Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Anullan la senténcia de mòrt de Nvwtohiyada Idehesdi Sequoyah

L’activista esperantista cherokee a passats 32 ans en preson condemnat a la pena capitala

Anullan la senténcia de mòrt de Nvwtohiyada Idehesdi Sequoyah
Anullan la senténcia de mòrt de Nvwtohiyada Idehesdi Sequoyah

Tèxte legit

La justícia estatsunidenca anullèt en genièr passat la senténcia de mòrt de l’activista e esperantista cherokee Nvwtohiyada Idehesdi Sequoyah, oficialament Billy Ray Waldon, çò rapòrta Libera Folio. E mai s’agisca d’una nòva de fa qualques meses, es ara que nos es arribada l’informacion a la redaccion de Jornalet e consideram que l’istòria de Sequoyah pòt èsser interessanta per nòstres legeires.

Sequoyah aviá passats 32 ans en preson condemnat a la pena capitala, acusat d’aver comesa una seguida de crimes violents, dont tres assassinats. Mas, ongan, la Cort de Cassacion de Califòrnia a anullada la senténcia; los jutges an estimat a l’unanimitat que i aviá agut de problèmas grèus dins son procès. Especialament, aguèt pas d’avocat.

En principi, aquela decision es una bona nòva per Sequoyah, malgrat que i aja encara fòrça incertitud per el. Es probable que se torne far lo jutjament e lo procès pòt èsser lent. El a ara 71 ans, a passada mai de la mitat de sa vida dins lo tristament celèbre corredor de la mòrt de la preson de San Quentin, e patís de malautiás a causa de las marridas condicions de son encarceracion.

Nascut 1952 en Oklahoma, amb lo cherokee coma lenga mairala, tot jove s’interessèt fòrça a las lengas, çò que li valguèt, tre son enfança, l’escais de Sequoyah en onor del creator del sistèma d’escriptura cherokee.

Coma esperantista foguèt fòrça actiu dins los ans 1970 e 1980 pendent los quals percorreguèt los Estats Units, Austràlia, Euròpa e Japon ont rescontrèt sa femna amb qui aguèt tres mainatges. Marin, profechava de sos viatges per promòure l’esperanto e assabentar lo Mond entièr del genocidi que lo patiguèt lo pòble cherokee dins lo dich Camin de las Lagremas, e las insuportablas condicions actualas dels pòbles originaris d’America.

Los cherokees son un pòble originari del sud-èst de çò qu’ara es lo territòri dels Estats Units. Entre 1830 e 1850, lo govèrn estatsunidenc los expulsèt pel Camin de las Lagremas, çò es la deportacion de las nacions indianas de l’airal après l’Indian Removal Act (Lei de Desplaçament dels Indians) de 1830. Los que se volguèron pas assimilar a la nòva cultura impausada pels colonizaires foguèron deportats dins un territòri establit per eles en Oklahoma. Lo mot a per origina la descripcion que la faguèt lo pòble choctaw de lor deportacion en 1831: apelèron la marcha “Lo camin ont an plorat”. Los choctaws parlan una lenga de la familha muskogi. Los cherokees, que son a l’ora d’ara la nacion pus nombrosa dels pòbles originaris dels Estats Units, asseguran que, durant la marcha, moriguèron tantas personas qu’abans que partiguèsson lor lenga aviá tres dialèctes e après n’aviá pas que dos.

A mai d’esperantista e d’activista pels pòbles minorizats, en Sequòia creèt una extension de l'esperanto, nomenada Po o Poliespoamb de traches polisintetics perque, segon el, seriá mai acceptable pels locutors de las lengas polisintenticas. L’idèa èra pas de remplaçar l’esperanto mas d’i fornir un apondon.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article