Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

E ara, una estacion sosmarina

Dins aquesta, los cercaires poiràn estudiar lo fons de la mar e tanben lo cambiament climatic sus las espècias a mai de 20 mètres de prigondor

E ara, una estacion sosmarina
E ara, una estacion sosmarina | The Fabien Cousteau Ocean Learning Center

La comunautat scientifica a decidit de bastir una autra estacion internacionala per melhor estudiar l’environament. Ara, pasmens, serà pas situada dins l’espaci, mas jos l’ocean. Lo sieu nom serà Proteus e serà coneguda coma Estacion Sosmarina Proteus.

Proteus foguèt presentada en 2002 per Fabien Cousteau, rèirefilh de Jacques-Yves Cousteau, lo celèbre explorator gascon del sègle XX. L’estacion es estada desvolopada fins ara pel grop Ocean Group e la siá tòca es de poder bastir lèu una estacion sosmarina oceanica.

Cossí serà aquela estacion scientifica? Per ara sonque se sap que, dins aquesta, los cercaires poiràn estudiar lo fons de la mar e tanben lo cambiament climatic sus las espècias a mai de 20 mètres de prigondor. E serà situada davant la còsta de Curaçao, dins la mar Cariba. Segon Ocean Group, poiriá èsser ja bastida en 2026.

 

Un acòrdi amb la NOAA

 

Proteus es la resulta d’un acòrdi entre Ocean Group e la NOAA, lo burèu nacional dels Estats Units d’administracion dels oceans. Segon lo govèrn d’aquel país, caliá ja bastir una estacion coma aquela per avançar en la sciéncia, la recèrca e l’educacion marinas.

“Aquesta associacion, çò diguèt Jeremy Weirich, director de la NOAA, tanben la poirèm far créisser per l’estudi de l’ocean”. Segon la NOAA, doncas, Proteus serà bastida per comprene l’environament marin de la mar a l’espaci e estudiar totas las ressorsas marinas pels Estats Units.

“Sonque se demoram cèrt temps jos la mar, çò apondèt lo director de la NOAA, podèm descobrir los mistèris oceanics per protegir e melhor presar las ressorsas marinas”. D’efièch, Proteus serà un luòc ont los cercaires poiràn viure pendent de longs periòdes.

Per Fabien Cousteau, es una estacion amb de cambras que seràn lo vertadièr ostal dels cercaires. I aurà una cosina, un espaci de trabalh e de cambras per dormir. Tanben de fenèstras per veire lo mond sosmarin e una pòrta inferiora per i poder intrar d’un biais aisit.

Proteus tanben aurà mai d’un laboratòri scientific de darrièra generacion e un jardin sosmarin per produire de noiridura pels cercaires. De cercaires que seràn apelats aqüanautas pr’amor que trabalharàn e demoraràn dins aquela estacion sosmarina. Tanben i aurà una sala de vidèo per mostrar al mond exterior cossí es lo mond sosmarin.

Dins Proteus poiràn viure fins a 8 cercaires e benlèu 12. La primièra estacion sosmarina d’aquel tipe serà bastida davant la còsta de Curaçao, una illa al nòrd de Veneçuèla, mas se pensa que ne seràn construchas tanben d’autras en Euròpa e als Estats Units, car òm vòl bastir tot un ret d’estacions sosmarinas. (Legissètz la seguida).

 

 

 


Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article