Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La galaxia que poiriá cambiar la fisica

Es estada trapada una galaxia qu’a pas de matèria escura, çò qu’es pas possible segon la fisica actuala

NGC 1277 mòstra l’80% de probabilitats d’aver pas de matèria escura
NGC 1277 mòstra l’80% de probabilitats d’aver pas de matèria escura | NASA's Marshall Space Flight Center

De còps, e pas sovent, los cercaires demòran estonats pr’amor d’una nòva descobèrta. Es pas abitual. Los scientifics s’estonan pas gaire sovent. Mas una nòva descobèrta poiriá cambiar lo vejaire qu’avèm sus l’astrofisica, car es estada trapada una galaxia qu’a pas de matèria escura. E aquò es pas çò que ditz la fisica actuala.

Lo nom de la galaxia es NGC 1277 e sembla d’èsser una galaxia d’una lutz roja. Quand una còla internacionala d’astrofisicians de l’Institut d’Astrofisica de las Canàrias comencèt de l’estudiar amb mai prigondor, ne demorèron estonats, pr’amor qu’èra estada trapada la primièra evidéncia d’una galaxia sens matèria escura. La nòva de la trobalha foguèt publicada dins lo numeric Astronomy and Astrophysics.

 

De consequéncias prigondas

 

Malgrat que la sciéncia sàpia plan qu’encara sèm plan ignorants, lo modèl del còsmos qu’avèm uèi lo jorn es basat sus dos substàncias non vesidoiras mas seguras: l’energia escura e la matèria escura. Fins ara, la majoritat dels espepissaments cosmologics an confirmat la preséncia d’aquelas doas substàncias universalas. Pasmens, ara i a una galaxia que semblariá de conténer pas de matèria escura. Cossí aquò es possible?

NGC 1277 mòstra l’80% de probabilitats d’aver pas de matèria escura. Es possible, aquò? Segon la fisica actuala, non. E doncas lo problèma generat per aquela descobèrta es pas pichon. Brica pichon.

Se la matèria escura correspond a fins al 27% de l’Univèrs, lo 4% de la matèria vesidoira dicha barionica formariá tot çò que podèm veire dins l’Univèrs, çò es de gases, de posca, de planetas, d’estelas e tanben de galaxias. L’autre aperaquí 70% de l’Univèrs es format per d’energia escura. Uèi matèria e energia negras son pas encara estadas trobadas, mas lo modèl del Còsmos se pòt pas explicar sens elas.

De cercaires estudièron las mapas del movement estelar en aquela galaxia e descobriguèron fa gaire que dins l’Univèrs primitiu i aviá de galaxias qu’avián pas de matèria escura. Pels cercaires, NGC 1277 deuriá aver almens lo 10% de la siá matèria jos forma de matèria escura. E aquesta poiriá arribar plan fins als 70%. Mas i a pas de matèria escura.

 “Lo problèma que i a entre los espepissaments e çò que nosautres pensam es plan grand pel modèl actual, çò diguèt Ignacio Trujillo, cercaire d’aquel institut. Totun, NGC 1277 es una galaxia plan anciana e las siás estelas se formèron fa mai de 12 miliards d’ans. Benlèu es per aquò”.

“NGC 1277 foguèt espepissada amb un espectograf de camp integral. Puèi foguèt elaborada una mapa per comprene cossí s’èran formadas las estelas d’aquela galaxia, çò apondèt Sébastien Comerón, coautor de l’estudi. Avèm avalorat la massa d’aquela galaxia en un diamètre de 20 000 ans-lutz”.

Lo modèl cosmologic actual amb aquesta descobèrta poiriá intrar en crisi pr’amor qu’aquela galaxia a pas de matèria escura. La poiriá aver perduda? Lo problèma creat es pas pichon e poiriá menar l’astrofisica actuala a una crisi sens precedents.... Legissètz la seguida).

 

 

 

 

 


Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article