Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

L’escrivan Eric Gonzalès que ns’a deishats

Lo 26 de mai, a l’atge de 59 ans, l’escrivan bearnés que’s morí. Qu’èra un deus mei bons calams de la literatura occitana deu sègle XXI

L’escrivan Eric Gonzalès que ns’a deishats
L’escrivan Eric Gonzalès que ns’a deishats

Au bèth mièi deu País de Sostrana, on vivèva desempuish dus o tres ans, Eric Gonzalès qu’estó emportat per un maishant càncer. Aqueth temps de mainatge dolorós que l’aluenhè deu Monde. Vertat qu’èra que tota la soa vita l’Eric qu’estó malaud. Qu’èra un òmi que pateishèva e dont la sofrença que’u dava ua negror intensa. Que’s poderé díser que l’Eric, qui èra un escrivan complit, èra com l’albatròs de Baudelaire. Qu’èra desastruc dab los umans. Mes que seré mei just de díser, tà tornar préner lo títol d’un libe L’homme est un ours qui a mal tourné deu son amic de tostemps, Sèrgi Javaloyès, que l’Eric èra un ors. Com lo plantigrad, animau totemic de Bearn, l’Eric qu’èra morrut. Un èste brisadís.

Totun, Eric Gonzalès que podèva estar fin, ironic e esberrit en la soa correspondéncia qui èra tostemps en un occitan perfèit. Qu’ac cau díser de tira l’Eric qu’èra l’escrivan occitan mei bon de la navèra coada.

Gessit d’ua familha de las modèstas, Eric Gonzalès qu’èra vadut en 1964 a Pau. L’Eric, tot joen, que pleava quasèrns e quasèrns de mots e expressions de Bearn cuelhuts pendent los encontres dab los qui parlavan ua lenga blosa. Lo son terren de jòcs e d’aventuras qu’èra la Ciutat de la Taneria a Gelòs. Aqueth lòc, au ras deu gave de Pau, qu’estó consacrat per L’òrra istoèra d’un hilh de Gelòs, lo son prumèr roman, gran prèmi de literatura occitana Joan Bodon en 1997. Tot d’ua, aqueth libe que hasó entrar la literatura gascona dens la pòstmodernitat. Ua estrementida dens lo païsatge hèit peus sons mèstes, Miquèu de Camelat, Simin Palai e Julian de Casabona. Drin abans totun que publiquè un hèish de novèlas qui parlavan dejà de rock, de punks, d’espinèus, de shimarras, de jaubèlas, de las amors complicadas deus joens de la societat pòstindustriau.

Que’s sabó teishir un hialat e qu’apitè, dab Franc Bardòu, l’Associacion deus Joens Escrivans de Lenga Occitana au mièi deus ans 1990. Shens los conselhs e las criticas avisadas d’Eric Gonzalès, un sarròt d’escrivans d’òc que serén demorats muts. L’Eric qu’èra certificat d’occitan e qu’ensenhè un moment. De 1996 a 2021, qu’estó redactor en cap de la revista Reclams de l’Escòla Gaston Fèbus. Qu’estó un periòde prolific, on ajudava los escrivans, en tot demorar un autor secret e conscienciós.

Vint ans a, que’s hiquè au tribalh. Obrèr infatigable, a la competéncia lingüistica exemplara, que’s bastí un còrpus lingüistic e literari gascon unic. Que vienó alavetz Lo melic de Silvia Chasaus (1998), Isabèu de la valea e Arantxa (1999), Las Tortoras (2001), Entermiei lordèras (2005) e plan d’autes libes. Divés darrèr, dab la soa mort brutau, que comprenom que perdórem dab eth un escrivan deus grans, un lingüista escricat. Bearn, Gasconha, e Occitània que s’avisaràn, dab lo temps, de la soa plaça màger en lo panteon literari occitan.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan Francés Blanc Estrasborg
2.

Lo mei grand deus gascons de uei. Un amic secrèt, un mèste de lenga, un escrivan deus géncers.

Un tristèr deus terribles.

Cau legir lo son blòg diaperdia.centerblog.net.

  • 13
  • 1
P. Pojada
1.

Triste ei lo cèu, trista ei la tèrra, qu'ei triste dinc au hons deu còr...

  • 21
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article