7.

#6 La question es simplament de saber se lo Jornalet es un jornal promocional o un jornal d'infò. Es una question que tòrna.

  • 2
  • 0
Maria Joana Verny Montpelhièr
6.

Quina(s) question(s), amic Garric ?

Quin diccionari ortografic, amic Sibon ? Dins aquel de Josiana Ubaud (ed. TRabucaire), efèctivament "congièr" es senhalat coma una error, mas pas "estagi".

Per Margalida : segur que fan encara d'errors al cap de 3 ans...
Mas quand començan, sovent parlan pas nimai escrivon pas... L'Universitat, pas mai que l'escòla, pòdon pas petaçar soletas l'interrupcion de la transmission familhala que data de la debuta del sègle passat.
E totes ne fasèm, d'errors... Me soi laissat dire, per exemple, que mantun/a s'emplegava amb lo singular..
L'important : donar enveja de reconquistar la lenga, de la parlar.

  • 1
  • 1
margalida
5.

En saber lo nivèu de lenga d'estudiants d'occitan au cap de mantunas annadas (pas cap de r apicala, un occitan que se sona mèi patoès que auta causa tan lo francés es mesclat)...hè plan paur per la transmission de la nòsta lenga.

  • 4
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article