CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 20 d'agost

Actualitats

Diluns, 29 de julhet de 2013, 03h00 Politica,Internacional

Lo projècte de lei organica per melhorar l’autonomia de la Nòva Caledònia es contestat pels independentistas


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós
carregant En cargar


Lo govèrn francés prepausa de dotar lo govèrn neocaledonian de mai d’autogovèrn juridic e financièr e ensaja de refortir lo Senat de las autoritats tradicionalas. Lo Front de Liberacion Canac crei que l’autonomia es quicòm del passat e que cal preparar la populacion per l’independéncia, que deu èsser votada en referendum en 2018 al pus tard.


Son en fasa de discussion, a l’Assemblada Nacionala de la Republica Francesa, un projècte de lei organica —de nivèl constitucional— e lo sieu estudi d’impacte que lo govèrn los presentèt lo 2 de julhet. S’agís del projècte destinat a melhorar l’estatut particular de l’archipèla d’otramar de Nòva Caledònia dempuèi 1998, quand l’autonomia foguèt aprovada en referendum après que los unionistas e los independentistas signèsson los Acòrdis de Nouméa.
 
Lo govèrn francés quita pas de pensar al compliment dels vint ans pachats en aquela escasença per ajornar la consulta sus l’independéncia (vòte que se deu far en 2018 al pus tard); e met l’accent sul besonh de metre a jorn e d’agrandir las competéncias del govèrn de la Nòva Caledònia, e de lo dotar de mai d’autonomia juridica e financièra per las poder metre en practica. A l’encòp, lo projècte de lei prepausa que lo govèrn neocaledonian —contrarotlat per un Congrès format de membres elegits democraticament— deu prene en compte los besonhs e las caracteristicas de caduna de las tres províncias que lo país compren. Aquelas tres províncias (del Nòrd, del Sud e de las  pichonas Illas Leiautat) son regidas a travèrs d’assembladas autoctònas e son elegidas cada cinc ans. Constituisson de collectivitats territorialas de la Republica.
 
A l’encòp, un Senat, competent per far respectar las tradicions o las costumas, deu poder exercir lo sieu ròtle de representacion de las comunautats indigènas en susvelhant lo respècte de las lengas e culturas autoctònas e las ressorsas naturalas. Aquel ponch es una cèrta reconeissença de las institucions tradicionalas dels canacs, los abitants originaris de la Nòva Caledònia, que compausan a l’ora d’ara 40% de la populacion d’aquela collectivitat d’otramar. Los neocaledonians d’origina europèa son 29%, los provenents de Wallis e Futuna (doas autras illas francesas d’Oceania) montan a 9% e los tahitians a 2%. Lo 20% restant se declara d’identitats mestissas, de divèrsas originas o d’autras províncias.
 
 
Posicion dels canacs
 
Malgrat que los partits franceses se sián pas encara prononciats sus aquel projècte de lei, la principala formacion canaca de la Nòva Caledònia, lo Front de Liberacion Nacionala Canac e Socialista (FLNKS, sigla en francés), se mòstra puslèu indiferenta. Un de sos deputats, Mathias Waneux, remembra que los colonizaires an ja fach e modificat mai de vint estatuts d’autonomia, amb de resultats decebeires. Lo govèrn francés, çò ditz Waneux, contunha de voler legiferar sens consultar la populacion autoctòna. Per l’FLNKS, los canacs an concedit tròp de marge a las autoritats colonialas e arriba l’ora de potenciar lo procès cap a l’emancipacion. Lo partit espèra las eleccions previstas per 2014 per fin de poder aumentar lo nombre d’elegits e arribar, en comptant ja amb una majoritat, de fixar la data del referendum d’independéncia.
 
En tot esperar aquel eveniment, los independentistas pensan de far una pedagogia per trobar mai de supòrts a la lor causa, entre las gents non originàrias de la Nòva Caledònia mas que se son avisadas dels inconvenients de la colonizacion. De fach, la drecha que comanda ara dins l’illa dona de mòstras de division, de feblesa e de frustracion pels incompliments de l’Estat francés. Es ora tanben, segon l’FLNKS, de s’adreiçar als canacs que los vòtan pas encara per lor explicar e lor ofrir l’alternativa prepausada per l’independentisme.
 
 
Una revision istorica
 
Dins l’introduccion del projècte de lei, i a d’escricha una revision de l’istòria d’aquel territòri: venguèt colònia francesa après èsser ocupat militarament en 1853. Fins en l’an 1946, l’illa foguèt regida per un Conselh General jol mandat d’un governador nomenat per París. Dempuèi, totes los abitants de l’illa an la nacionalitat francesa e l’illa es oficialament territòri d’otramar. Las successivas leis sus la descentralizacion de l’Estat francés meton las basas d’un regim de relativa autonomia per la Nòva Caledònia.
 
Mas lo procès es contestat tre 1984 quand comença de pojar lo ton dins las batèstas intèrnas entre partisans e detractors de l’independéncia de l’illa. En 1986 se dobrís lo camin que deu portar a un referendum sul futur de la Nòva Caledònia. Los resultats del referendum de 1987 donan 98,30% de favorables a la mantenença de l’status quo. Pasmens, lo govèrn francés dona una nòva oportunitat per demandar un autre còp çò que pensan sus lor futur los ciutadans de l’illa: prevei qu’al cap de dètz ans i aja un nòu referendum.
 
Mentretant, los independentistas s’organizan a l’entorn del Front de Liberacion Nacionala Canac e Socialista e fan sentir las lors revendicacions. En plena discussion, los abitants de l’illa proclaman e ratifican per 57% de vòtes (amb 62% d’abstencion, defenduda entre autres pels canacs) un nòu estatut transitòri, en tot esperar la consulta promesa relativa a l’autodeterminacion. Quand arriba 1998, divèrsas fòrças politicas de l’illa protèstan perque la question del referendum se referís solament a l’independéncia o a la dependéncia e desmembra d’autras alternativas. Resultat final, la question es aquela: se la populacion, fàcia als vint ans a venir, es d’acòrdi o non amb un tèxt, que los politics l’apròvan per consens, qu’accèpta una ciutadaniá caledoniana, e mai un estatut ont se prevei un  transferiment progressiu de competéncias de l’estat en profièch de la Nòva Caledònia. Dins la consulta, lo 71,87% ditz de òc (amb 25,76% d’abstencions). En seguida d’aquò, en 1999, los parlamentaris e los senators franceses elabòran e apròvan una lei organica per menar a tèrme aquela decision.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia.cat, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Arc de seda sus un recanton d'Auvernha. © Martine Gros Aguilèra

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • Concors de preseps de Jornalet 2017

  • © Iñaki Delaurens

    Val d'Aran

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac, Vau Naja (Costièra de Nimes)

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • Espaci occitan a Draoníer (Val Maira). © Cristòu Daurore

    Espaci occitan a Draoníer (Val Maira)

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Pep Casasayas

    22u corsa Aran per sa Lengua (26-7-2015)

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


42%



42%



16%



0%




Vots 69 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)