Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo CO2 torna dins l’atmosfèra a travèrs dels volcans

Fins ara se coneissiá pas plan lo ròtle dels volcans sus la planeta. Fa gaire, de cercaires comencèron de se demandar se lor ròtle èra pas d’èsser una sortida per tornar dins l’atmosfèra lo dioxid de carbòni que deuriá demorar sus la planeta. E foguèt començat un estudi per o confirmar. La resulta n’es estonanta.

Una zòna de subduccion es un airal ont arriban de grandas quantitats de depauses oceanics. Ailà demòra lo dioxid de carbòni, que va de mai en mai prigondament dins la planeta amb lo temps. Òm pensava fins ara que la quantitat d’aqueste seriá gigantassa. Mas lo darrièr estudi demòstra que, malgrat que i aja de CO2 ailà, sa quantitat es pas tan granda, pr’amor que los volcans remandan mai de la mitat del CO2 de la planeta dins l’atmosfèra...

Lo procès geologic ara descobèrt es un dels màgers de la celèbra tectonica de las placas. La jaça qu’intra jos la superfícia terrèstra pr’amor d’aquel procès tanben utiliza los volcans coma sortida de pression. Son los volcans del Pacific, que remadan la mitat del dioxid de carbòni de la planeta tornarmai dins l’atmosfèra.

 

Lo procès del dioxid de carbòni

 

La jaça de depaus qu’intra en prigondor jos d’autras jaças terrèstras conten de material organic e inorganic mas tanben de dioxid de carbòni. Es la resulta del procès geologic conegut coma subduccion. Fins ara òm pensava que lo dioxid de carbòni èra absorbit per de plantas e demorava puèi al fons de la planeta, jos la superfícia. Lo nòu estudi, publicat dins lo numeric ScienceAdvances, confirma que mai de la mitat del CO2 torna a la superfícia a travèrs dels volcans del Pacific e de la planeta entièra.

L’estudi voliá comprene çò que se passava amb lo dioxid de carbòni dins la region de las illas Aleutianas (Alaska). Trapèron que sa quantitat jos la superfícia èra mai pichona que çò que se pensava fins ara. S’aquò èra aital, doncas, perqué? La responsa trapada foguèron los volcans, un procès desconegut fins a uèi lo jorn. (Legissètz la seguida).

 

 

 

 

 

 


Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion.  Podètz legir l'article entièr aicí.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article