Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

L’ex-primièr ministre italian Giuliano Amato acusa l’estat francés d’aver abatut un avion civil en 1980

Dins la tragèdia, una de las mai grèvas de l’istòria de l’aviacion italiana, moriguèron 81 personas

Brigalhas de l’avion al musèu d’Ustica
Brigalhas de l’avion al musèu d’Ustica | Fabio Di Francesco

Tèxte legit

Giuliano Amato, primièr ministre italian entre 1992 e 1993 e los ans 2000 e 2001, a acusat l’estat francés d’aver abatut en 1980 per error amb un missil un avion civil ont viatjavan 81 personas. Dins la tragèdia, una de las mai grèvas de l'istòria de l’aviacion italiana, defuntèron totes los passatgièrs de l’aeronau. Amato exigís ara de París que demande perdon per l’accident.

Amato faguèt aquela acusacion dissabte passat dins una entrevista que la publicava LaRepubblica, en tot apondre que la tòca de l’estat francés èra d’abatre lo president libian d’alara, Muammar Al Qadhdhafi.

L’avion, un DC9 d’Itavia, s'escrachèt dins la Mediterranèa —près de l’illa d’Ustica– lo 27 de junh de 1980. Las causas de l’accident demòran foscas, çò qu’a generat d’especulacions de tota sòrta, coma un possible combat aerian entre avions libians e de l’OTAN o ben l’existéncia d’una bomba a bòrd. L’incident foguèt objècte de divèrsas enquistas judiciàrias, sens cap de resultat clar.

Ara, Amato a remarcat que “la possibilitat mai probabla” es que la nau foguèt abatut per un missil de combat francés, e a sollicitat, per tant, que lo president francés, Emmanuel Macron, demande perdon en nom de la Republica Francesa. “Lo silenci me sembla pas d’èsser la solucion”, çò a apondut Amato.

La primièra ministra italiana, Giorgia Meloni, a aculhit aquelas paraulas amb interès: “Aquelas declaracions importantas meritan atencion”, çò a declarat. Pasmens a nuançat en disent que s’agissiá de las conclusions personalas d’Amato e non pas del posicionament oficial del govèn italian. De son caire, Matteo Salvini— ara numèro dos de Meloni— a demandat a París que responda a las acusacions, çò que lo govèrn francés rebuta.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article