Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

Comprene la dimension prigondament politica de las lengas minorizadas

La lingüista del pòble mixe Yásnaya Aguilar Gil a partejat a Barcelona son vejaire sul combat politic e lingüistic per preservar las lengas minorizadas

L’escrivana e lingüista Yásnaya Aguilar Gil, activista del pòble mixe per las lengas originàrias de Mexic
L’escrivana e lingüista Yásnaya Aguilar Gil, activista del pòble mixe per las lengas originàrias de Mexic | Jaume Ferrando / Directa

Tèxte legit

L’escrivana e lingüista Yásnaya Aguilar Gil, activista del pòble mixe per las lengas originàrias de Mexic, vesitèt Barcelona fa qualques meses ont expausèt son vejaire sus l’importància de las lengas indigènas e la bastison de comunautats basadas sus la comunalitat e la diversitat. La revista Directa li faguèt una entrevista fòrça interessanta, ont la lingüista assegura que “la mòrt d’una lenga es simptomatica de la violéncia que l’a patida lo pòble que la parlava”.

Segon Aguilar Gil, las lengas indigènas son de territòris cognitius que contenon de coneissenças sul territòri e sas resisténcias. Las lengas son pas solament d’aspèctes culturals, mas an una dimension prigondament politica. D’afirmar la diversitat lingüistica implica de reconéisser l’importància d’aquelas lengas coma ponches centrals de las comunautats.

Aguilar Gil promòu la comunalitat coma una alternativa a l’estructura de l’estat. Per ela, l’estat nacion promòu un modèl sòciopolitic de monocultura, del temps que la comunalitat permet la diversitat e la descentralizacion del poder. Ela considèra qu’es important de descentralizar lo poder per mejan d’assembladas localas e la creacion de microstructuras que bastiscan la basa d’una organizacion comunautària mai resilienta.

Fàcia a l’opression estatala e la minorizacion, las comunautats mixes an desvolopat divèrsas estrategias de resisténcia. En mai de las resisténcias dobèrtas e de la desobesissença camoflada, an cercat de mejans de comunicacion e de produccion culturala pròpris per promòure lors lenga e cultura. Totun, Aguilar Gil soslinha que i a pas de movement unificat en Mexic per defendre las lengas minorizadas, e doncas fa una crida a bastir d’alianças e donar valor a las lengas coma territòris politics.

La lingüista mixe soslinha las consequéncias negativas de l’omogeneïzacion lingüistica, que pòt menar a la pèrda de biaisses de parlar, de pensar e de comprene lo Mond. A mai, soslinha que la mòrt d’una lenga es lo resultat de l’opression istorica que l’a patida la comunautat que la parlava.

Quant a l’avenir, Aguilar Gil remarca que las estrategias d’oficializacion son pas sufisentas per protegir las lengas mas que cal tractar la nafra coloniala e trabalhar per anar dins un encastre dins lo qual las lengas sián practicadas amb plaser e vistas coma d’elements d’amassada, en plaça d’èsser impausadas. La comunicacion entre las divèrsas comunautats es cruciala per ajudar las lengas e culturas a créisser.

 

 

 

 

 

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Zozime
2.

Alavetz, cal totjorn causir los bons mòts :. Lenga minorizada, es de politicament condrech es lo rebombit de plan causas davançièras qu’an menat a-n-aquel estat de minorizat.

Sèm pas nascuts minorizats !

Se deurià mai diser, per l’occitan lenga : Combatuda, bandida, assaltada, abasada .
Podetz regassar los uèlhs mas la vertat es :
l’occitan lenga : Combatuda, bandida, assaltada, abasada !
E flisca lo cibòt !

  • 2
  • 0
P. Pojada
1.

E, al meteis moment, aprenèm aquesta plan trista nòva, la desaparicion de la lingüistca Carme Junyent que faguèt tant per difusar la question de las lengas en dangièr:
https://www.vilaweb.cat/noticies/reaccions-mort-carme-junyent/
Que la sieu vida e la sieu òbra contunhen de nos acompanhar e guidar.
"L'únic que cal perquè sobrevisqui la llengua és que s'usi i que es transmeti".

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article