CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 20 d'agost

Actualitats

Diluns, 15 de julhet de 2013, 03h00 Societat,Politica,Internacional

Guèrra d'Argeria: ua memòria mei viva que jamei


Comentaris 2 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargar


Si los francés qui tornèn d’Argeria après i aver hèit la guèrra entre 1954 e 1962 e’n parlèn chic au començar, ara, 51 ans après l’armistici, los testimoniatges que’s multiplican.


Que lo supòrt sia los libes, los filmes documentaris o de ficcion, que podem díser que lo cinquantenari de l’independéncia d’Argeria en 2012 a permetut a plan de monde qui’s caravan de parlar enfin. Aqueste article n’a pas la pretension de har ua lista de tot çò qui’s hè suu subjècte mes de har conéisher quauquas publicacions e eveniments.
 
Senhalem en purmèr lo libe de Florence Dosse, Les Héritiers du Silence, on l’autora retranscriu las soas entrevistas dab ancians aperats mes tanben dab las loas molhèrs o los lors mainats: “Que descobrim lo viscut congelat deus purmèrs, contat dab los mots deu passat, lo maucòr de las hemnas, los non-dits dens los coples e lo barrejadís d’ignorància, d’interdit, de dolor o de vergonha qui espravan confusament los mainats” (extrèit de la quatau de cobèrta).
 
Bachir Hadjadj, eth, que contè la guèrra deu costat argerian. Dens lo libe Les Voleurs de Rêves, pareishut en 2007, qu’ei l’istòria argeriana tota qui ei evocada de 1830 a 1972, a travèrs de la cronica de la familha de l’autor e ua autobiografia selectiva. Un libe qui’s leg com un roman. Un libe qui gausa tanben parlar de las exaccions de l’FLN sus la quita populacion argeriana e de las crisis qui aparín arron l’independéncia.
 
Enfin, si la FNACA se revendica tostemps “sola associacion especifica de la Guèrra d’Argeria”, un aute grop (aumensh) qu’existeish: los Ancians Aperats d’Argeria e los lors Amics Contra la Guèrra, abracats en AAAACG o 4ACG, que’s formèn en 2004. Clarament pacifista e anticolonialista, aqueth grop que condemna los omenatges, sovent publics, a personalitats ligadas a l’OAS. Que tribalhan mei que mei a la transmission shens tabó de la memòria de la guèrra en intervienent dens escòlas e en publicant libes: Algérie, le Sang des Autres de Gérard Kihn (edicions Empreinte, 2011) e l’òbra collectiva Guerre d’Algérie, Guerre d’Indépendance (edicions L’Harmattan, 2012).
 
Los 4ACG que son actius en Occitània francesa aitanplan com dens lo rèsta de França. Qu’intervienón enter autes dens los licèus de Moissac e de Sent Guironç pendent l’annada escolara passada e si eths arreconeishen e condemnan la tortura e los crimis de guèrra de l’armada francesa en Argeria, d’autes “passaires de memòria” que son a l’òbra en Occitània qui apitan monuments en omenatge aus “martirs” qui defenón l’Argeria francesa com a Marinhana o a Ais de Provença. Per “martirs”, que podetz enténer soldats, civius... o membres de l’OAS. Ua memòria plan viva, ja, e cèrts conflictes pas tot plen morts enqüèra.
 
 
 
 
Pascau Sebat



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

15 de julhet 23.08h

Dab plaser!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de julhet 12.56h

Mercés per vòstre article


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Marion Quenut

    Jornada de protèsta contra lo barratge del Testet, a Sivens

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Iñaki Delaurens

    Val d'Aran

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Hug de la Rosa

    Manifestacion "Er aranés, era nòsta identitat". Vielha 24 de març 2018

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • Chabòt. © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • Mauritania

    Pantais (Poèmas de Lisa Gròs sus pinturas de Christine Nicolas)

  • Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta. © Laurenç Revèst

    Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta

  • Cogolin, la lenga occitana de Provença per lo cementèri?

  • Musèu de Terra Mata, Niça, mai anciana traça de fuec au monde

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


41%



41%



17%



0%




Vots 70 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)