Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcLengadòc Bas

Un poèta sarde en país d’Òc

Un poèta sarde en país d’Òc
Un poèta sarde en país d’Òc

Lo poèta sarde Mario Cubeddu serà de passatge en tèrra d’òc dins las setmanas que venon. Se lo poirà rescontrar dimars 13 de junh a 18h a la mediatèca Gran de Sal a Carcassona, convidat per l’IEO Aude, lo centre Joë Bosquet e la mediatèca de l’aglomeracion de Carcassona. Lo rescontre serà acompanhat de lecturas de sos poèmas en sarde amb Bruno Peiràs qu’assegurarà una revirada en occitan e en francés.

L’escrivan participarà als rescontres literaris de Salinèla (Garrigas) del 16 al 18 de junh, abans d’intervenir a Pinhan (diluns 19, al Garatge de Lecturas, en serada, convidat per Gisèla Pierra e Franc Ducròs), al vilatge de Solatge en Corbièras (dimars 20 a 17h), e rescontrarà los calandrons de Carcassona (dijòus 22 de matin).

 

Mario Cubeddu, istorian e poèta

 

Mario Cubeddu nasquèt (en 1947) e viu a Sèneghe (província d’Oristanh). Dins aquel vilatge sarde de l’interior se ten cada mes de setembre dempuèi 2005 lo festenal de poesia “Cabudanne de sos poetas”. Un festenal que lo poèta Bruno Peiràs i participèt, çò que menèt a la convidacion d’ara.

L’escrivan venguèt dins una familha païsana ont los mejans de locomocion èran los cavals, los ases e los buòus. Estudièt las letras classicas a l’Universitat de Castèl. Foguèt professor d’aquela matèria dins l’ensenhament segondari.

A comptar de 1987, entamenèt una òbra d’istorian. S’interessèt a la vida de son vilatge (Un riparo dalla tempesta – Storia di Seneghe) e a las oposicions rescontradas pel faissisme en Sardenha (Lontane dall’Italia – Storie di nazionalizzazione della Sardegna, 1915-1940). De 2000 a 2017, presidèt l’associacion organizaira del festenal internacional de poesia. Aquò lo butèt a escriure de poèmas en sarde el meteis. D’unes son publicats dins la rejoncha Areputzu.

 

La lenga sarda

 

Lo sarde es una lenga latina. Es lenga oficiala sus l’illa, qu’ocupa una posicion centrala dins la mar nòstra. Sardenha ten un estatut d’autonomia, mas a pas las competéncias per l’educacion. Çò que fa que l’escòla es unicament en italian. La lenga sarda es plan parlada, encara qu’es mens utilizada pels joves. S’estima a 1 200 000 lo nombre de locutors.

Fa temps que s’escriu en sarde. La tradicion poetica es importanta e las ajustas poeticas (garas poeticas) son plan seguidas. Se coneis tanben los cants polifonics sardes, eissits d’un mond pastoral que simboliza plan l’illa. Son practicats per de grops de quatre cantaires. Las voses representarián lo vent, las fedas e las vacas. Los tèxtes son tanplan epics, istorics, ironics coma de tèxtes de protèsta o d’amor.

 

L’amètla, l’oliva e autres poèmas

 

En avanttast, qualques poèmas de Mario Cubeddu :

 

Po ita no moveis, ita seis
ispettande, po ita no andais
a biere sa mèndula ite ischitt
fàere in mesu’e sas olias

En occitan:

Perqué bolegatz pas, qu’es aquò
qu’esperatz, perqué anatz pas
véser l’amètla de qué sap
faire al mièg de las olivas.

 

Terachìa

Beni, beni, ca non ti fazzu nudda,
naralat mamài,

tant’a dormo depes torrare.
A esser pitzinnu
est a essere semper cundennau :
est a cherrer esser mannu,
liberu,
no esser ‘ prus su chi fui
finzas si no ischidiu
su chi fui ;
esser’ comente farde meu
istimau comente farde meu
istimau comente fuit
issu

En occitan:

Enfança

Vèni, vèni, que te farai pas res,
çò me disiá la mamà,
te caldrà plan tornar a l’ostal.
En-t-essent pichon,
siás totjorn condemnat :
Vòls èsser grand,
liure,
èsser pas mai lo qu’èri
e mai sens saber : qual èri.
Èsser coma lo miu fraire
aimat tant coma èra aimat
el. 

 

Fundos mortos

In mesu ‘e binza unu fundu mortu
de arreighinas ndi cheret bogau
che mumluzonez, in mesu, non cheret
lassau : guastat s’ordini,
pizigat maradia a sos cimpanzos ;
Illizzi su logu, su chi est mortu
mortu abarrat
non torrat a biu
matas noas bi cheret
pro mudare su mundu.

 

En occitan:

Socas mòrtas

Al mièg de la vinha una soca mòrta
la cal desrabar fins a las rasigas ;
Aquel espaurigal, lo cal pas daissar al mièg :
Degalha l’òrdre,
semena la marrana a las companhas.
Neteja aquel lòc, lo qu’es mòrt
mòrt demòra/ tòrna pas viure,
cal de socas nòvas
per embelir lo monde.

 

 

 

 

 

 


Poèmas revirats en occitan amb l’ajuda de la revista Òc-n° 134 (setembre de 2020) ont Mario Cubeddu es lo convidat, presentat pel Bruno Peiràs, que publica dètz de sos poèmas amb traduccion occitana.

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

L'Alan
2.

Castèl se ditz en sarde : Cagliari.

  • 0
  • 0
L'Alan
1.

MÈFI : Lo rendez-vos a Solatge es lo diMars 20 de junh !!! Pensi qu'avètz rectificat solets !

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article