Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

La primièra faraona

Neferosobek foguèt la primièra reina d’aquel país pel primièr còp, e comencèt la lista de femnas faraonas de l’Antiquitat

| ego technique

Qual foguèt la primièra faraona de l’Egipte antica? Plan abans Hatshepsot, Nefertiti o encara Cleopatra, Neferosobek foguèt la primièra reina d’aquel país pel primièr còp, e comencèt la lista de femnas faraonas de l’Antiquitat.

Car Egipte foguèt la sola cultura coneguda d’aquela epòca, l’epòca antica, qu’acceptava de femnas al poder suprèm. Alavètz, nos podèm demandar cossí aquò foguèt possible en aquela epòca. E qualas leiçons ne podèm traire? L’egiptològa Kara Coney, autora del recent libre Femnas que governèron lo Mond, o explica aital: “Aquò es un fach plan rar dins l’istòria d’aquel epòca car i aguèt una sèria de femnas que governèron pendent gaireben 3000 ans. Sonque cal estudiar la vida d’aquelas femnas per comprene lo contèxt istoric e cossí foguèt possible una realitat tan rara coma aquela. Mas o cal estudiar per poder comprene cossí arribèron d’èsser faraonas dins un dels païses pus rics de la Mediterranèa e tanben del nòrd d’Africa. E cossí luchèron per subreviure politicament long de lors vidas”.

Aital, aquela egiptològa analisèt la vida de totas aquelas faraonas e tanben l’epòca ont visquèron. Es plan conegut que i aguèt de reinas egipcianas anticas coma Cleopatra. Puèi foguèt conegut qu’almens n’i aguèt doas de mai, Hatshepsot e Nefertiti, mas n’i aguèt tanben una, la primièra de totas elas, que totjorn es demorada doblidada. E ara cal ne poder parlar, pr’amor que las autras foguèron faraonas pr’amor de l’accession al poder suprèma de Neferusobek.

 

La primièra reina d’Egipte

 

Neferusobek intrèt en scèna quand Egipte patissiá una grèva crisi. La dinastia XII aviá agut de faraons tras que fòrts e pr’amor d’aquò l’epòca foguèt la pus importanta de l’anciana Egipte Mejana (2050-1750 abans lo Crist). Mas aquò vòl pas dire que i aguèsse pas de problèmas quand se tractava de trapar un nòu faraon.

Lo paire de Neferusobek, Amenemhat III, arribèt al poder quand Egipte èra rica e pr’amor d’una produccion cerealièra estonanta. Tanben pr’amor de l’aur e d’autres minerals rars. L’eiretièr deviá èsser lo sieu filh, Amenemhat IV, e aquò aguèt luòc après lo maridatge d’Amenemhat IV amb Neferusobek. Mas lo faraon poguèt pas governar e poguèt pas tanpauc jamai aver un filh amb Neferusobek.

Aquela crisi sonque deviá prene fin amb Neferusobek, “que demostrèt a Egipte qu’ela èra lo nòu rei, car èra filha d’Amenemhat III. Foguèt lo primièr còp dins l’istòria d’Egipte qu’una femna venguèt faraona sonque pr’amor qu’i aviá pas cap d’òme per èsser faraon”.

Neferusobek foguèt doncas la primièra faraona de l’istòria de l’umanitat. Quand venguèt reina, aviá aperaquí 30 ans, mas ja aviá pro d’educacion per dirigir l’administracion estatala egipciana. Mas lo problèma dels eiretièrs demorèt tanplan sens solucion. Aquò foguèt sonque una solucion temporària. E totes comencèron de pensar sus qué arribariá après ela.

Pasmens, Neferusobek foguèt tanben la darrièra reina de la siá epòca, l’Egipte de l’Empèri Mejan. Car quand Neferusobek governava, se tenguèt l’ataca dels icsòs, que devesiguèt Egipte en divèrsas dinastias e dobriguèt lo periòde conegut coma Segonda Pontannada Intermediària.

“Neferusobek aguèt pas de successoras. I a de fonts que parlan d’una autra femna, Nicotris, que poiriá èsser sonque una legenda. Puèi, çò diguèt Coney, arribèt Merneit, tanben una autra femna, mas que non foguèt que regenta. Après ela, Neferusobek venguèt la faraona pus poderosa de la planeta pendent quatre ans (1790-1786 abans lo Crist).

Al costat de Neferusobek, d’autras faraonas, coma Hatshepsot, demorèron al poder benlèu mai de temps. E nos recordam de Nefertiti coma d’una femna subrebèla. Totun, foguèt plan mai qu’aquò. Car arribèt al poder sens l’ajuda d’un paire, d’un marit o d’un filh. E Cleopatra foguèt una dirigenta excepcionala que servèt Egipte fins a l’acabada de la siá independéncia politica.

E Neferusobek, coma d’autras faraonas egipcianas, çò apondèt Coney, governèt d’un biais desparièr Egipte de coma o auriá fach un òme. Totas elas an una istòria comuna: la d’aver arrestada la concurréncia exteriora e d’aver dirigida una Egipte pus protegida economicament après assajar de parlar amb totòm”. (Legissètz la seguida).

 

 

 


Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article